Així s'escalfa la franja intermèdia dels Pirineus, l'àrea del massís on més ha pujat la temperatura en dues dècades

La temperatura ha pujat al voltant dels dos graus des de principis de segle a la franja intermèdia dels Pirineus catalans, segons els resultats preliminars d'un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Les zones entre els 1.500 i els 2.200 metres d'altitud han experimentat un escalfament d'1,8ºC en la temperatura màxima i de 2,1ºC d'augment en les mínimes entre el 2002 i el 2025. Aquests nivells d'altitud és on han crescut més els valors de tot el país, d'acord amb les dades. L'escalfament és més intens a l'hivern, al voltant d'uns tres graus.

Entre els motius que explicarien les dades, segons el Meteocat, hi hauria la cada vegada menor quantitat de neu. "És en aquest interval altitudinal on el retrocés de la coberta nival és més evident", explica l'ens. L'estudi preliminar sobre l'escalfament relacionat amb l'altitud als Pirineus mostren un creixement a tots els nivells, però s'intensifica especialment a la franja intermèdia.

"Aquest fenomen pel qual l'escalfament és més intens en determinades franges d'altitud de la muntanya està demostrat en diferents massissos, però encara no s'havia provat al Pirineu", ha explicat el tècnic de Meteocat Pere Esteban.

Relacionat amb aquest tema

Allaus, esllavissades i pluges extremes: com el canvi climàtic multiplica els riscos naturals al Pirineu

Judit Castaño

A les altituds entre els 1.500 i els 2.200 metres, l'augment mitjà de temperatura és de 0,77ºC per dècada per a la temperatura màxima, l'equivalent a un increment d'1,8ºC en 24 anys, i de 0,86ºC per dècada per a la temperatura mínima, és a dir, 2,1ºC en el mateix període. Pel que fa a les estacions de l'any, l'hivern és el que registra els increments més destacats, amb un augment de 2,9ºC en la temperatura màxima i de 3,1ºC en la mínima durant els darrers 24 anys.

La neu podria tenir relació amb aquest escalfament especialment present a zones intermèdies. "Per sota de 1.500 metres ens trobem una zona amb neu escassa i esporàdica, i per sobre de 2.200 metres és una zona que manté una coberta nival persistent durant l'hivern i que es pot allargar cap a la tardor o la primavera malgrat l'escalfament global, així que podria haver-hi correlació", ha expressat Esteban.

20 dies menys de glaçada per any al Pirineu que fa set dècades

Els primers resultats de l'estudi s'han presentat aquest dilluns a l'estació de muntanya de la Vall de Núria, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que acull dilluns i dimarts unes jornades tècniques del projecte Life europeu Pyrenees4Clima.

Durant l'esdeveniment, Meteocat també ha presentat un altre estudi que constata que la temperatura de l'aire dels Pirineus segueix augmentant. El massís perd tres dies de glaçada per dècada (temperatura mínima sota 0 °C) i guanya 4,9 dies d'estiu per dècada (dies amb temperatura màxima superior als 25 °C). Això suposa que els Pirineus ara tenen 20 dies menys de glaçada que l'any 1959 i 32 dies més d'estiu en el mateix període.