L'esquerra alternativa busca una candidatura conjunta també a l'Aragó després de l'èxit d'Unidas por Extremadura

"Els resultats d'Unidas por Extremadura (UPE) són espectaculars". El triomfalisme s'ha apoderat de l'espai a l'esquerra del Partit Socialista després dels bons resultats obtinguts per la coalició liderada per Irene de Miguel als comicis autonòmics del 21 de desembre. No és per a menys. La confluència de Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda ha assolit el millor resultat de l'esquerra alternativa, obtenint set escons (un 10,25% del vot) a la cambra regional. Quatre per a IU i tres per a Podem. Una xifra mai vista en més de 46 anys d'història autonòmica d'Extremadura.  

Fins ara, el rècord el tenia l'aliança d'Esquerra Unida, Els Verds i Compromís per Extremadura, que va aconseguir, a les eleccions de 1995, sis escons. Això sí, amb un percentatge de vot lleugerament superior, un 10,54%. En qualsevol cas, 54.189 electors han optat per la llista que encapçala De Miguel, secretària general del partit morat a la regió, en unes eleccions en què l'abstenció ha estat molt rellevant, amb tot just un 62,7% de participació, la xifra més baixa mai vista en unes eleccions autonòmiques a Extremadura.

Un component més explica l'optimisme de l'esquerra: el daltabaix del PSOE, que ha vist reduïda fins a deu diputats la seva presència a l'assemblea regional. És precisament del cop socialista d'on UPE ha aconseguit esgarrapar part dels seus vots. Una candidatura unitària, carregada d'il·lusió i que ha sabut situar al centre del debat algunes de les principals preocupacions de les extremegues i els extremenys. Són els tres ingredients que Esquerra Unida, Podem i fins i tot Moviment Sumar, que no formava part de les llistes, han destacat el matí d'aquest dilluns sobre la campanya desplegada per De Miguel a Extremadura. Desfent-se en elogis i felicitacions.

Podem: "Extremadura és el primer per a l'enfortiment de l'esquerra transformadora"

Però, sobretot, reconeixent la coalició extremenya com "l'exemple a seguir" per la resta de forces de l'esquerra, autonòmiques i estatals. "UPE dona esperança a la resta de l'esquerra del nostre país", verbalitzava el coordinador federal d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, durant la roda de premsa concedida el matí d'aquest dilluns per la seva formació. "Sense cap mena de dubte", ampliava també el candidat a la Junta d'Andalusia, "conformar les articulacions de les forces realment existents a cada territori és el camí per crear un projecte polític d'esperança".

Molt similars han estat les valoracions des de Podem i Moviment Sumar. "UPE creix en nombre de vots, en percentatge i en representació", apuntava el secretari d'Organització i portaveu de la formació morada, Pablo Fernández. Amb un pronòstic: "Extremadura és el primer pas per a l'enfortiment de l'esquerra transformadora". L'única via, raonava el portaveu, per contrarestar l'avenç de la ultradreta a Espanya i totes les seves conseqüències, entre elles, les retallades en drets, llibertats i serveis públics.

"UPE va obtenir un resultat molt important", reconeixia, per la seva banda, Lara Hernández, coordinadora dels de Yolanda Díaz. "La conclusió que traiem sobre els resultats del nostre espai", ampliava la política, "és que la gent premia la unitat, la suma de diferents i la generositat política". "La fórmula", insistia Hernández, "que ens permetrà recuperar terreny". De cara als pròxims comicis autonòmics —Aragó, Castella i Lleó o Andalusia—, però també "al que s'acosta a les pròximes eleccions generals".

Aragó, eleccions a la vista  

Una idea ha planat sobre les rodes de premsa de les tres formacions: la intenció de construir "una candidatura conjunta i tan àmplia com sigui possible", a l'estil d'Unidas por Extremadura, de cara a les futures eleccions autonòmiques d'Aragó, que se celebraran, després de l'avançament electoral decretat per Jorge Azcón, el pròxim 8 de febrer. "Nosaltres som coherents amb la proposta unitària que hem fet a Extremadura i que fem a tot el país, independentment d'on siguem", traslladen des d'Esquerra Unida. "Aquests dies", prossegueixen, "s'estan produint totes les interlocucions i trobades en aquesta línia".

"Cal vertebrar aquests espais, a partir de les forces que realment tenen presència al territori, per construir una proposta política que mobilitzi l'electorat progressista", apunten els de Maíllo. Una mobilització suficient, desitgen, com per desallotjar el PP del Govern d'Aragó, evitant, alhora, el creixement de l'extrema dreta a la regió. Per a això, només demanen tres condicions: respecte i visibilitat de totes les parts, cohesió programàtica i un projecte polític vinculat al territori.

Moviment Sumar: "Ens necessitem totes i tots. La gent premia la unitat i la cooperació"

"Nosaltres donem suport a les candidatures tan àmplies i fortes com sigui possible amb arrelament al territori", coincideixen des de Podem, amb l'exemple d'Extremadura com a full de ruta. "Una candidatura desplegada a través de partits i militants arrelats al territori, amb molts anys treballant de manera visible a la regió", reivindiquen des del partit morat. Aquesta és la fórmula, insisteixen, per generar una alternativa forta i il·lusionant en l'espai de l'esquerra. La fórmula que, consideren, caldria repetir a l'Aragó. "Allà hi serem", asseguren els d'Ione Belarra. Aprofitant per llançar una advertència: "O construïm una esquerra forta, o l'esquerra transformadora de debò es posa dreta, o ens arrasarà la ultradreta".

Relacionat amb aquest tema

Pisarello llença la seva candidatura com a alcaldable, per convertir Barcelona en "un far d'esperança davant de l'onada reaccionària"

Albert Aragonès

Moviment Sumar és l'única de les tres formacions que no té presència a la cambra aragonesa, on IU i Podem (en coalició amb Aliança Verda) conserven un diputat cadascun. Tot i així, els de Yolanda Díaz sí que disposen d'una certa presència i activitat a la regió i aspiren, segons confirmen a Público fonts del partit, a participar en les converses per conformar una possible coalició d'esquerres. "Ens necessitem totes i tots", apunten des de la formació. "Cal continuar avançant pel camí que es va obrir ahir a Extremadura", amplien les mateixes veus. Amb un objectiu al cap: eixamplar tant com sigui possible l'espai.

Vetos creuats  

No tot és de color de rosa. Les tensions a escala estatal entre les diferents formacions s'han fet sentir els darrers dies. També a Extremadura. Dijous passat, era la mateixa candidata d'UPE, De Miguel, qui llançava un atac inesperat a Moviment Sumar, titllant la ministra de Treball, Yolanda Díaz, de "frau per a l'esquerra". Un comentari al qual des de la formació de la vicepresidenta responen intentant rebaixar la confrontació: "Aquestes discussions públiques no sumen". "El que els resultats d'ahir a la nit aporten al nostre espai", continuen, "és que la gent premia la unitat i la cooperació".

En qualsevol cas, les tensions continuen sent-hi. Així ho feia saber mitjançant un comunicat aquest dilluns la principal força de l'esquerra alternativa a la regió, la Chunta Aragonesista. Aquesta formació de vocació autonòmica, integrada dins l'espai de Sumar al Congrés i amb tres diputats a la cambra regional, advoca també per "una candidatura d'unitat de l'esquerra aragonesa". Una possibilitat, matisen, que encara no existeix, "encara que alguns així ho vulguin vendre". Per què? Pels vetos creuats entre alguns partits, apunten fonts de la Chunta. "Hi ha forces polítiques d'àmbit estatal, com Sumar o Podem, que han de resoldre prèviament els seus acords i diferències a escala estatal", exhorten des del partit. Fins que sigui així, conclouen, continuaran treballant en la construcció del seu propi projecte.