Llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats en l'operació Judes

L'Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre activistes dels CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració en el marc de l'operació Judes. Tots ells han comparegut davant el jutge aquest dimarts per videoconferència des dels jutjats de Sabadell i Mollet. L'advocada dels encausats, Eva Pous, ha explicat que s'han acollit al seu dret de no declarar i només han respost les preguntes de la defensa relacionades amb el seu arrelament al territori. L'alt tribunal ha ajornat les altres dues declaracions, que es faran finalment el 6 de juliol a Mollet. S'han fet concentracions de suport als encausats als jutjats de les dues ciutats.

Tot just la setmana passada, l'Audiència Nacional va decidir ampliar l'anomenada Operació Judes contra activistes dels CDR, quan ja feia cinc mesos i mig que havien sortit en llibertat en fiança els darrers empresonats el passat 23 de setembre. En concret, l'Audiència va citar a declarar sis persones, quatre les quals ho han fet aquest dimarts, mentre que les altres dues ho faran el proper dilluns, 6 de juliol. Totes estan acusades per la Fiscalia de pertinença a organització terrorista.

En concret, l'ampliació de l'operació afecta fonamentalment quatre persones noves, ja que dues de les que han declarat aquest dimarts -David Budria i Clara Borrero- ja van ser detingudes el 23 de setembre, tot i que van quedar en llibertat. Aquell dia va haver-hi un total de nou detencions i les altres set persones van acabar empresonades durant diversos mesos a Madrid.

"A deu mesos d’aquest operatiu d’estat, el govern de l’estat, de la mà de la fiscalia, segueix impulsant un procés contra l’independentisme", va denunciar la setmana passada Alerta Solidària, que coordina la defensa dels activistes. El portaveu de l'organització antirepressiva, Xavier Pellicer, va afegir que l'Estat "segueix entestat a qualificar de terrorisme la mobilització i l’organització popular i segueix ampliant els seguiments, persecucions i imputacions contra l’independentisme català".

Set dels detinguts el 23 de setembre van passar-se un mínim de tres mesos a la presó per ordre de l'Audiència Nacional, que els va acusar de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d'explosius. Tot i la gravetat de les acusacions, la realitat és que a partir de desembre van anar sortint en llibertat sota fiança, després que perdessin pes les suposades proves per les quals se'ls havia detingut. En aquest sentit, se'ls va acusar formar part dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), una suposada facció radicalitzada dels CDR de la mai s’ha tingut cap constància ni ha reivindicat cap acció. De fet, els ERT només han aparegut al sumari del cas i en informacions de mitjans.

El grup de suport als detinguts va demanar al gener l'arxivament de la causa, però sembla clar que l'Audiència Nacional ha optat per la via contrària.