La majoria de les situacions de racisme no es denuncien

Més de la meitat de les situacions de racisme no s'arriben a denunciar. Aquesta és una de les principals raons, tot i que no l'única, que manté en una "greu situació d'indefensió" les persones que han estat víctimes d'una discriminació racista. La dada la recull InVisibles. L'estat del racisme a Catalunya. Informe 2017, l'estudi que anualment elabora SOS Racisme i que s'ha presentat aquest dimecres al matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Dels nous casos atesos pel Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) la tipologia més habitual són les agressions i abusos de cossos de seguretat pública, el que significa que es manté la dinàmica dels darrers anys. La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha afirmat que la situació d'indefensió i frustració de les víctimes de racisme sobretot es produeix "per la manca d'actuació i compromís de les administració públiques" per donar-hi resposta.

L'informe detalla que durant el 2017, el SAiD de SOS Racisme va atendre 485 persones, de les quals 327 s'adreçaven per primer cop a l'entitat. D'entre les noves demandes, s'han identificat 213 situacions de racisme, però d'aquestes 122 (el 57%) no han estat denunciades, de manera que el servei no ha pogut actuar. D'entre els 91 casos que s'han denunciat, el més comuns són agressions i abusos de cossos de seguretat pública (26), agressions i discriminacions entre particulars (21), discriminació en serveis privats (16) i discurs d'odi (9). Creat el 1992, el SAiD és un servei gratuït que té com a objectiu la "restitució dels drets i de la dignitat de les persones que han estat víctimes de delictes d'odi i discriminacions racistes o xenòfobes".

En l'edició d'enguany, SOS Racisme conclou que "la falta d'eines en la prevenció, la denúncia i l'eradicació del racisme suposa una greu situació d'indefensió per a les persones que han patit una discriminació racista". La indefensió fonamentalment es manifesta en quatre escenaris: que la situació de racisme no es denunciï, sobretot per desinterès de la víctima a causa de la "por" o la "desconfiança" en el sistema jurídic, policial i governamental; que la denúncia no resolgui el conflicte, de manera que la persona afectada no vegi restituïts els seus drets i no es pugui desenvolupar un "procés de reparació"; que s'inverteixin els papers i la víctima sigui l'acusada fonamental per un agent d'un cos de seguretat pública, el que significa que "l'administració no només no protegeix les víctimes, sinó que les exposa"; i, finalment, que es doni una mala conceptualització dels delictes d'odi. SOS Racisme considera que "la popularitat actual del concepte de 'delicte d'odi' és contraproduent per a les víctimes de racisme".

Quan la víctima és l'acusada

En els casos en què la víctima es converteix en l'acusada, l'ONG no pot denunciar l'acció racista, com és el seu objectiu, sinó que exerceix de defensa de la persona afectada. Actualment això es dona en 40 casos i en tots ells la persona ha estat "víctima d'una discriminació o abús per part de la policia". Ara bé, en 32 d'aquestes situacions la víctima, sempre segons l'informe de SOS Racisme, s'enfronta a una acusació de delicte d'atemptat contra l'autoritat. Alhora, l'ONG denuncia que quan s'interposa una denúncia contra la policia "aquesta és arxivada". De fet, el 2017 només s'ha aconseguit una condemna contra un agent policial, per uns fets ocorreguts el 2011. Sobre els 26 nous casos d'agressions i abusos per part de cossos policials, la majoria corresponen a la Guàrdia Urbana de Barcelona (34%) o als Mossos d'Esquadra (30%).

Com a conclusió, SOS Racisme subratlla que "les administracions no desenvolupen ni el marc normatiu per condemnar les accions racistes, ni el sistema de protecció que necessiten les persones que pateixen discriminacions racistes". Tampoc es realitzen "accions de sensibilització i prevenció efectives", de manera que any rere any es "repeteix el titular". Alba Cuevas considera que el racisme "no s'eradica perquè el poder no vol: el racisme perpetua un sistema de desigualtat que resulta indispensable per mantenir l'statu quo". Un dels exemples d'aquest desinterès de les administracions per protegir les víctimes és que, per exemple, els insults s'han despenalitzat. A més a més, els casos que es tiren endavant per via penal s'allarguen durant anys, a banda que molts no es resolen favorablement.

Nou protocol de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Coincidint amb el dia contra el racisme, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres un nou protocol d'actuació de la Guàrdia Urbana (GUB) davant de situacions de discriminació i delictes d'oci. La iniciativa, que s'emmarca en el Pla Director de la GUB, s'ha elaborat conjuntament amb l'Oficina per a la no Discriminació de l'Ajuntament i pretén que a través d'una formació específica els agents del cos tinguin pautes per "aplicar el procediment corresponent", incorporant-hi els delictes d'odi, així com les diferents normatives que preveuen sancions davant de conductes discriminatòries.

El protocol també incorpora un catàleg d'indicadors que, segons el consistori, vol facilitar la "detecció d'infraccions d'odi i discriminació". L'Ajuntament destaca que la mesura posa el focus en la "prevenció".