L'increment dels ERTO a Catalunya reobre el debat sobre la manca de flexibilitat del mercat laboral

Una de les figures laborals que es va mostrar més eficaç durant la pandèmia de la Covid-19, en què l'emergència sanitària va obligar a l'aturada d'una gran quantitat d'activitats productives, els Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació (ERTO), han tornat a revifar a Catalunya cinc anys després. La incertesa econòmica al teixit empresarial, derivada del context geopolític global, en el qual les guerres comercials, amb els aranzels com a protagonistes, i la preocupació per la seguretat pels conflictes bèl·lics a Ucraïna i a Gaza, sembla que n'és la causa principal. 

Però més enllà d'aquests factors conjunturals, els sindicats denuncien un abús de la fórmula, assegurant que acaba suposant un recurs preventiu que evita utilitzar altres eines de flexibilitat, que recull l'Estatut dels Treballadors. Des d'una altra òptica, però amb un diagnòstic similar, la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, lamenta que els ERTO, que haurien de facilitar l'equilibri entre la protecció de l'ocupació i la continuïtat de l'activitat, són víctimes de la rigidesa del mercat laboral, el que frena accions que reverteixen en polítiques formatives per a millorar la productivitat.

Durant el primer trimestre d'enguany, tal com recull el Butlletí de conjuntura laboral i sectors productius de l'Observatori de Treball del Departament d'Empresa i Treball, s'han registrat 131 Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), que han afectat 3.865 treballadors. D'aquests, el 64,9% corresponen a suspensions de contracte, el 31,6% a extincions de la relació laboral i el 3,5% a reduccions de jornada. En termes interanuals, els procediments es redueixen un 3%, però el nombre de treballadors afectats augmenta un 31,6% (927 més).

Aquest increment es deu exclusivament a l'augment de les suspensions, la seva xifra es duplica, augmentant un 108%, amb una pujada de 1.304 persones, arribant a les 2.509. Les causes principals d'aquests procediments són productives, concentrant el 61,3% dels treballadors afectats, seguides de les econòmiques per pèrdues actuals i les tècniques. Per divisions d'activitat econòmica, destaca la metal·lúrgia, que concentra una quarta part. En segon lloc, es troben les activitats relacionades amb vehicles de motor, remolcs i semiremolcs i, en tercer lloc, el comerç al detall.

Oscar Riu: "Les empreses estan utilitzant els ERTO com a mesura preventiva, com a substitució del diàleg i la negociació"

Amb aquestes dades, el secretari de Política Sindical d'UGT Catalunya, Oscar Riu, afirma que "les empreses estan utilitzant els ERTO com a mesura preventiva, com a substitució del diàleg i la negociació". En aquest àmbit, al·ludeix a iniciatives com les bosses d'hores o la flexibilitat, accions que es recullen en el marc de la normativa de relacions laborals. Tot i que Riu admet que, en determinats casos, els expedients poden ser útils, "ens treuen capacitat negociadora i hauria de ser l'últim recurs abans d'acomiadar o fer una suspensió del contracte".

Salaris baixos i precarietat

Més enllà d'esdevenir un instrument per frenar una caiguda puntual de l'activitat empresarial, Riu recorda que els ERTO haurien d'emprar-se perquè els treballadors segueixen programes formatius, que redundarien en un increment de la productivitat. En els supòsits de sectors productius estacionals, el dirigent sindical aposta per la fórmula dels contractes fixos discontinus. A més, el secretari de Política Sindical d'UGT Catalunya precisa que la política laboral de la Generalitat s'hauria de centrar a potenciar el sector industrial o de serveis amb valor afegit. "Hem de deixar de banda els àmbits amb salaris baixos i la precarietat laboral", comenta. De fet, molts ERTO es presenten en sectors com l'hostaleria i la restauració, vinculats a l'estacionalitat.

UGT Catalunya considera que els ERTO s'aproven d'una manera preventiva i al final no s'acaba aplicant com a mesura de flexibilitat. Riu matisa que "ens agradaria que aquestes mesures es pactessin d'una manera diferent; creiem que és millor establir altres eines de flexibilitat que s'aprovin en els convenis col·lectius".

Oscar Riu: "Creiem que és millor establir altres eines de flexibilitat que s'aprovin en els convenis col·lectius"

"La pandèmia va demostrar que els ERTO són un mecanisme de gestió davant la incertesa, que garanteixen la continuïtat econòmica i empresarial". Així s'expressa la directora de l'àrea de treball de Pimec, Sílvia Miró. Tot i que defineix com "poc significatives" les xifres de persones afectades per un ERTO en un context de comparació amb les que es van produir durant la Covid-19, justifica el seu increment en un escenari que anomena de "gestió de la complexitat", en el qual s'han encadenat la pandèmia, la pujada dels preus energètics, el trencament de les cadenes de subministrament, la guerra aranzelària...

El fre de la normativa laboral

Miró reconeix que una mesura com els ERTO hauria de ser l'últim recurs per a les empreses, però critica que "les normes laborals, on tenim la regulació més rígida de la UE, ens posen dificultats per garantir la continuïtat de l'activitat". Pimec dibuixa un panorama en què han mutat les exigències de les empreses per operar i ser més competitives: "requereixen eines i tècniques que aprofitin les aturades laborals per a implantar formació, reciclatge o millores en la productivitat".

Les dades sobre l'increment dels expedients es donen en un moment en què es debat la reducció de la jornada laboral, que es troba en tràmit parlamentari al Congrés. Aquí, la discrepància entre la patronal i el sindicat es fa més palesa. Mentre Pimec rebutja que es plantegi treballar menys hores en un territori que es troba a la cua de la productivitat i amb nivells alts d'absentisme laboral, UGT Catalunya posa el focus en el control de les hores extres no declarades. Tres anys després de l'aprovació de la Reforma Laboral, el mercat de treball encara arrossega alguns dèficits estructurals, com la manca de mà d'obra qualificada o la implantació real del registre horari.