La majoria dels docents rebutgen la càrrega de feina i més de la meitat veu el salari inadequat

El 84,13% dels docents es mostra insatisfet en relació amb les tasques burocràtiques que han de fer, gairebé un 64% expressa el mateix sobre la càrrega de treball i un 58,15% afirma que està insatisfet amb el salari. Es tracta de la segona part d'un informe d'USTEC sobre la professió, a partir d'una enquesta a 10.000 professionals. El sindicat avisa també que gairebé un 80% dels professionals no avala les ràtios actuals, un 88% es mostra insatisfet amb com s'aplica l'escola inclusiva i gairebé un 73% són crítics amb l'actual currículum.

Els resultats del treball mostren un col·lectiu docent "desbordat", en paraules d'un dels impulsors de l'estudi i membre d'USTEC, Xavier Díez. Aquest desbordament s'explica, segons els resultats, per un increment de la càrrega burocràtica i de feina. En aquest sentit, fins a un 76% dels enquestats assegura no tenir prou temps per preparar les classes. En la presentació de la primera part dels resultats, l'octubre del 2024, el sindicat va alertar que un 36% dels docents estaven disposats a deixar la professió. 

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha considerat que la majoria de les tasques burocràtiques que han de fer els docents són "inservibles" i "no se les mira ningú". Segons els resultats, el 84,6% dels enquestats afirma que la càrrega de treball ha augmentat respecte del passat, mentre que un 12,7% diu que és la mateixa. 

"Tenim una escola del segle XXI, amb burocràcia del segle XXI, amb una complexitat que s'ha multiplicat i amb salaris del segle XX", ha resumit Díez. Segura ha afegit que, si es tenen en compte les diferències per territoris, en aquells especialment tensionats, el sou de docent no els permet pagar un lloguer o una hipoteca. Malgrat tot, la petició del sindicat és un increment salarial per a tot el col·lectiu docent, sense que s'hagi estudiat encara la possibilitat d'establir complements segons els territoris com s'ha fet en altres zones de l'Estat.

Precisament pel que fa al salari, només un 1,55% diu que és molt satisfactori, un 11,24% diu que és satisfactori i un 28,61% que ni ho és ni deixa de ser-ho. A l'altra banda, un 31,95% el veu insatisfactori i un 26,2% molt insatisfactori. De fet, USTEC ha centrat la seva darrera campanya en la reclamació d'un augment del salari per tal de recuperar la pèrdua d'un 25% del poder adquisitiu en els darrers anys. És un dels clams que els sindicats portaran al carrer dissabte vinent en una manifestació unitària a Barcelona.

El calendari i la jornada  

Als resultats de l'enquesta es torna a observar la insatisfacció del sector amb l'avançament del calendari escolar, ja que un 29% dels preguntats es mostra molt insatisfet amb aquesta situació i un 28,6% insatisfet, per un 12,93% que ho veu satisfactori. L'enquesta expressa també el malestar amb el sistema de perfils professionals, amb un 40,35% molt insatisfet i un 22,04% insatisfet, i les entrevistes personals en la provisió de llocs de treball, 46,9% molt insatisfets i 16,83% insatisfets.

Sobre la jornada lectiva, un 30,2% es mostra molt insatisfet amb el model actual i un 15,93% insatisfet, però hi ha un 14,77% molt satisfet i un 17,35% satisfet. Amb tot, si es pregunta quin seria el model de jornada més adequat des d'un punt de vista pedagògic, el 88,7% respon que la compactada. En ser preguntada sobre l'avantprojecte del Govern espanyol en aquesta qüestió, Segura ha recordat que a Catalunya ja es té la jornada proposada des de l'Estat, de 23 a infantil i primària i 18 a secundària, però ha assegurat que pressionaran perquè a Catalunya siguin 17 i 22.

Desprestigi de la professió  

Des d'USTEC han demanat també al Departament d'Educació que no els desprestigiï, com han considerat que han fet des d'alguns discursos, per exemple amb relació als mals resultats educatius. L'enquesta mostra que més d'un 80% dels enquestats està insatisfet amb el prestigi de la professió i la seva imatge pública, i gairebé la totalitat (95,5%) creu que han perdut prestigi respecte del passat. Segura ha insistit que una bona forma de prestigiar la professió seria incrementant el sou.

A més, Segura i Díez han criticat que quan exposen aquestes preocupacions obtenen el silenci per resposta per part del departament. Per això, han dit que han decidit "passar a l'acció". Entre les reclamacions més urgents hi ha l'increment salarial per recuperar la pèrdua del 25% del poder adquisitiu i la recuperació de tots els complements, la reducció de ràtios i més personal de suport als centres, la simplificació de la burocràcia i més temps per a tasques pedagògiques, i la revisió del calendari i la jornada escolar.