Aturat el macrodesnonament del barri de Sant Andreu de Barcelona, després del principi d'acord de l'Ajuntament i el Govern per comprar l'edifici
El moviment per l'habitatge considera que la mobilització social ha estat clau per impedir l'expulsió de la cinquantena de veïns que viuen al Bloc Llenguadoc, amb centenars de persones concentrades durant tot el dia per evitar-lo
La compra de l'immoble es farà a través del nou Fons d'Emergència Habitacional del Govern, anunciat pel president Illa la setmana passada durant el debat de política general
Barcelona--Actualitzat a
La mobilització social i, finalment, la negociació política han aturat el macrodesnonament d'un edifici del barri de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, fixat per aquest dimecres. Des de les 7h del matí centenars de persones s'han concentrat davant l'immoble, conegut com a Bloc Llenguadoc i on resideixen més d'una cinquantena de persones -entre les quals almenys set menors-, i després d'una maratoniana protesta que s'ha allargat més de 12 hores, poc abans de les 20h s'ha anunciat que es frenava l'expulsió dels residents. La raó? El principi d'acord que han assolit l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb la propietat -una empresa immobiliària- per comprar el bloc.
El canvi en la situació l'han notificat en una compareixença d'urgència el tinent d'alcaldia d'Economia del consistori, Jordi Valls, i la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Lídia Guillén. Valls ha explicat que la compra es farà a través del nou Fons d'Emergència Habitacional, anunciat pel president català, Salvador Illa, la setmana passada durant el debat de política general i aprovat al Consell Executiu d'aquest mateix dimarts. El fons estarà dotat inicialment amb 25 milions, amb l'objectiu de comprar pisos on resideixin persones en situació de vulnerabilitat que estan en risc de ser-ne expulsades.
Tant l'administració catalana com la barcelonina participaran de la compra. Valls ha dit que és una "operació complexa" però que es portarà "a la pràctica", i ha celebrat que s'ha aconseguit "el principal objectiu", "aturar els desnonaments".
Relacionat amb aquest tema
En conèixer la novetat, la portaveu de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), Marta Espriu, ha manifestat en declaracions al mitjans des de l'exterior del Bloc Llenguadoc que "si aquest matí, des de les 7h, no haguessin estat aquí centenars de persones el desnonament no s'hauria aturat". Per afegir que atribueix la resolució del cas a l'actual moment polític, amb les eleccions generals del 29 de novembre a l'horitzó. "Segurament al PSC li interessava molt poc tenir ara un desnonament mediàtic", ha conclòs.
La previsió de llançament arribava el mateix dia que s'havia de publicar el decret antidesnonaments al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La comitiva judicial que pretenia executar-lo havia arribat a l'indret cap a primera hora de la tarda.
Accedir a un lloguer assequible
Segons havia detallat la COSHAC els residents reclamaven poder regularitzar la seva situació i accedir a un lloguer assequible. De les 18 unitats familiars, 13 han tingut vinculació amb el Servei d'Intervenció per la Pèrdua de l'Habitatge i Ocupació (SIPHO) de l'Ajuntament de Barcelona en algun moment del procediment, set de les quals mantenen una vinculació constant. L'edifici pertanyia a Reale Seguros, però va ser adquirit per una empresa immobiliària que ha impulsat el procés de llançament.
El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu va ocupar alguns dels pisos que havien quedat buits per allotjar-hi persones en situació de vulnerabilitat. El col·lectiu assegura que des de la compra s'han continuat executant desnonaments d'alguns residents i denuncia que els veïns han patit situacions d’assetjament, i que no tenen "cap solució habitacional".
Relacionat amb aquest tema
Oposició de l'Ajuntament al desnonament
A banda de la pressió del carrer, l'Ajuntament de Barcelona també s'ha oposat al desnonament i ha reclamat la seva suspenció. El comissionat d'Habitatge del consistori, Joan Ramon Riera, ha explicat que fa dos anys que treballen per aturar-lo per "inoportú i innecessari". També s'hi ha oposat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que depèn del Govern.
El TSJC ha informat que hi ha tres procediments iniciats l'any 2019, quan es van ocupar els habitatges de l'edifici. L'any 2021 ja es va fer un llançament dels pisos, que van ser ocupats de nou. Afegeix també que no hi ha cap informe de vulnerabilitat sobre els ocupants, i que la propietat és una empresa familiar que ha intentat negociar amb ells sense resultat.
Sobre las firmas
Marc Font
Periodista. Coordinador de Públic desde 2015. Periodista. Coordinador de Públic des del 2015.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.