Les treballadores de cures teixeixen aliances per dignificar la seva feina: "No hi ha consciència social"

Reivindicar les cures en el món capitalista i patriarcal d'avui és tan urgent com extenuant. Per sort, hi ha persones compromeses disposades a defensar que un "nou model de cures", "sostenible i que posi la vida al centre", és "possible" i "necessari". Aquest és un dels objectius de les primeres jornades de cooperatives de treballadores de les cures a l'Estat espanyol, que se celebraran aquest cap de setmana —del 13 al 15 de juny— a Barcelona. Sota el lema Protegir el dret col·lectiu a les cures, el congrés aplegarà més de vuit cooperatives i diverses associacions d'aquest àmbit per "posar en comú bones pràctiques", "enfortir la coordinació" i fomentar la "consciència social" del valor d'aquestes feines.

A Catalunya, milers de persones —especialment dones migrades i racialitzades— treballen en aquest sector, marcat per la precarietat, la temporalitat i la parcialitat. Ja fa temps que moltes d'elles s'han agrupat per denunciar situacions d'explotació laboral, però en els darrers anys s'han començat a organitzar de manera cooperativa per teixir sinergies, reclamar més recursos a l'administració i oferir condicions laborals dignes a les treballadores. Un bon exemple d'aquest model organitzatiu és Metzineres, amb seu al barri del Raval de Barcelona. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre destinada a acompanyar exclusivament a dones i persones no binàries "que viuen al carrer, prenen drogues, sobreviuen a situacions de vulnerabilitat i violència i que queden fora de les xarxes d'atenció de l'administració".

Ho explica a Públic la directora i fundadora de Metzineres, Aura Roig, que reivindica el paper de l'entitat a l'hora de donar resposta a "problemes socials molt complexos". També reclama, per descomptat, més recursos econòmics i tècnics i un "suport" i un "diàleg" més explícit per part de l'Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat. "Som un model cooperatiu que arriba on l'administració no ho fa. No han de posar-nos pals a les rodes, no podem viure de subvencions o de programes amb pressupostos molt justos", assevera Roig.

Relacionat amb aquest tema

Dona, llatinoamericana i en el sector de les cures: les "altres catalanes" del segle XXI

Emma Pons Valls

Metzineres: "Som una cooperativa de cures que arriba on l'administració no ho fa"

Metzineres —que va arrencar la seva activitat el 2017, però que es va constituir com una cooperativa tres anys més tard— té una plantilla de 30 persones i contracta alhora dones que lluiten contra l'addicció a les drogues perquè es presentin com a referents per a altres usuàries, posant en marxa un "engranatge entre iguals". És una de les tres entitats impulsores de les jornades d'aquest cap de setmana, que, segons Roig, són una oportunitat ideal perquè les diverses cooperatives es "trobin i decideixin com volen teixir complicitats". "És importantíssim generar espais on poder articular xarxes i mirar què fa cadascuna. Hi ha molt de coneixement acumulat; fa temps que les organitzacions de l'economia social i solidària intentem tirar endavant el nostre model", afegeix.

En aquest sentit, la directora reitera que és molt important "posar les cures al centre" i valorar les treballadores que s'enfronten cada dia a situacions de "violència" i "dolor". La cooperativa Metzineres treballa amb persones amb drogodependència i en situació de sensellarisme, però el seu abordatge és molt diferent del d'altres entitats: no aposta per la reinserció individual, sinó per un abordatge comunitari del problema. "Volem treballar des de la proximitat i reivindicar-nos com a veïnes del barri del Raval, no com un servei. És la lògica del barri que ajuda el barri", conclou. Quan va iniciar la seva activitat, l'equip de Roig pensava que acompanyaria una cinquantena de dones, però fins ara ja n'ha ajudat unes 600.

La importància d'autoorganitzar-se

Les tres entitats organitzadores de les jornades són la ja mencionada Metzineres, Mujeres Pa'lante i La Comala. Aquesta darrera, que va néixer el 2017, té la seu a Madrid i ofereix serveis de neteja i d'atenció, acompanyament i cures. Les treballadores de la cooperativa —que actualment són 18— van escollir aquesta fórmula jurídica "pels seus principis i valors, el funcionament democràtic i l'alt grau de participació de les sòcies, així com la implicació de la cooperativa en la realitat social" que les envolta. Es tracta, des del punt de vista de La Comala, de "satisfer necessitats davant el benefici econòmic" i d'oferir una "alternativa laboral digna".

Per la seva banda, Mujeres Pa'lante té el seu origen a Barcelona. Fa 16 anys, va néixer com una associació de dones migrades que acompanyava a altres dones migrades i brindava suport sociolaboral i psicològic, a més d'assessoria jurídica pels tràmits de la regularització. "Vam detectar que moltes dones, per la seva situació d'irregularitat, només podien accedir a feines de cures, de neteja i d'atenció a persones grans, amb tot el que això implica. Poca protecció de drets socials, un horari que no permet la conciliació, precarietat i, fins i tot, situacions de semiesclavitud", explica a Públic la secretària general de Mujeres Pa'lante, Wendy Espinosa.

Relacionat amb aquest tema

El treball de la llar i el turisme suposen el 73,5% de les ocupacions 'submergides' de Catalunya

David Rodríguez

Espinosa: "Moltes dones, per la seva situació d'irregularitat, només poden accedir a feines de cures amb poca protecció social"

Amb el pas del temps, Mujeres Pa'lante va adonar-se que estava treballant amb moltes alumnes que assistien als seus tallers i que tenia una "gran força laboral" que necessitava organitzar. Va ser el 2018 quan les membres de l'entitat van decidir crear, més enllà de l'associació —encara en funcionament i que ofereix acompanyament de primera acollida—, una cooperativa. El seu objectiu era ser un referent a Barcelona en les feines de cures, neteja i càtering, "integrat per dones migrants o en risc d'exclusió i formades en la mateixa cooperativa en les àrees d'atenció sociosanitària, neteja i desinfecció i auxiliar de cuina".

"L'autoorganització és molt important perquè no hi ha una consciència social del valor de la nostra feina. Volem dignificar i revalorar el treball de cures, tradicionalment feminitzat i precaritzat. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú", reivindica Espinosa. En l'actualitat, Mujeres Pa'lante compta amb una plantilla de 15 sòcies treballadores contractades i 116 clients. "L'objectiu és ajudar dones en el procés de regularització amb unes condicions laborals justes. Oferir un contracte perquè puguin cotitzar i tenir una nòmina que els permeti accedir a un lloguer o renovar el permís de residència", afegeix la secretària general.

Relacionat amb aquest tema

"Hem de transmetre que el moviment cooperatiu és un aliat per assolir més ràpidament els canvis socials i econòmics"

David Rodríguez

És una entitat relativament petita i encara no disposa de prou recursos per donar-se a conèixer a través de campanyes de publicitat, però treballen diàriament per a créixer i ajudar més dones. "Formar part d'una cooperativa és un aprenentatge diari. Pensem que les jornades són essencials per a compartir experiències i tenir una caixa d'eines per a les problemàtiques comunes. Aquest congrés servirà per posar sobre la taula les nostres pors, èxits i dificultats i teixir solucions en conjunt", sentencia Espinosa.

Les primeres jornades de l'Estat espanyol

Segons l'organització, el motor de les jornades és generar un debat al voltant de les "polítiques de cures" que valori la feina de les treballadores, visibilitzi "nous models de gestió" i "advoqui per la col·laboració público-privada-comunitària tan necessària" per a fomentar la sostenibilitat del sector. El programa arrencarà divendres 13, a les 10 hores, amb una conferència d'obertura sobre el rol de l'economia social en la implementació de les polítiques públiques de cures. Hi participaran Núria Vergés, professora del Departament de Sociología de la UB; Amalia Campos, coordinadora de projectes de la cooperativa Més que Cures, i Rafaela Pimentel, treballadora de la llar i activista de SINTRAHOCU. Al llarg de tres dies es duran a terme altres conferències, trobades i taules de treball amb especialistes del Tercer Sector Social.

El congrés se celebrarà a la capital catalana aprofitant l'ecosistema existent de cooperatives. Destaca la plataforma Cura Digna: Xarxa de professionals de les cures i la salut, un projecte d'intercooperació format per altres projectes en l'àmbit de les cures (CoopNet SCCL, Can el abril SCCL, Asociación Més que Curas, Som amb tu SCCL) i de la salut integrativa (Integral, Cooperativa de Salud SCCL), projectes comunitaris (Asociación de acompañamiento al final de la vida-Hospice.cat, Grupo Comunitario La Colla Cuidadora, Asociación Mujeres Unidas Entre Tierras MUET) i projectes que promouen la contractació justa (Sindillar, Anem per feina y CPS Francesc Palau).