Les càrnies eviten la vaga, però els sindicats mantenen el repte de professionalitzar les relacions laborals

El preacord del conveni col·lectiu entre els sindicats i les cinc patronals del sector carni ha allunyat el fantasma de la vaga, prevista pel 25 i el 26 de novembre i entre el 3 i el 8 de desembre, però no ha deixat al calaix algunes de les reivindicacions dels representants dels treballadors, especialment les relacionades amb la professionalització de les relacions laborals. El principi d’acord, vigent des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2023 i que beneficiarà 34.000 empleats a Catalunya, suposarà un augment de sou del 3% enguany, un 2,75% pel 2022 i un 2,5% per 2023.

Més enllà de les habituals reclamacions salarials, el conveni introduirà per primera vegada alguns elements ja presents en altres sectors, com l’establiment d’una jornada laboral diària màxima de 10 hores, una reducció de les hores anuals, un permís retribuït per anar al metge o la regulació d’aspectes com el ritme de producció, el dret al descans, el teletreball o l’organització del calendari.

Aquests aspectes es materialitzen en un sector caracteritzat històricament per la precarietat de les condicions laborals. Així ho reconeix la secretària de la Federació d’Indústria, Construcció i Agro (FICA) d’UGT Catalunya, Alícia Buil. "El conveni és un acord de mínims, amb el qual intentarem regularitzar les condicions laborals i lluitar per millorar-les". Buil recorda que el punt de partida és el d’unes feines dures, sovint ocupades per persones migrades, on "es produïa un abús de les empreses contractants". Les situacions que comenta la responsable sindical es traduïen en la creació de cooperatives de serveis o amb la imposició de la figura del fals autònom per evitar les cotitzacions de les càrnies a la Seguretat Social.

"El conveni és un acord de mínims, amb el qual intentarem regularitzar les condicions laborals i lluitar per millorar-les"

"A cop de denúncia hem anat superant la desregularització brutal de les condicions laborals, fent que a Catalunya aquestes pràctiques quedin com residuals", indica Buil. Aquesta lluita per reduir la precarietat implica, segons afegeix, que "els treballadors prenguin consciència que disposen d’uns drets, que també han d’exercir, en àmbits com la seguretat i els riscos laborals, les hores de feina, la representació sindical a través d’un comitè d’empresa o un calendari laboral".

El repte de la professionalització

Buil al·ludeix a la necessitat de "fer molta pedagogia per professionalitzar les relacions laborals". En aquest sentit, creu que l’acord millora la situació de les empreses perquè les dota d’eines per impulsar la negociació i disminuirà la seva conflictivitat interna. Aquesta transició cap a la regularització es va iniciar l’any 2019, moment en què la Inspecció de Treball va dictaminar que el Grupo Jorge, una de les càrnies de referència del sector, amb plantes a Mollerussa i Santa Eugènia de Berga, va haver de pagar més de sis milions d’euros per les quotes endarrerides a la Seguretat Social de 1.616 treballadors ocupats com a falsos autònoms.

Inicialment, fonts d’una de les patronals de les càrnies van acusar els sindicats de forçar una possible vaga per perjudicar l’hostaleria en un dels períodes de l’any on es concentra un major consum de carn. Una vegada s’han desconvocat les aturades, des d’aquest mitjà s’ha intentat contactar amb la Federació Empresarial de la Carn i les Indústries Càrnies (Fecic), una de les patronals de referència al sector, sense rebre cap resposta al respecte.

Per la seva banda, l’Associació Nacional d'Indústries de la Carn d'Espanya (Anice) adverteix d’un context econòmic difícil a conseqüència de la incerta situació de l'energia i l’encariment dels combustibles i de les matèries primeres, la caiguda d'alguns mercats estratègics d'exportació, a més dels atacs al sector i el descens del consum dels productes d'origen animal. En un comunicat, assenyalen el fort desgast que han patit les empreses amb la pandèmia, derivat alhora de la pèrdua de negoci, la morositat i altres costos derivats de la gestió de la Covid-19.

Beneficis rècord

Des del sindicat CCOO Catalunya, el seu secretari d’Acció Sindical a la Indústria, José Juan Marín, lamenta, tot i el preacord, que "siguem una referència per la xifra de treballadors, però no per les condicions laborals". En relació amb aquestes, assegura que "les empreses han tingut beneficis rècord durant la pandèmia, que superaran a curt termini, i en canvi els salaris dels empleats són dels més baixos de la indústria". Marín ho emmarca en un context de jornades de feina molt llargues, amb festius obligatoris i una activitat penosa.

La negociació de mínims dels sindicats ha permès que les plantilles no perdin poder adquisitiu en un sector que lidera les exportacions i ha augmentat les vendes amb la Covid-19. Tant UGT com CCOO afirmen que "no resulta viable que els beneficis empresarials no repercuteixin en els treballadors".

Tot i aquests avenços, encara es reprodueixen capítols de precarietat laboral. A principis d’aquest mes, la plataforma Càrnies en Lluita va convocar una concentració davant de les instal·lacions de l’escorxador de Costa Food Meat a Gurb (Osona) per protestar contra l’acomiadament de sis treballadors. La plataforma denuncia que la decisió es va prendre després que els empleats reclamessin mantenir l’antiguitat en les seves nòmines. A més, adverteixen que la direcció ho va fer constar com a baixes voluntàries perquè els treballadors no tinguessin dret a percebre l’atur. Mentrestant, els empleats consideren que l’acomiadament va ser una resposta a la voluntat de crear una secció sindical dins de l’empresa. Conflictes com aquests són petites rèmores del passat que posen el sector carni davant el mirall i l’insten a seguir lluitant per reduir la precarietat laboral i consolidar les condicions de les plantilles.