L'independentisme civil es mobilitza en la primera Diada postprocés i es conjura per persistir més enllà de la crisi dels partits

La manifestació independentista de l'Onze de Setembre s'ha celebrat aquest any en un context polític absolutament diferent, a la primera Diada des de l'inici del procés sense un president de la Generalitat independentista, després de la investidura del socialista Salvador Illa. L'organització de la mobilització també ha estat molt diferent, amb una convocatòria descentralitzada que ha comptat amb cinc manifestacions pràcticament simultànies a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. Una convocatòria en què, a més, l'Assemblea Nacional Catalana ha cedit part del protagonisme que ha tingut al capdavant de la manifestació de la tarda de la Diada des del 2012. En aquesta edició, la mobilització ha estat coorganitzada per Òmnium, l'AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, a més de la pròpia ANC.

Els manifestants han omplert de dalt a baix el passeig de Lluís Companys de Barcelona on s'ha celebrat l'acte polític. Unes 60.000 persones haurien participat a la manifestació de la capital catalana, segons la Guàrdia Urbana. Una xifra que s'ampliaria fins prop de les 80.000 persones sumant els participants a les altres quatre ciutats. Els organitzadors no han volgut donar xifres com és habitual i s'han limitat a assegurar que "som molts, segur que no n'hi ha prou, però molts".

Amb menys força, però amb capacitat de convocatòria

Més enllà de l'habitual ball de xifres, la imatge oferta aquesta Diada permet als organitzadors defensar que l'independentisme manté una capacitat de convocatòria important. Encara que també és obvi, i no ho neguen, que el moment de divisió i desmobilització independentista, combinat amb la dispersió de les cinc convocatòries paral·leles, ha retallat substancialment la imatge de força que anys enrere tenia la manifestació de la Diada, la dècada passada. Es pot dir que l'independentisme ha perdut força en la seva capacitat mobilitzadora des del 2012, però encara és capaç de reunir desenes de milers de persones que han secundat les cinc convocatòries, amb la de Barcelona òbviament al capdavant.

Llach: "L'Espanya de matriu castellana" tracta Catalunya "com una colònia"

Per descomptat, el nou Govern socialista i la pèrdua de la Generalitat per part de l'independentisme ha estat present a les crítiques dels organitzadors. Amb el president de l'ANC, Lluís Llach, carregant contra això, acusant el president Salvador Illa de voler "seguir esmicolant la nació". Llach ha advertit en un acte previ a la manifestació, celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, que cal "tornar a enfortir" la nació catalana per poder aconseguir la independència. "Tenim moltíssima feina", ha advertit el president de l'ANC, demanant mantenir la mobilització en tots els fronts. Llach ha alertat que "l'Espanya de matriu castellana" tracta Catalunya "com una colònia". "Cal alliberar-se d'aquest jou", ha subratllat.

La mobilització ha començat a caminar a Barcelona des de l'estació de França poc després de les quatre de la tarda. Aquest any la convocatòria també ha tingut temàtiques descentralitzades, des de la crítica al sistema ferroviari nefast de Tarragona, a la reivindicació d'una sanitat de qualitat a Girona, passant per la reclamació d'habitatge a Barcelona, la defensa dels pagesos a Lleida o d'un major equilibri territorial i la preservació del riu Ebre rebutjant qualsevol transvasament a Tortosa. Tot això sota el lema general 'Tornem als carrers'. A Barcelona, el recorregut ha anat des de l'estació de França fins a l'Arc de Triomf, on posteriorment hi haurà la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium anualment.

Dur manifest conjunt contra els partits i el Govern socialista

L'acte polític ha començat puntualment, com és habitual a les 17.14 hores de la tarda –en una al·legoria a l'any de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió–. En aquesta ocasió, l'acte ha consistit en la lectura d'un manifest unitari per part dels dirigents de les set entitats convocants. El manifest conjunt ha estat llegit al final de la manifestació per Lluís Llach (ANC), Xavier Antich (Òmnium), Jordi Gaseni (AMI), Teresa Vallverdú (CxRep), Núria Ferrandis (La Intersindical), David Minoves (CIEMEN) i Sònia Pasqual (CDR). Al parlament consensuat, les organitzacions també han enviat un avís al Govern espanyolista de Salvador Illa: "Ni estem pacificats ni ens han pacificat". A l'acte de la capital catalana s'ha posat el focus en la crisi de l'habitatge, i també ha intervingut una activista de la PAH que ha denunciat la situació.

Gaseni: "Estar sotmesos a Espanya és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes, i per garantir un futur digne als ciutadans d'aquest país"

Les intervencions s'han centrat a destacar els "desafiaments" a què s'enfronta Catalunya, contra els quals "es necessiten les eines d'un estat propi com és el finançament". El manifest s'ha fixat també en qüestions com la defensa de la llengua catalana i l'eliminació de l'espoli fiscal. També s'ha centrat en la necessitat de "garantir un futur digne i just per a tots els catalans" a través de la defensa del dret a l'habitatge, els pagesos o els béns naturals.

Tampoc no han faltat dures crítiques als partits independentistes. "La baralla permanent en lluites caïnites ens ha portat on som: la Generalitat en mans d'un Govern espanyolista que fa pocs dies s'agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d'octubre", ha dit Xavier Antich. "Estar sotmesos a Espanya és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes, i per garantir un futur digne als ciutadans d'aquest país", han afegit Jordi Gaseni, que ha ressaltat que "la independència és un projecte per viure millor". I altres justificacions per reivindicar la independència: "Per superar els desafiaments d'una societat moderna, calen eines d'un estat propi, com el finançament", ha dit Núria Ferrandis. La lectura del manifest ha acabat amb una crida "a tots els independentistes": "Prou de llepar-nos les ferides. Organitzem-nos.", han cridat des de l'escenari.

Sense protagonisme dels polítics

Tot i que a la capçalera de la manifestació no han convidat cap representant de partits polítics, a la manifestació de Barcelona s'ha pogut veure una nodrida representació de Junts, amb el secretari general, Jordi Turull, al capdavant. La presència de dirigents d'Esquerra ha estat més discreta, però hi ha participat una delegació encapçalada pels secretaris generals adjunts, Marta Vilalta i Juli Fernàndez, però sense Marta Rovira ni Oriol Junqueras. La CUP també ha participat amb diputades com Laia Estrada com a cares visibles, però els anticapitalistes convoquen la seva pròpia manifestació alternativa posterior al final de la Diada. La polèmica presència de membres del partit d'ultradreta Aliança Catalana ha passat desapercebuda, tot i que ha rebut dures crítiques d'alguns dels organitzadors com el president d'Òmnium Xavier Antich. Després que el seu homòleg de l'ANC, Lluís Llach, obrís la porta a la participació de l'independentisme xenòfob.

Estelades i pancartes crítiques

Les estelades i les samarretes de color verd amb el lema de l'ANC han estat els emblemes més visibles

L'ambient entre els milers de persones participants ha estat festiu i reivindicatiu alhora, tot i que amb una certa resignació pel mal moment que travessa l'independentisme. Malgrat tot, molts manifestants expressaven una voluntat indestructible de continuar amb el projecte independentista des de la societat civil, més enllà de les lluites entre els partits polítics. Les estelades i les samarretes de color verd amb el lema de l'ANC han estat els emblemes més visibles, amb poques pancartes a la vista, i les que hi havia eren contundents contra l'acord d'investidura d'Illa entre el PSC i ERC, amb lemes com "Pacte de la vergonya". O una gran pancarta amb la silueta de Salvador Illa, amb Pere Aragonès al darrere, en què es podia llegir: "Qui avala el 155 no pot ser el nostre president". També algunes altres amb retrets als partits independentistes amb lemes com "polítics covards".

La majoria de les consignes han estat les favorables a la independència i a la unitat independentista. I els comentaris entre els manifestants eren força unànimes amb crítiques als polítics independentistes per la inacció que consideren practiquen per tal de materialitzar la independència de Catalunya, i per les batalles fratricides entre els partits. Crítiques generalitzades, encara que amb un èmfasi especial contra ERC pel seu acord amb el PSC. I xiulets forts a cada menció des de l'escenari del Govern socialista. Tampoc no han faltat els crits favorables a l'expresident Puigdemont, corejant el seu nom per part de bona part dels manifestants, quan els oradors han criticat que no pogués participar com a diputat en el debat d'investidura. L'acte ha finalitzat amb el cant de l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors.