L'estratègia internacional d'Illa: teixir complicitats dins la UE per impulsar l'economia catalana

"Catalunya vol tornar a implicar-se a fons amb Europa", expressava Salvador Illa en el seu primer viatge oficial com a president. Va ser a Brussel·les, la capital política de la Unió Europea, amb el Govern ja arrencat però posant-se a lloc. En menys d'un any com a president ja ha visitat dos cops la ciutat en expedicions oficials. En la primera visita, Illa es va reunir amb la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, i en la segona, amb el socialista Antonio Costa, ara president del Consell Europeu després de deixar el càrrec de primer ministre de Portugal.

Amb aquests dos fets Illa ha començat a dibuixar el seu perfil internacional: un horitzó clarament europeista, centrat en les institucions comunitàries i en la capacitat de teixir aliances econòmiques amb les regions properes per reforçar el paper d'innovació i indústria de Catalunya.

El Govern ha donat màxima prioritat a aquest enfocament, i no només ho demostren els fets, sinó també les formes. El canvi de nom del Departament d'Acció Exterior —al qual se li ha afegit Unió Europea— no és casualitat, com tampoc ho és que l'escollit pel càrrec de conseller fos Jaume Duch, alt funcionari europeu des del 2006. Però la vocació de connexió entre Brussel·les i Catalunya no ve d'ara. En l'horitzó també hi ha el repte pendent d'aconseguir l'oficialitat del català a les institucions comunitàries. 

Javi López, eurodiputat del PSC: "El Govern ha inclòs la UE com una dimensió més de la seva feina"

Durant la seva etapa com a cap de l'oposició, Illa era un visitant recurrent dels passadissos de l'Eurocambra. Cada tardor va viatjar-hi, arribant a reunir-se fins amb nou comissaris i establint una agenda paral·lela a la del Govern d'Aragonès, que va mirar de refer ponts després del Procés però no amb poques dificultats.

Aquests contactes, a més d'un equip amb experiència i la coordinació amb el Ministeri d'Afers Exteriors han fet que el camí dels socialistes a Europa sigui "coherent" i "incident", com comenta Javi López, eurodiputat del PSC, a Públic. "El Govern ha inclòs la UE com una dimensió més de la seva feina", destaca, fent referència a la connexió contínua entre Barcelona i Brussel·les per tractar les qüestions que poden afectar al país.

L'economia, punt fix

L'agenda internacional del president té un objectiu central: posicionar Catalunya com una peça clau dins de l'arquitectura econòmica europea. El cas de la indústria automobilística n'és un dels exemples més clars, ja que el teixit industrial d'aquest sector a Catalunya és essencial. Fonts socialistes indiquen a Públic que en aquesta matèria hi són molt a prop i hi tenen veu gràcies a les relacions establertes prèviament. La petroquímica de Tarragona i els llocs de feina que pot generar, les polítiques agràries que afecten el gremi dels pescadors o la distribució dels fons pel "rearmament" a Catalunya són altres espais on hi ha estructura de treball activa.

En aquest mateix eix econòmic s'inscriu el viatge del mes passat de Salvador Illa a Milà, on va assumir la presidència rotatòria dels Quatre Motors per a Europa, una aliança estratègica entre quatre de les regions més industrialitzades del continent: Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia), Rhône-Alpes (França) i Catalunya. Aquesta presidència, que Catalunya liderarà durant un any, no només reforça el posicionament econòmic del país dins la Unió Europea, sinó que permet establir sinergies concretes en àmbits com la digitalització, la transició energètica, la formació professional o la innovació tecnològica.

Durant l'acte d'assumpció del càrrec, celebrat a Milà, Illa va destacar "el pes específic de Catalunya en les grans transformacions econòmiques d'Europa", i va afirmar que vol aprofitar aquest lideratge regional per internacionalitzar encara més l'economia catalana. A la trobada també s'hi van celebrar reunions bilaterals amb representants empresarials italians i es van obrir línies de cooperació en sectors com la biotecnologia, l'automoció elèctrica i l'hidrogen verd. Fonts del Govern asseguren que aquesta presidència serà una oportunitat per projectar "una Catalunya fiable, innovadora i preparada per liderar".

"La voluntat és connectar Catalunya amb els canvis que es van produint", comenta Javi López, que destaca també la "reaparició" de Catalunya a l'aparador geopolític i econòmic europeu. Per al Govern, l'aposta europea ja no és només una via diplomàtica, sinó una estratègia clara per garantir futur industrial, cohesió territorial i projecció internacional.

Illa, també amfitrió

Però aquesta gestió de les relacions internacionals no només fa que el president marxi fora, sinó que també el vinguin a veure. Antonio Costa, el president del Consell Europeu, ha visitat aquesta setmana la ciutat de Barcelona durant dos dies i va ser rebut dimarts al Palau de la Generalitat. El portuguès és el primer president del Consell Europeu que visita Barcelona. I no és casualitat que ell fos una de les persones amb qui Illa es va reunir en el seu segon viatge europeu.

Ara bé, no tot són roses en aquest camí estratègic. Salvador Illa afronta un repte important en el qual ha de col·laborar per tirar endavant la legislatura, tant a Catalunya com a Espanya: que la llengua catalana sigui reconeguda com a oficial a la Unió Europea. A nivell discursiu, el president mediatitza el seu suport a la mesura i també l'esforç per aconseguir-ho, tot i que ja fa un any i mig que no hi ha avenços significatius en el primer compromís que Sánchez va adquirir amb Puigdemont i que és un dels incompliments que més irrita a Junts. El bon engranatge del Govern a Brusel.les pot ser una bona oportunitat per aconseguir tirar endavant la mesura.