Les barraques de la Perona, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Arran de la mort d’Oriol Bohigas, aquesta setmana s’ha parlat molt d’urbanisme i de com es va transformar Barcelona per acollir els Jocs Olímpics del 92. Abans de la cita Olímpica la ciutat vivia d’esquena al mar, i fora del que es considera el centre, alguns barris encara estaven formats per barraques; com és el cas de La Perona, situat al districte de Sant Martí. Una realitat no gaire visible però que ara gràcies a l’exposició Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent, surt de l’oblit i permet veure com vivien en aquell barri, habitat sobretot per persones d’ètnia gitana.

L’exposició es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 22 de maig de l’any vinent, i està comissariada per Esteve Lucerón i Jordi Calafell. El muntatge reuneix 92 tiratges fotoquímics realitzats a partir dels negatius originals del fons fotogràfic de Lucerón i destaca pel valor documental de les imatges. El treball fotogràfic que Lucerón va capturar al llarg de la dècada dels vuitanta permet seguir el dia a dia d’aquella comunitat gitana que vivia a la perifèria de les perifèries.

La Perona estava per sota de les vies de Rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda. La Perona va néixer en els anys del dessarrollisme franquista, i tenia unes 200 barraques, però amb la desaparició de les barraques del Somorrostro el 1966 i d’altres de diferents nuclis de Montjuïc se’n va incrementar el nombre fins al miler i el dels veïns a 5.000.

Esteve Lucerón (La Pobla de Segur, 1950), va aconseguir introduïr-se en aquell barri de barraques format el 1947 i enderrocat abans dels Jocs Olímpics. Lucerón, compromès militant amb els problemes socials, l’any 1985 va començar a treballar al magatzem dels tallers de formació ocupacional que el Patronat Municipal de l’Habitatge havia organitzat de cara a la inserció laboral o social dels veïns d’ètnia gitana de les barraques. Això li va facilitar encara més l’accés a realitat que defugia dels fotògrafs professionals, i Lucerón va poder fotografiar la vida al carrer, els àpats familiars, les criatures, les parelles, els patriarques i les dones. Les dones fotografiades per Lucerón trenquen amb els arquetips de la feminitat gitana; a les seves imatges hi surten dones que són l’epicentre de la família, la figura indispensable perquè tot rutlli.

El 2017 Esteve Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona els negatius i els contactes del seu treball documental més important. Malgrat no haver-se dedicat mai professionalment a la fotografia, la seva obra ha estat exposada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i l’any 2015 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en va adquirir algunes fotografies.