L'excés de contractació i la fugida dels fons d'inversió, motius de l'onada d'acomiadaments a les tecnològiques

La vaga que van iniciar el passat dimecres els 800 treballadors de la planta d'Amazon a Martorelles (Vallès Oriental) davant els plans de la multinacional de tancar el centre logístic actua com a metàfora del punt d'inflexió del model de negoci de les firmes tecnològiques. Tot i que els experts i els mateixos representants dels empleats deslliguen l'onada d'acomiadaments d'un canvi de cicle, aquest àmbit, que semblava indestructible i invencible per l'increment del consum en línia durant la pandèmia, dona els seus primers signes de debilitament.

Els empleats d''Amazon, que han convocat aturades durant 17 dies consecutius, van portar la seva protesta al centre del Prat de Llobregat, el més gran de la companyia a Catalunya, a través d'una marxa lenta per la Ronda de Dalt. La protesta es fa contra el tancament de Martorelles, però també contra el trasllat forçat de l'activitat i els treballadors a Saragossa i el Far d'Empordà, i tractar així de reconduir les negociacions amb la direcció.

L'endemà del primer dia de vaga, els representants de la plantilla es van reunir amb el Departament de Treball. La presidenta del comitè d'empresa, Esther Rodríguez, assenyala que de la trobada n'esperen "una resposta a l'oferta que vam llençar i més recol·locacions a l'àrea de Barcelona". La jornada del dimecres es va iniciar amb mobilitzacions repartides entre el Prat de Llobregat i Martorelles. En aquesta darrera, la plantilla va bloquejar els accessos i les sortides dels camions.

"No ens agraden aquests moviments, però ha anat força bé". Rodríguez qualifica de "ridícules" les propostes de la direcció fina ara. "Esperem que se centrin quan vegin que anem tots a una i comencin a negociar de debò". En aquest sentit, la presidenta del comitè d'empresa adverteix que la decisió de l'empresa és "un tancament, no un trasllat". Es tracta, segons afegeix, d'un ERO encobert.

El cas d'Amazon és el símbol del reguitzell d'empreses tecnològiques amb seu a Catalunya que han aplicat retallades de plantilla o tenen intenció de fer-ho

El cas d'Amazon és el símbol del reguitzell d'empreses tecnològiques amb seu a Catalunya que han aplicat retallades de plantilla o tenen intenció de fer-ho. Els motius se centren en una sobrecontractació durant la pandèmia, frenada ara per l'alentiment del consum, especialment en la modalitat en línia, i el menor volum inversor per part dels fons de capital risc, un dels actors que han sostingut tradicionalment el sector.

Ressaca pandèmica

Aquesta allau d'acomiadaments massius també ha esquitxat Glovo, un altre de les empreses de referència durant el confinament. La firma catalana de repartiment a domicili ha anunciat que acomiadarà el 6,5% de la plantilla, l'equivalent a 250 treballadors. El fundador de la companyia, Óscar Pierre, explica en un comunicat que "el departament de direcció assumeix tota la responsabilitat d'aquesta situació". De moment, es desconeix el nom de les persones i les condicions dels acomiadaments.

La taca s'estén al fabricant de carregadors per a vehicles elèctrics, Wallbox, que ha decidit reduir un 15% la seva plantilla, formada per 1.400 treballadors, la majoria d'ells a Barcelona. Entre els motius per aplicar la retallada, la firma al·lega els retards als lliuraments a causa de la crisi de subministraments i que els inversors li han exigit complir amb les previsions de rendibilitat.

El fenomen es replica a escala internacional, ja que amb la tornada a la normalitat postpandèmica, unida als tipus d'interès, que han congelat el consum, les empreses reben menys ingressos per la menor activitat del comerç electrònic i davant la previsió d'un futur incert marcat per un escenari de volatilitat, aprofiten el context per reduir plantilles, una decisió que tenien més o menys prevista.

Els efectes d'aquesta ressaca pandèmica són els que observa Francesc Rufas, professor de l'escola de negocis EAE Business School i expert consultor en les àrees de màrqueting estratègic i estratègia. Rufas parla "d'un sobreescalfament per oferir serveis en línia durant el confinament que ha generat un excés d'estructura empresarial".

Un cop firmes com Facebook, Twitter o Zoom han obert la porta, l'expert considera que la resta hi van darrere, aprofitant el moment. De fet, Rufas al·ludeix als acomiadaments promoguts en plataformes com Zoom o Salesforce, especialitzades en les videotrucades o en l'educació en línia, que ara s'han vist obligades a reduir el volum d'inversió. "Han patit una sobredemanda que s'està regularitzant. Un exemple és el centre de Martorelles, que Amazon va inaugurar fa tres anys i ara vol tancar i Glovo, que va multiplicar per 10 la seva mida". Així, considera que els moviments d'aquestes tecnològiques suposen una espècie de tornada a la normalitat i es tracta de canvis només conjunturals.

Model de negoci volàtil

El professor Rufas descriu com a "estacional i volàtil" el model de negoci de les tecnològiques, que "s'han dotat de formes per flexibilitzar les estructures de costos". Paral·lelament, assenyala la fugida del capital risc del sector, ja que no hi veuen confiança per invertir en un àmbit on hi ha menys rendibilitat. El recorregut de les tecnològiques es caracteritza per una fase inicial en què la idea que presenten no genera beneficis, sinó que perden diners. Els hi fa guanyar-los l'expectativa de mercat, fins que arriben al break even point (punt d'equilibri). Quan aquesta es trenca, com ara, es produeix el reajustament de la plantilla.

A les tecnològiques, quan les vendes reculen, la ressaca la paguen els treballadors

Encara que s'hagin produït aquests acomiadaments, els experts com Rufas descarten que es produeixi una sobreoferta de tècnics i enginyers. Segons les seves dades, un 67% dels treballadors que es queden sense feina en aquest sector en torna a tenir una de nova abans d'un mes. Això sí, tal com denuncien els empleats d'Amazon a Martorelles, la proposta de traslladar-los a Saragossa o a Figueres implica que aquests es regeixin per convenis provincials amb pitjors condicions salarials. Podrien cobrar fins a 800 euros menys al mes. Com en altres ocasions, en aquest cas a les tecnològiques, quan les vendes reculen, la ressaca la paguen els treballadors.