Lideresses socials: les grans colpejades pel conflicte colombià

Tots els escenaris de postconflicte són fràgils i els acords, sobretot els que requereixen reformes estructurals, costen d’implementar-se. Colòmbia no és cap excepció: cada 18 hores un líder social és assassinat en mans dels grups que s’hi oposen. Així consta en el darrer informe presentat per l’Institut d’estudis pel desenvolupament i la pau (Indepaz), el qual ha registrat 27 assassinats d’activistes només els primers vint dies d’aquest 2020. Gloria Ocampo, secretaria de la Junta d’Acció Comunal de La Estrella, situada en el departament del Putumayo, és una de les últimes víctimes.

Ocampo s’afegeix a altres activistes que han perdut la vida mentre desenvolupaven la seva feina de mediació i implementació dels acords que el 26 de setembre de 2016 van segellar el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC-EP. Un compromís, assolit després de quatre anys de negociacions, que posava fi a 52 anys d’un conflicte que ha deixat vuit milions de víctimes i sis milions de desplaçats a l’interior del país.

Agenda incompleta

Luz Piedad Caicedo, subdirectora de la Corporació Huamanas-Colombia, explica que les dones activistes són les més vulnerables en aquesta etapa de postconflicte, on exèrcits privats vinculats al narcotràfic s’han apoderat dels territoris que les FARC havien abandonat en virtut de l’entesa amb el govern de Juan Manuel Santos.

La Defensoria del Poble ha xifrat en 300 les lideresses eliminades des del 2016, sobretot a la zona del Pacífic on concentra la major part de població afrocolombiana i indígena. "La gran majoria han estat assassinades quan, en compliment del Programa nacional de substitució de cultius, exigien que les terres retornessin a les comunitats, les seves legítimes propietàries", indica Caicedo.

Les dones activistes són les més vulnerables en l'etapa de postconflicte. Més de 300 lideresses han estat assassinades des del 2016

Segons aquesta antropòloga, els acords encara estan lluny d’aplicar-se en la majoria dels apartats. No sols pel que fa a la substitució de cultius; també quan a la Reforma rural integral, la participació política de les comunitats i el paquet destinat a atendre demandes sectorials. Així ho corrobora també la Comissió Internacional de Verificació dels Drets Humans, per qui només s’ha implementat el 18%% dels punts firmats entre l’executiu i les FARC-EP. "Mentre l’antiga guerrilla està complint l’alto el foc i es retira de les zones on operava, l’Estat no mostra prou voluntat política per fer efectiu els seus compromisos", assegura la Comissió.

Víctimes desemparades

Alicia Valencia Cuetia, líder de la província del Cauca, narra que els territoris que havien tingut en propietat encara són ocupats per les bandes relacionades amb el narcotràfic o les transnacionals extractives que, a l’empara del govern del país, els utilitzen per al monocultiu d’oli de palma o per obtenir recursos miners. Cuetia, acollida per la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels drets humans, comenta que la situació no ha fet sinó agreujar-se els darrers anys, ja que "si abans les víctimes eren els actors armats que s’enfrontaven entre si, ara som la població que exigim la devolució de les nostres terres l’objectiu militar".

De totes les zones més castigades destaca el Cauca. En aquesta regió s’han disparat el nombre d’assassinats selectius, l’expulsió i desplaçament de petites poblacions i el reclutament o cooptació massiva de joves, ja sigui per part de les bandes paramilitars o per les companyies que operen en el terreny. A tot això, Alicia Valencia Cuetia acusa els militars d’actuar en connivència amb el narcotràfic que transporta la cocaïna fins a punts des d’on es distribueix en el mercat internacional.

"Estem posant el cos per defensar la natura i una cosmovisió ancestral que no concep la terra com a mercaderia"

En línia amb això Milena Florez, representant del Movimiento Ríos Vivos, denuncia els impactes que els macroprojectes miners estan causant en les àrees rurals. A més del vessament de material contaminant al riu Cauca, Florez destaca la creixent militarització en les vies d’accés i els atacs dels grups que intenten controlar la zona. "Estem posant el cos per defensar la natura i una cosmovisió ancestral que no concep la terra com a mercaderia, sinó com a part indestriable de l’ecosistema en què desenvolupem la nostra vida", afirma. Una de les empreses denunciades és la hidroelèctrica d’Hidrotuango, vinculada al Banco de Santander, BBVA, Mapfre i altres empreses espanyoles.

Resistir per influir

Les lideresses socials s’enfronten contínuament a la possibilitat de ser violades o perseguides pels actors paramilitars contraris a la pau. Però també -afegeixen- a altres violències de caràcter estructural, entre les quals el masclisme que el model de relacions capitalista ha inoculat a la resta de la població. Davant d’aquests perills, expliquen que dins de les comunitats promouen mesures en perspectiva de gènere per tal d’abordar adequadament les seves funcions. "Plantegem un model de seguretat basat en grups de suport mutu dels quals puguem rebre l’escalf a fi d’actuar amb plena llibertat", indica Luz Piedad Caicedo.

Més enllà d’això, les defensores coincidien que l’estat ha d’implicar-se més activament en la seva protecció i permetre que la seva tasca tingui els efectes desitjats. Un objectiu que, segons insisteixen, passa perquè en lloc de limitar-se facilitar les converses, desplegui les mesures que han de resoldre les raons polítiques i social que van donar peu al conflicte armat.