L'Estat espanyol, entre els 11 països que s'oposen a la prohibició de les armes letals autònomes

La mort, a vegades, viatja sola. Ho saben a Palestina i l'Iraq. Ho han provat a Líbia. Ho ploren allà on sobrevolen uns aparells deshumanitzats a l'enèsima potència. Quan a Gaza aixequen la vista i veuen un dron, saben que plouran desgràcies. No en va, Israel és un dels Estats que utilitza amb freqüència les armes letals autònomes en els seus atacs. Espanya està entre els 11 països que es nega a prohibir la seva utilització.

De la mort i dels drons parlen aquesta setmana a Buenos Aires. La capital argentina acull des d'aquest dimecres i fins al divendres la trobada de la campanya internacional "Stop Killer Robots", creada precisament per denunciar la proliferació d'armes totalment autònomes –entre les quals se situen els drons–. Participaran 100 activistes de 40 països, entre els quals estarà la Premi Nobel de la Pau Jody Williams, Noel Sharkey, del Comitè Internacional per al Control d'Armes Robòtiques (ICRAC) o Tica Font, integrant del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Aquest assumpte va ser abordat precisament pel Centre Delàs en un informe elaborat el novembre passat. Sota el títol "Noves armes contra l'ètica i les persones: drons armats i drons autònoms", aquesta organització analitzava les implicacions d'aquest negoci i el paper assumit per diferents Estats davant aquest assumpte, inclòs Espanya.

"Les accions militars i 'de seguretat' amb sistemes militars robòtics i drons armats han canviat radicalment els escenaris de guerra, que han passat de concentrar-se en objectius militars i estratègics a atacs que poden afectar greument la població civil no involucrada", adverteix el Centre Delàs en aquest estudi. En aquesta línia, subratlla que "els atacs amb drons armats sovint no surten als diaris, però mostren un ritme de creixement continuat els últims anys".

"Són atacs que acaben matant persones civils, a més de perpetrar execucions sumàries i extrajudicials de persones suposadament terroristes", afegeix l'informe, en el qual es remarca que "últimament, a més, els drons militars estan evolucionant per poder incorporar sistemes autònoms de decisió. Aquesta escalada cap als sistemes armats autònoms és ètica i jurídicament inacceptable, perquè delegar a una màquina les decisions de matar va en contra de la dignitat humana i dels drets de les persones".

Segons el rellevament realitzat en el marc de la campanya contra els "robots assassins", els autors d'aquest informe van verificar que "els drons militars es fabriquen majoritàriament als Estats Units, Israel, Rússia, la Xina i Europa". De fet, "els Estats Units és clarament el líder mundial en creació i fabricació de sistemes militars robòtics, drons militars i drons armats".

La posició d'Espanya

En aquest document s'inclou el llistat de països que s'han oposat a la prohibició de les armes letals autònomes. Espanya figura en aquesta columna al costat d'Israel, França, Turquia, el Regne Unit, Rússia o els Estats Units.

De l'altre costat es troben 28 països que han advocat per la seva prohibició, entre els quals es troben el Pakistan, l'Equador, Cuba, Bolívia, el Brasil, l'Iraq o Palestina. Curiosament, en aquest llistat figura també la Xina, un dels principals fabricants d'armes letals autònomes. Segons s'explica en l'informe, el gegant asiàtic planteja "prohibir l'ús d'armes totalment autònomes, però no el seu desenvolupament o producció".

"El negoci és el negoci"

"És clar que aquells països que tenen interès en la producció de robòtica no volen que hi hagi una regulació", afirma Font a Públic des de Buenos Aires. "El negoci és el negoci, i així passa per sobre del que això pugui comportar", afegeix.

En l'estudi sobre aquestes armes letals –entre els autors de les quals es troba Font–, es descriu la posició de les autoritats espanyoles entorn d'aquest tema. "A pesar que Espanya ha declarat en diverses ocasions que les persones i els operadors han de mantenir un control humà significatiu sobre tots els sistemes d'armament i que no té intenció de desenvolupar armes totalment autònomes, s'ha oposat a la prohibició de les armes totalment autònomes", assenyala el document.

Aquest assumpte, que va estar sobre la taula a la reunió d'Estats, parteix de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals celebrada el novembre passat. Segons consta en un comunicat del ministeri d'Exteriors, la representació espanyola va ressaltar allà que "advoca per un control significatiu humà dels sistemes d'armes letals autònomes i per continuar l'anàlisi de la interacció home màquina en la nostra obstinació d'aconseguir el màxim respecte al Dret internacional humanitari i del Dret Internacional sobre Drets Humans".

Així mateix, en l'informe del Centre Delàs es destaca que "Espanya va afirmar que actualment no disposa d'armes totalment autònomes, però no va garantir si no desenvoluparia aquests sistemes en un futur". En tal sentit, l'estudi aporta diferents dades que "mostren que Espanya disposa o disposarà d'un bon conjunt de drons militars de fabricació pròpia, amb una indústria espanyola que compta amb empreses com Indra, Airbus, Thales, Marini Instruments i Alpha Unmanned Systems, a més de col·laboracions amb alguna universitat com la de Sevilla".

Cita el cas concret del dron Fulmar de Thales, el qual "s'ha exportat a Malàisia i està sent utilitzat en tasques de vigilància marítima, mentre que la direcció general d'adquisicions d'armament i material ha comprat el dron Pregadéu d'Indra per tasques de reconeixement i l'exèrcit espanyol ha comprat dos drons armats Alpha 80052".

Així mateix, se subratlla que "els projectes del ministeri de defensa espanyol amb Airbus inclouen un dron armat Atlantis per a Colòmbia i la producció d'un sistema d'eixam de drons" que podrà ser llançat 'des de diverses plataformes aèries

o des de terra', segons Jesús Martín, líder del projecte Airbus Defence & Space".

Ambigüitat europea

Pel que fa a la resta de països europeus, s'assenyala que la postura és "ambigua". "A pesar que la proposta de Fons Europeu de Defensa prohibeix finançar el desenvolupament d'armes autònomes letals sense possibilitat de control humà a partir de l'any 2021, hi ha dos projectes importants que es plantegen anar cap al desenvolupament d'armament autònom: el projecte de dron de combat nEUROn, desenvolupat amb cooperació internacional, liderat per Dassault Aviation i amb la participació de França, Grècia, Itàlia, Espanya, Suècia i Suïssa, i el projecte Barracuda de d’EADS, que implica a Alemanya i Espanya", apunta.

El Centre Delàs assenyala que "avui dia s'estan duent a terme converses a la CCW (Convenció per a Certes Armes Convencionals de les Nacions Unides), amb l'objectiu de crear un marc legal vinculant que prohibeixi els sistemes d'armament que no tinguin un control humà significatiu".

"Si bé aquest esforç internacional encara no ha estat capaç de donar fruits a causa de la pressió exercida per les superpotències militars que actuen com a segrestadores de la política mundial amb el suport de països alineats amb els seus interessos, fa falta una major pressió exercida des de la ciutadania si es vol evitar un escenari que pot desestabilitzar els fràgils equilibris internacionals i la precària pau actual", remarca.