Les superilles de Barcelona són exemple per fer ciutats accessibles a totes les edats, segons l'OCDE

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic veu les superilles de Barcelona com una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives "per a totes les edats". Un informe de l'OCDE publicat aquest dilluns subratlla que la conversió de carrers i places en espais per a vianants amb les superilles beneficia especialment els infants i les persones grans, col·lectius que sovint tenen dificultats per moure's en espais dominats pels cotxes. 

Segons el document, aquest tipus de transformacions urbanes –com la redistribució de l'espai públic, la reducció del trànsit i la creació de zones verdes i lúdiques– van guanyar protagonisme arran de la pandèmia del coronavirus i han ajudat a millorar la vida comunitària. I és que, tot i generar polèmica, ha acabat quallant i convertint-se en un model que és referent a nivell internacional, copiat per diverses ciutats.

El sistema de superilles de Barcelona "ha estat implementat amb la intenció expressa de garantir beneficis per a totes les edats", i forma part del Pla del Joc a l'Espai Públic i del programa Protegim les escoles. L'informe recorda que dos dels 36 indicadors que mesuren el programa de superilles són específics per edats: la superfície creada per a jocs infantils i la proporció d'usuaris majors de 65 anys i menors de 14 respecte a la població d'entre 15 i 64 anys.

L'OCDE també posa com a exemple la Barcelona Health Hub, una associació sense ànim de lucre que impulsa la innovació en salut digital i la seva transferència al sector sanitari. L'organització assenyala que la inversió en solucions digitals per a la salut pot estimular l'economia vinculada a l'envelliment anomenada silver economy, reduir costos sanitaris i generar llocs de treball per a joves formats en tecnologies digitals.

Segons dades citades per l'OCDE, la salut mòbil (mhealth) podria estalviar fins a 99.000 milions d'euros en despeses sanitàries a la Unió Europea i aportar 93.000 milions al PIB europeu si se n'estimula l'ús.

Urbanisme per a tothom

Tot i que les ciutats solen tenir població més jove que les zones rurals, l'informe de l'OCDE alerta que també estan envellint ràpidament. Entre el 2000 i el 2022, les persones de 65 anys o més per cada 100 persones en edat de treballar (20-64 anys) va augmentar a totes les aglomeracions urbanes dels 35 països membres, i es preveu un augment exponencial. Paral·lelament, moltes grans ciutats continuen atraient població jove, generant un repte creixent per a la convivència intergeneracional.

Segons l'OCDE, les ciutats que no aborden les necessitats de les franges d'edat en la seva planificació urbanística i polítiques públiques corren el risc d'afrontar costos socials i econòmics importants. Un enfocament inclusiu per edats pot afavorir la cohesió social, la sostenibilitat ambiental i la competitivitat econòmica. L'OCDE proposa un conjunt estructurat de mesures en tres grans àrees d'acció: estratègia, recursos i coordinació.