Mar i muntanya, les dues cares en l'estiu de la Covid

Local, familiar i de proximitat. Així ha estat el turisme a Catalunya en aquest estiu atípic, marcat per la Covid-19. Els turistes, majoritàriament procedien d'un entorn proper i han ocupat cases i establiments rurals, especialment als Pirineus. En els càmpings, l'ocupació s'ha acostat al 100%, sobretot durant la tercera setmana. Una situació similar s'ha vist als bungalous, que encara preveuen una afluència alta de visitants durant aquest setembre. A la banda contrària, el turisme de platja, exemplificat a la Costa Brava o a la Daurada, ha estat el gran damnificat de la situació d'incertesa generada pel coronavirus. Aquesta inquietud ha reduït al mínim els viatges llargs a l'estranger i des de fora de l'Estat espanyol, el que ha deixat una estampa d'una ciutat de Barcelona deserta de visitants forans i amb la majoria d'hotels tancats. Una postal inusual per al mes d'agost.

La radiografia d'aquest moment ja s'ha reflectit en les últimes dades de l'Enquesta d'Ocupació dels Allotjaments Turístics Extrahotelers de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en la qual es comprova com les pernoctacions en apartaments turístics a Catalunya han caigut un 61% al juliol, reduint-se fins a les 469.984. Fins i tot l'agència de qualificació creditícia Moody 's avisa en un informe recent que "els territoris mediterranis ho tindran més difícil per recuperar-se de l'impacte del turisme.

Al Pirineu de Lleida reconeixen que "mai havíem vist unes xifres d'ocupació com les d'aquest estiu" 

L'altra cara de la moneda l'han viscut al Pirineu de Lleida. Les previsions del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida auguren que serà el millor agost dels últims 10 anys. Les empreses de la zona reconeixen que "mai havíem vist unes xifres d'ocupació com les d'aquest estiu". El responsable de promoció de l'entitat, Juli Alegre, ho atribueix "al caràcter rural de la demarcació, caracteritzat per espais naturals oberts, en els quals el visitant busca un marc saludable per les seves vacances".

Allau de reserves en les zones rurals

Espais com el Pantà de Rialb, a la comarca lleidatana de la Noguera, aquest estiu s'han erigit en una destinació habitual per "ser una ubicació no massificada que representa un turisme rural familiar i sense presses que busca anar al seu aire", tal com explica la tècnica de el Consorci Segre Rialb, Núria Solé. L'oferta d'aquest enclavament seria un símbol del que ha buscat el turista català durant aquest estiu: seguretat, proximitat, naturalesa i entorns no massificats. De fet, a finals de juliol, Solé recorda que hi va haver una allau de peticions per llogar masies aïllades amb piscina en una zona amb tan sols 1.000 places hoteleres i 50 establiments.

Episodis similars s'han observat a Rupit (Osona), on pràcticament tots els turistes dels mesos de juliol i agost han estat de proximitat. Lluís Manel Dorca, propietari de l'Hostal l'Estrella, un establiment familiar del municipi, de tot just 280 habitants, comenta que "l'ocupació ha estat excel·lent, fins i tot millor que l'any passat". Dorca, que també gestiona apartaments turístics, un càmping i una botiga d'embotits, admet que la tipologia de l'hoste també ha canviat. "Fins ara, el 20% dels visitants eren estrangers, mentre que en aquesta campanya, el 95% del públic procedeix de Catalunya".

La Covid-19 ha comportat nous hàbits en els clients. Així, Dorca explica que "mai hem tingut tanta antelació en les reserves, ja que fins i tot hi ha peticions per a la tardor i per al pont de la Diada estava gairebé ple des de finals d'agost". La pandèmia ha marcat el dia a dia de l'Hostal l'Estrella, ja que s'han aplicat mesures com deixar les habitacions en quarantena un dia, el que ha comportat la necessitat d'ampliar la plantilla de l'establiment.

Campanya desastrosa a la costa

Amb una ocupació d'entre el 50 i el 60% durant el mes d'agost, el sector hoteler de la Costa Daurada qualifica d'"absolut desastre" l'ocupació turística. La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona assenyala que l'únic mercat amb presència ha estat el francès, ja que "els rebrots, els confinaments selectius i les imposicions de quarantenes en destí han espantat el turista rus, britànic, holandès i alemany, que acostuma a estiuejar aquí". Curiosament, l'únic increment que s'ha detectat és el dels clients procedents de l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'ha allotjat en hotels de la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre.

La campanya ha estat un desastre a la Costa Daurada i a la Costa Brava. A Girona, 200 dels 900 hotels de la província estan tancats

A la Costa Brava, el sector hoteler afirma que es troba a l'UCI. Des de l'inici de la pandèmia, ha perdut un 60% de l'ocupació. Els resultats encara són pitjors en municipis com Roses o Lloret de Mar, amb una capacitat alta de places hoteleres. El president de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona, Antoni Escudero, precisa que "els anuncis de confinament han anat cancel·lant les reserves en un any que esperàvem fos de rècord després dels resultats del primer trimestre". Escudero apunta que la Costa Brava continua sent un destí segur tot i que "estem enmig d'una muntanya russa".

Els ciutadans han cancel·lat un 40% de les reserves a Girona, fet que ha derivat en què 200 dels 900 hotels amb què compta la província estan tancats. Els hotelers s'han vist castigats per l'absència dels operadors turístics internacionals, que oferien paquets turístics a ciutadans alemanys i britànics.

Turisme urbà, sota mínims

Concursos de creditors i el desembarcament de fons d'inversió. Són algunes de les conseqüències que s'albira per a un futur immediat el president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Mestre. "El turisme urbà no només ha perdut la temporada d'estiu, sinó el que queda d'any", augura. Les dades que té l'entitat indiquen que dels 500 establiments (hotels i apartaments) que hi ha a Barcelona només estan oberts 125. I els que tenen activitat registren una ocupació d'entre el 10 i el 20%.

Dels 500 establiments que hi ha a Barcelona només 125 estan oberts i els que tenen activitat registren una ocupació d'entre el 10% i el 20%

Ni tan sols l'inici de l'activitat de congressos i fires, previst per a la tardor, anima els hotelers. "La nostra previsió és que la normalitat torni amb el Mobile World Congress de l'any 2021, si finalment se celebra". Davant d'aquesta deriva, Mestre reclama un pla de rescat per al sector turístic com el que es va dissenyar per a la banca en la crisi de fa una dècada. Entre les mesures, sol·licita ajudes directes, recuperar els ERTO per força major fins a Setmana Santa i una revisió de les quotes que paguen els hotels a lloguers i hipoteques.

El comportament turístic d'aquest estiu anticipa un canvi de tendència en els consumidors? L'única certesa és que el client buscarà un producte sostenible. El director del GRATiR CETT-UB, un grup d'investigació dels allotjaments turístics i restauració, Oriol Anguera-Torrell, considera que "la Covid-19 accelerarà la digitalització de la indústria turística i la cultura i la proximitat seran els eixos vertebradors".

Anguera-Torrell recorda que els ciutadans han apostat per llocs amb menys aglomeracions i que li donin l'oportunitat de realitzar activitats a l'aire lliure. "A partir d'ara, cal que els hotels siguin capaços de generar confiança en el turista mentre duri la pandèmia". De fet, la baixada del turisme rural entre els visitants estrangers s'ha compensat amb el visitant local, que durant aquest estiu ha mantingut la seva estada mitjana en tres dies. Des del mes de maig, quan encara estava en vigor l'estat d'alarma, l'investigador recalca que a Google Trends, l'eina tecnològica que detecta les recerques més recurrents dels internautes, paraules com cases rurals i càmpings han copat el rànquing.

Les empreses turístiques, especialment les de les àrees de platja que no tornaran a tenir activitat fins a la primavera de l'any que ve, es plantegen oferir zones dels hotels fins ara reservades en exclusiva als clients per al visitant ocasional. És una de les múltiples reorientacions que han d'emprendre els establiments per sobreviure a un estiu dramàtic.