Un març molt plujós situa Catalunya a prop de deixar enrere la sequera

Les constants i generalitzades pluges que han regat Catalunya les dues darreres setmanes, que han estat especialment generoses a les capçaleres dels rius, ha situat el territori a les portes de deixar enrere la situació de sequera per primera vegada en més de tres anys. En concret, les reserves del conjunt d'embassaments de les conques internes han superat el 50%, cosa que no succeïa des de principis de juliol del 2022.

Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a les 13h d'aquest divendres se situaven en el 51,3%, el que equival a 356,3 hm3. Dins d'aquestes, el sistema Ter-Llobregat, que abasteix la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central i un total d'uns sis milions de persones, ja arriba al 52,1% i els 318,7 hm3.

Aquest divendres les reserves de les conques internes han superat el 51%, mentre que les del Ter-Llobregat el 52%

Es considera que la situació no és de sequera quan s'arriba a unes reserves del 60%, una dada que es podria assolir properament si es confirmen les previsions meteorològiques que indiquen que tant l'abril com el maig seran mesos plujosos. Fins i tot per sobre del que és habitual durant la primavera, l'estació tradicionalment més humida. En qualsevol cas, el creixement de les reserves dels últims 14 dies ha estat enorme, de 20 punts i uns 140 hectòmetres cúbics, 117 dels quals corresponen al Ter-Llobregat.

En el cas d'aquest sistema, el Pla Especial de Sequera estableix que els seus embassaments han d'acumular més de 300 hm3 per abandonar la situació d'alerta i situar-se en la normalitat. La xifra ja se supera aquest divendres, però dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va manifestar que la desescalada de les restriccions d'aigua es faria amb "prudència" per tal de garantir que "la sortida és estable i no ens hem de veure abocats a nous escenaris de restricció".

Dimarts ja es va aprovar el canvi d'estat de diverses de les unitats de les conques internes, de manera que l'embassament Darnius-Boadella (Alt Empordà) va passar d'emergència per sequera a alerta, l'aqüífer Fluvià-Muga, a la mateixa comarca, d'emergència a excepcionalitat, i el pantà de Riudecanyes (Baix Camp), d'emergència a prealerta. A més a més, es va passar de 36 a 201 municipis en situació de normalitat i, per tant, sense limitacions d'aigua. La comissió governamental de la sequera es tornarà a reunir la setmana vinent, en què es podria estudiar l'aixecament de noves mesures.

El març de l'any passat, mínim històric de reserves

La millora als embassaments no ha modificat els plans del Govern per impulsar infraestructures hídriques, amb inversions milionàries fins el 2040, quan està previst que s'hagin enllestit noves plantes dessalinitzadores, noves potabilitzadores o l'aprofitament de més pous, entre d'altres. En qualsevol cas, la situació és molt diferent de la que hi havia un any enrere, quan es va assolir el mínim històric de reserves des que se'n tenen registres.

En concret, el 9 de març del 2024 el conjunt dels pantans de les conques internes tot just acumulaven 100,1 hm3 d'aigua, el 14,4% de la seva capacitat, dels quals 90,6 corresponien al Ter-Llobregat, que estava al 14,8%. El sistema que proveeix tres quartes parts de la població catalana estava en emergència des de l'1 de febrer i no va sortir-ne fins el 7 de maig, gràcies a les pluges de la primavera passada. Aleshores el sistema superava els 150 hm3 i el 25%.

Relacionat amb aquest tema

El Govern passa pàgina de l'emergència per sequera i l'aixeca a l'Empordà, gràcies a les últimes pluges

Judit Castaño

Fa un any, les reserves estaven per sota del 15%

L'evolució es mantindria a l'alça fins a finals de juny, quan les reserves estarien a tocar del 40% -al 37% en el conjunt de les conques internes-, per iniciar un descens fins a l'inici de la tardor, que tornaria a recuperar lleugerament unes reserves que, novament, baixarien a l'hivern. El gran salt ha arribat aquest març, en què alguns embassaments han experimentat una evolució espectacular i, per exemple, dins el Ter-Llobregat en les últimes dues setmanes Sau (Osona) ha passat del 7,5% al 45%, la Baells (Berguedà) del 54% al 85%, o la Llosa del Cavall (Solsona) del 34% al 45%.

Fora del Ter Llobregat destaca el cas de Darnius-Boadella (Alt Empordà) ha passat del 17% a gairebé el 50%. El més buit de les conques internes és el de Siurana, al Priorat, si bé ha saltat del 9% a superar el 17%. Uns mesos enrere, durant l'octubre, no arribava ni a l'1% i des d'aleshores el seu estat ha anat millorant. El proper embassament de Riudecanyes també ha millorat i ja s'apropa al 40% de la capacitat. Encara que aquesta àrea del Camp de Tarragona sigui la que presenti un pitjor estat, l'aigua acumulada també hi ha crescut exponencialment els últims mesos.

Relacionat amb aquest tema

Cinc infraestructures abandonades a Catalunya: de casos enquistats a solucions d'èxit

Aleix Camprubí

Les obres no s'aturen

La tongada de pluges no modifica el full de ruta d'obres fixat pel Govern per evitar que futures sequeres comportin noves restriccions. En concret, la previsió és invertir 2.300 milions fins el 2040. A curt termini, a finals d'aquest 2025 s'han d'enllestir diverses actuacions, com ara l'ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat, l'aprofitament de nous pous o la incorporació d'aigua de la riera de Rubí al Llobregat per a la seva potabilització a Sant Joan Despí, que han de permetre disposar de 31 hm3 d'aigua més.

Més enllà, el calendari fixa que el 2026 l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat estarà en servei, aportant 400 litres per segon gràcies a una inversió de 5,5 milions. També haurien d'estar acabades obres del nou tram de l'aqüeducte d'ATL entre Cardedeu i Trinitat, que pretén posar fi a les fuites al pas per Badalona.

I més a mitjà termini s'han de completar les obres de les dessaladores, amb l'ampliació de la de la Tordera completada el 2028, la construcció de la del Foix el 2029 i la de la Costa Brava Nord, a l'Alt Empordà, el 2032, tot plegat gràcies a inversions de centenars de milions d'euros en cada cas. Segons el pla del Govern, amb les obres s'arribarà a 245 hm3 d'aigua anuals que no depenguin de la pluja, quan actualment la xifra és de 116.

La política hídrica del Govern, però, genera crítiques entre les entitats ecologistes, que advoquen per posar el focus en la disminució del consum d'aigua i no pas en incrementar-ne l'oferta. En aquest sentit, dimarts el portaveu d'Aigua és Vida, Dante Maschio, va lamentar que el pla de l'executiu d'Illa "centri els esforços a aportar més aigua".

Entitats ecologistes lamenten que el Govern "centri els esforços a aportar més aigua", en comptes de reduir-ne el consum

Entre d'altres qüestions, la plataforma planteja que s'utilitzin organismes com els consells de conca per abordar la limitació de consum a les activitats econòmiques, i apostar per un pla de rehabilitació hídrica que fomenti l'estalvi i el reaprofitament de les aigües grises i pluvials als municipis. I també recorda el consum energètic que comporten les dessalinitzadores.

Aquest mateix dijous, diverses entitats van pronunciar-se contra la construcció de la dessalinitzadora del Foix, al Garraf. La raó és que Aigua és Vida, el Gepec-EdC i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) han dut a terme un estudi segons el qual l'excedent que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) té sobre l'aigua que pot agafar del riu Ebre és superior al potencial de la futura dessalinitzadora. Així, les seves estimacions indiquen que el CAT podria utilitzar fins a 24hm3 anuals més, mentre que la planta en produiria uns 20hm3.