Líder a Europa i sisè al món: el Port de Barcelona afronta la reducció de terminals amb els creueristes a l'alça

"Per primer cop a la història, Barcelona posa límits als creuers". És una afirmació de l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, del 17 de juliol, el dia que l'Ajuntament i el Port de la ciutat van signar un protocol per reduir les terminals de creuers de set a cinc. La capital catalana afronta aquesta reducció des d'una posició líder a Europa i sisena al món en moviments de passatgers, que no han parat de créixer fins als 3.655.981 l'any passat, segons dades portuàries que segueixen l'estàndard internacional. Pugen un 15,7% en el que portem d'any, per bé que ho va fer un 2,4% el 2024, per sota dels principals ports d'Europa.

En l'àmbit mundial, per davant de Barcelona situen els cinc ports del Carib. El de Miami, a Florida (EUA), és el més transitat del món pel que fa a creueristes, segons la mateixa institució ha confirmat a l'ACN, amb 8,2 milions entre l'octubre del 2023 i el setembre del 2024. El Port de Barcelona es posiciona per davant de Civitavecchia i de Southampton que, amb 3 milions de passatgers l'any passat (+15,4% anual), lidera el nord del continent. 

Daniel Imbert-Bouchard, professor del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, un centre adscrit a la UB, explica que el fet que la ciutat tingui una "estratègia pròpia i natural" pel que fa al turisme que també està "orientada al Mediterrani" és un dels factors.  El fet d'estar "ben connectada" amb l'aeroport i també mitjançant altres xarxes de comunicació amb la resta de l'Estat i del continent són "un atractiu potent", així com la infraestructura que s'ha creat els últims anys. A més, destaca que el port està molt més a prop de la ciutat que en el cas d'altres capitals.

Per la seva banda, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), Alfredo Serrano, destaca l'atractiu turístic de la capital catalana i la bona connectivitat aèria amb els Estats Units. "Es produeix una relació simbiòtica. Els creuers van començar a anar a Barcelona, això va millorar la connectivitat amb Nord-amèrica, la qual cosa ha fet que vinguessin més americans i les aerolínies a obrir més i més rutes", explica. A més, pronostica que amb la futura ampliació de l'aeroport del Prat es podria repetir el fenomen amb l'Orient Mitjà.

Ritme de creixement inferior el 2024

L'any passat, però, la infraestructura va registrar un ritme de creixement inferior respecte tant als cinc ports americans que té per davant, com del seu principal perseguidor a Europa: Civitavecchia, el port més proper a la ciutat de Roma. La instal·lació italiana ha estat la segona els últims anys, sumant 3,45 milions de passatgers l'any passat, a un ritme de creixement anual superior a Barcelona (4,3%). De fet, el director de CLIA apunta el port italià com el principal competidor de Barcelona, tot i que no té la mateixa connectivitat aèria amb els Estats Units que Barcelona. 

Pel que fa al 2025, la infraestructura catalana està creixent de manera molt més destacable que l'any passat, amb un 15,7% més de moviments de passatgers de creuers durant els primers sis mesos de l'any, i ja en suma 1,7 milions. Aquestes xifres, però, segons el Port, "no reflecteixen la xifra real de creueristes que arriben a la ciutat", que la situen en 1.002.077 visitants en el mateix període, un 12,96% anual més. Aquesta última dada surt d'un nou sistema de càlcul que fa amb Turisme de Barcelona, que "homogeneïtza" els registres.

Possible "millora" de la massificació a Ciutat Vella

El professor Imbert-Bouchard opina que Barcelona "no pot créixer indefinidament" en aquest sector, però calcula que els efectes de l'acord Ajuntament-Port no es notaran de manera immediata. Creu que no necessàriament portarà a una reducció de passatgers, ja que "pot ser efectiva" però també pot portar "creuers més grans a la llarga, que tindran més capacitat" i així pot ser que es compensi la reducció del nombre d'embarcacions.  Això no obstant, valora de manera positiva que es vulgui apostar per ser port base, ja que pot ser que hi hagi "una certa millora quant a la possible massificació".   

A més, en l'àmbit econòmic, "hi ha un retorn més positiu" al fet que els turistes s'hi quedin més dies. L'expert del CETT estima en 230 euros la despesa dels qui surten o arriben a Barcelona, i en 70 euros dels qui estan en trànsit (un màxim de 12 hores). "El consistori el que busca és aplicar un model de fiscalitat més elevat per aquell tipus de creuer que sigui d'escala, que no pas de port base", diu. També, creu, la intervenció de l'administració municipal busca un impacte positiu "mediambiental", que vindrà acompanyat de les navilieres que estan "apostant per les energies renovables". 

L'acord entre el Port i l'Ajuntament preveu enderrocar tres terminals i construir-ne una de nova amb capacitat per atendre 7.000 passatgers a la vegada. Es calcula que disminuirà un 16% la capacitat màxima de la infraestructura, passant de 37.000 a 31.000 passatgers màxims al dia. El president del Port, José Alberto Carbonell, diu que donarà prioritat "a creuers que siguin de port base i vaixells petits" arran de l'aposta "per la qualitat en lloc de la quantitat". El 2024, gairebé la meitat dels passatgers a Barcelona (44%) van ser en trànsit.

En un port base, les terminals estan més equipades ja que s'ha de destinar més espai als controls de seguretat, a la facturació d'equipatge o als controls de seguretat. "Per tot això cal una terminal. Per això, cal seguir construint o permetre o facilitar que es construeixin bones terminals i protegir la connectivitat aèria", subratlla el director de CLIA, Alfredo Serrano. El director de la patronal explica que la decisió més important per a una naviliera és decidir on instal·la el seu port base. 

Stop Creuers dubta sobre la reducció

La plataforma Stop Creuers ha criticat l'acord entre l'Ajuntament i el Port, ja que creuen que no reduirà el nombre de creueristes a la ciutat i seguirà tenint un impacte econòmic i ecològic negatiu per a la capital catalana. A més, l'entitat diu que prioritzar els vaixells de post base és prioritzar els avantatges econòmics, però creuen que són els que més agreugen els impactes socials i ambientals, ja que més pernoctacions provoquen més tensió en el mercat de l'habitatge, i més vols suposen més contaminació de l'aire i més emissions de CO₂.