El treball de la llar i el turisme suposen el 73,5% de les ocupacions 'submergides' de Catalunya

Gairebé tres de cada quatre persones ateses pel Centre d'Informació de Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO Catalunya durant l'any 2024 no disposava d'una autorització administrativa. Més enllà de la dada, la memòria del sindicat constata una realitat que va a més: l'increment del treball irregular en els sectors terciaris, relacionats amb el turisme i les cures. De fet, el treball de la llar és el primer sector de l'ocupació irregular, amb el 38,5% del total, seguit dels serveis terciaris vinculats al turisme, com l'hoteleria, que suposa un 35%. Ambdós representen un 73,5% dels casos.

Durant l'acte de presentació de la memòria, el director del CITE, Carles Bertran, i la secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO de Catalunya, Liliana Reyes, van explicar que l'entitat va atendre 11.692 persones estrangeres durant l'any passat, el que es concreta en 19.204 visites i 33.386 consultes. Les xifres revelen un creixement del 5% en el nombre de persones ateses, un 7% més de visites i un 9% de consultes en relació amb l'any 2023.

Tot i que el CITE admet una lleugera reducció dels col·lectius sense autorització administrativa (que passen del 76% de l'any passat al 73,8% del 2023), el 46,2% de les consultes continuen centrant-se en les vies per regularitzar la situació administrativa de les persones ateses. El treball irregular es concentra en la llar i en el turisme, on les dones representen més del 70% de les ocupades en situació irregular.

El treball irregular es concentra en la llar i en el turisme, on les dones representen més del 70% de les ocupades

Encara que es manté el nombre de persones que treballa respecte a l'any anterior, un 49%, i es redueix lleugerament les que ho fan de manera irregular, els representants de CCOO Catalunya adverteixen que "la qualitat de l'ocupació està marcada per situacions de precarietat i explotació laboral, que afecta especialment les dones".

Concentració de l'ocupació

La memòria posa de manifest la concentració de l'ocupació de persones estrangeres extracomunitàries en sectors, que es caracteritzen per unes ocupacions de baixa qualificació, amb unes condicions laborals més precàries i amb salaris baixos o molt baixos. Ho demostra el fet que, en gran part, són ocupats per treballadores estrangeres extracomunitàries sense autorització administrativa, disposades a acceptar les condicions que es donen i desconeixedores dels seus drets laborals i la manera com exercir-los.

CCOO Catalunya avisa de l'existència d'una important bossa de persones en situació irregular a Catalunya -que es relacionaria amb una consolidada economia submergida- que segons d'un recent estudi de la Fundació Cipriano García del sindicat superaria les 200.000 persones i que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un marc legal restrictiu i ineficient.

Segons un recent estudi de la Fundació Cipriano García a Catalunya hi ha més de 200.000 persones en situació irregular

Precisament aquesta normativa és la que critica el Col·lectiu Ronda. L'advocat i expert en dret laboral de la cooperativa jurídica Jordi Juan recorda que "l'actual Llei d'Estrangeria deriva en un model que limita el dret de les persones a la migració, que està recollit per l'Organització Internacional del Treball (OIT)". Juan lamenta que les lleis supeditin la regularització a la cotització, ja que es genera un efecte pel qual "a través de perseguir la via de la certificació judicial de l'arrelament laboral, el migrant està disposat a acceptar qualsevol feina per precària que sigui".

Segons Juan, la llei és segregadora des de la base perquè encara que la persona migrant certifiqui la seva situació laboral, posteriorment no es comptabilitza el temps de feina exercit realment. "La normativa funciona com una via d'accés per mà d'obra devaluada i forma part d'una política restrictiva de l'entrada de treballadors estrangers", comenta.

Millora burocràtica

CCOO reclama una regularització extraordinària per a les persones en situació irregular, així com l'enfortiment de l'administració per garantir tràmits més àgils i eficients. El sindicat afirma que "la memòria del CITE evidencia que el mercat laboral català segueix fortament segregat per origen, amb la població migrant ocupant els llocs més precaris i mal pagats".

Tot i que es preveu que l'entrada en vigor del nou Reglament d'estrangeria el pròxim 20 de maig comportarà alguns avenços en seguretat jurídica i en garanties per a les persones estrangeres, els experts consideren que aquest per si sol no desencallarà la situació dels centenars de milers de persones que actualment es troben sense autorització administrativa. A més, l'aprovació del nou reglament posa de manifest la necessitat de resoldre la mancança estructural en el funcionament de l'administració pel que fa als tràmits vinculats amb l'estrangeria.

Per impedir la creació de bosses d'irregularitat, els especialistes demanen garantir el funcionament àgil, simplificat i eficient dels procediments administratius vinculats amb la immigració. El fenomen es produeix justament en sectors com el de les cures, el turisme o l'agricultura, en els quals es necessita mà d'obra de caràcter intensiu i pertanyen a serveis que l'Estat del Benestar encara no ha resolt com oferir.