Allaus, esllavissades i pluges extremes: com el canvi climàtic multiplica els riscos naturals al Pirineu
Els experts avisen que fenòmens extrems com la llevantada dels darrers dies accentua els seus efectes a les zones de muntanya, on es manifesten en forma d'esllavissades o allaus

Barcelona-
Els episodis d'allaus registrats els darrers dies als Pirineus han tornat a posar el focus sobre els riscos de la muntanya a l'hivern. A principis de gener, l'esportista catalana Ares Masip va explicar a les xarxes socials com una allau la va arrossegar, tot i que en va sortir il·lesa. Més recentment, una persona va morir sepultada per allaus mentre esquiava fora pista a l'estació d'esquí de Baqueira Beret. En les darreres quatre dècades, a Catalunya han mort 49 excursionistes per allaus de neu i s'han registrat 300 accidents.
Un balanç que recorda que el risc 0 a la muntanya no existeix. El Pirineu sempre ha estat un territori marcat pels riscos naturals. Allaus, esllavissades o riuades formen part de la seva dinàmica des de fa segles. Ara bé, el context climàtic actual està modificant la manera com aquests fenòmens es manifesten.
Segons explica el geòleg i catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, Josep Antoni Muñoz, en declaracions a Públic "anem cap a una situació amb esdeveniments climàtics més extrems, i això ho estem veient clarament els darrers anys".
Les allaus: ni un fenomen nou ni aliè al canvi climàtic
La percepció que ara hi ha més allaus que abans és habitual, però no del tot precisa. "Hi ha hagut èpoques amb crisis d'allaus importants, no és que de cop estiguem en un increment constant", recorda Muñoz. De fet, ell mateix va ser un dels impulsors dels primers estudis sistemàtics sobre allaus al país a finals dels anys vuitanta, després d'episodis greus i accidents mortals que van evidenciar la manca de coneixement i prevenció.
Tot i això, el canvi climàtic introdueix condicionants nous. "Encara que l'escalfament sigui petit, això fa que determinats episodis siguin més forts", explica. En temporals com el Gloria, una temperatura del mar lleugerament més elevada aporta més força a les llevantades, fet que pot traduir-se en nevades o pluges més intenses quan aquestes masses d'aire arriben al Pirineu.
En un territori de muntanya els efectes dels fenòmens extrems s'accentuen
A tot plegat, cal afegir el fet que la muntanya accentua els efectes dels fenòmens extrems. "En un territori de muntanya això s'accentua, perquè la gravetat actua imparablement", assenyala el geòleg. "Quan la precipitació és sobtada i abundant, la neu i l'aigua s'acumulen ràpidament en vessants inclinats, augmentant la inestabilitat", explica.
En el cas de les allaus, el factor humà no és tant la causa principal com un element que incrementa el risc. "Una allau es pot desencadenar de manera natural pel pes de la neu, sobretot després d'una nevada intensa", explica l'expert. Tanmateix, el pas d'una persona pot actuar com a detonant puntual en una capa inestable. La popularització d'activitats turístiques, esportives i d'infraestructures a la muntanya fa que avui hi hagi més exposició que en el passat.
Petits esllavissaments
Aquesta dinàmica no afecta només les allaus. "El que estem veient molt és l'augment de petits esllavissaments, pedres que cauen, moviments de terra provocats per la precipitació elevada", explica. Són fenòmens sovint discrets però molt freqüents, sobretot quan afecten carreteres o vies del tren, i que indiquen un territori sotmès a una pressió creixent.
La relació entre el clima i les serralades és més complexa del que sovint es pensa. "Hi ha una interacció molt clara entre el clima i l'evolució de les muntanyes", apunta Muñoz. Les riuades, les esllavissades i l'erosió transporten material des de les zones elevades cap a les planes o cap al mar, modificant el relleu a llarg termini. Sobretot en serralades actives com els Andes o l'Himàlaia, on aquests processos poden tenir conseqüències encara més profundes. El Pirineu, però, no són serralades actives.
Les glaceres pirinenques
Pel que fa a les glaceres pirinenques, han patit una accelerada reculada des dels anys 80, passant de 39 glaceres que ocupaven més de 800 hectàrees el 1984 a 21 glaceres el 2021 (230 hectàrees). Quan aquestes es troben en estat de degradació, desenvolupen una sèrie de processos que poden suposar un augment de la perillositat. La neu acumulada a l'hivern i la primavera sobre la glacera desapareix molt aviat, i és comú trobar-nos amb gel molt dur i més difícil de cramponejar per arribar a un cim. Condicions que normalment es donen cap al final de l'estiu ara comencen a ser freqüents al juny-juliol.
Tot plegat dibuixa un escenari en què el Pirineu no canviarà radicalment d'aspecte a curt termini, però sí que esdevindrà més vulnerable als episodis extrems, i per tant, els seus riscos també ho seran. En un context de canvi climàtic, entendre aquesta dinàmica és clau per evitar més incidents.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.