L'independentisme segueix a la baixa en una Diada aigualida amb la defensa del català com a eix

L'apatia i la crisi del moviment independentista no ha trobat en aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, un punt d'inflexió per impulsar-se. La jornada ha constatat com la capacitat de mobilització de l'independentisme contínua a la baixa i poc més de 40.000 persones han assistit a la tradicional manifestació organitzada per l'ANC, Òmnium Cultural i altres entitats, que s'ha realitzat de forma descentralitzada a Barcelona, Girona i Tortosa durant la tarda d'aquest dijous. Superen per poc els 73.000 ciutadans que van participar-hi ara fa un any, en una convocatòria que també va ser descentralitzada per diverses ciutats catalanes.

La defensa de la llengua catalana ha estat l'eix vertebrador de gran part dels actes de la jornada, com a conseqüència de la sentència d'aquest dimecres del TSJC que tomba els aspectes claus del decret que pretenia blindar el català a l'escola. El president de l'ANC, Lluís Llach, ha aprofitat el seu parlament en l'acte polític que ha tancat la manifestació per fer una crida a desobeir la sentència del TSJC contra la llengua.

Més enllà de la crisi del moviment, la meteorologia tampoc ha animat a sortir al carrer, ja que la pluja ha estat protagonista a Barcelona, ha fet cancel·lar actes al llarg del dia i ha provocat, gairebé, que la manifestació no es portés a terme.

Pel que fa a la xifra concreta d'assistents se situa en 41.700, repartida entre els 28.000 que ha comptabilitzat la Guàrdia Urbana a Barcelona, els 12.000 que la Policia Municipal ha donat per Girona i els 1.700 que s'han congregat a Tortosa, segons els Mossos d'Esquadra. La gran caiguda s'ha produït a la capital, on el 2024 va arribar-se a les 60.000 persones, mentre que tant a Girona com a Tortosa la concurrència ha augmentat.

Els assistents a la manifestació de l'11-S han caigut a menys de la meitat a Barcelona, però han crescut a Girona i Tortosa

Tot i la fluixa afluència de persones, s'ha viscut un ambient tranquil i sense cap mena d'incidents, i fins i tot amb moments d'optimisme. L'Emma i el Jordi, dos manifestants, comenten a Públic que "s'hi ha de ser a les dures i a les madures, i més a les madures". La Paula, una jove de 17 anys, comentava el següent: "Si no hi estem els joves, no hi haurà ningú. Hem de continuar", conscients tots de les dificultats del moment.

Per raons diferents, no han acudit a la manifestació els líders dels dos partits majoritaris de l'independentisme. En el cas de Carles Puigdemont (Junts) no ha pogut fer perquè, com li succeeix des de l'octubre del 2017, segueix a l'exili belga i amb ordre de detenció del Tribunal Suprem si trepitja l'Estat. Pel que fa a Oriol Junqueras, segons fonts d'ERC, prefereix no assistir-hi a nivell personal. La formació ha estat liderada a la marxa de Barcelona per la seva secretària general, Elisenda Alamany.

Llach: "El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya" 

Els crits majoritaris al llarg del recorregut s'han centrat en la defensa del català a l'escola, com a resposta a la sentència del TSJC d'aquest dimecres. La denúncia d'aquesta resolució també ha protagonitzat part dels discursos dels ponents en l'acte polític que ha tancat la manifestació. Així, el president de l'ANC, Lluís Llach, ha cridat a la desobediència institucional i civil per poder mantenir el model d'escola catalana: "El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya. No podem permetre que un tribunal anticatalanista desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades. La llengua és l'eix vertebrador del país". Ha afegit també que el gran aprenentatge de l'1 d'octubre del 2017 és que la desobediència civil "és la resposta". "Podem fer-ho, perquè hem après dels errors", ha etzibat.

Prèviament, en el seu discurs ha proclamat que "sempre hi serem", defensant la persistència del moviment, malgrat la crisi de l'independentisme. Entre pauses per descansar la veu - visiblement afectada-, Llach ha volgut exposar els arguments polítics pels quals demanen l'alliberament nacional de Catalunya. Entre ells, ha citat la necessitat de que tothom pugui accedir a un habitatge digne, a uns sous competitius o a un transport públic decent.

També s'ha fet menció a la repressió que continua vivint part de l'independentisme i la criminalització que alguns han patit recentment, referint-se a la no aplicació de l'amnistia, que entre d'altres afecta Puigdemont o Junqueras, que segueix inhabilitat. "Tenim la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta compartida", ha manifestat el líder de l'ANC, mostrant una voluntat d'unió en un moment en què les forces polítiques sobiranistes semblen més lluny que mai.

Llach ha fet una demanda explícita a la unitat dels partits independentistes, petició que ha anat acompanyada de càntics d'"unitat" entre els assistents aplegats a la part final de la Rambla: "trobeu camins d'entesa i que, aprofitant la força de l'independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble", ha proclamat.

Els parlaments han acabat passades les set dels vespre i entre problemes d'afonia del president de l'ANC. Sota el cel gris, s'ha fet una menció especial a l'assistència de les persones joves i s'ha donat per tancat amb l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Així ha acabat una Diada aigualida, marcada novament per la desorientació i el desencís, que ha marcat el mínim d'assistents des del 2012 i amb la llengua com a gran eix de defensa.