L'Església catòlica va ingressar 168 milions el 2024 pels seus negocis immobiliaris i financers a Espanya

Les diòcesis espanyoles van ingressar 168 milions d'euros l'any 2024 "corresponents al patrimoni immobiliari, financer i a activitats econòmiques diverses", segons es recull a la memòria econòmica que cada any fa pública la Conferència Episcopal i que aquesta setmana es va presentar a Madrid. Aquests 168 milions suposen el 12% dels ingressos totals dels bisbats a l'Estat. Les dades, segons s'explica al document, són "l'agregació dels comptes consolidats de les diòcesis", cosa que inclou l'activitat de cada bisbat i també del conjunt de les parròquies.  

A més, les diòcesis van obtenir 66 milions més —un 5% del global de recursos— pel que anomenen "ingressos extraordinaris", entre els quals s'inclouen, segons expliquen a la memòria, "les quantitats rebudes per alienacions de patrimoni, subvencions de capital" i altres conceptes que no es detallen.

L'any 2024, l'Església va obtenir en total 1.395 milions, dels quals en van gastar 1.262 milions, segons consta a la memòria. Público va preguntar a la Conferència Episcopal per aquesta diferència —de 133 milions— i pel seu destí, i la resposta va ser la següent: "L'import resultant en termes globals ha servit a les diòcesis per reduir l'endeutament que van haver d'assumir anys enrere i molt especialment en l'època de la pandèmia".

Relacionat amb aquest tema

"Resar el rosari a la porta d'una clínica abortiva és ideologitzar i banalitzar l'oració i jo no hi estic d'acord"

Raúl Bocanegra

L'organització Europa Laica considera que els comptes que es recullen a la memòria són en general opacs i que els bisbats estan sobrefinançats per l'Estat, a causa del fet que l'assignació tributària (la casella de l'IRPF) que cada any rep l'Església serveix per generar un superàvit als bisbats.

La Conferència Episcopal, per contra, defensa l'esforç de transparència que cada any fa amb aquesta memòria. La seva publicació ve recollida als acords d'Espanya amb la Santa Seu de 1979 d'aquesta manera: "L'aplicació dels fons, projectada i realitzada per l'Església, dins del conjunt de les seves necessitats, de les quantitats a incloure al Pressupost o rebudes de l'Estat l'any anterior, es descriurà a la Memòria que [...] es presentarà anualment".

Els ingressos de l'Església, fins a aquests 1.395 milions, a més de ser fruit dels negocis dels bisbats amb el seu ingent patrimoni, provenen d'altres tres vies. En efecte, d'una banda, cada any l'Estat aporta, a través de la casella de l'IRPF, centenars de milions . L'any 2024, segons la memòria, en van ser 326 milions. Aquest mode de finançament de l'Església ve recollit també als acords de 1979 i és molt criticat per alguns experts i organitzacions laïcistes, que reclamen, fins ara sense èxit, que es compleixi també una altra de les clàusules d'aquest pacte: l'autofinançament de l'Església.

La més important d'aquestes, segons la Conferència Episcopal, és la que anomenen altres ingressos corrents, que van servir per obtenir 434 milions el 2024 i que a la memòria estan definits d'aquesta manera, amb escàs detall: "Serveis diversos, subvencions, ingressos d'altres institucions religioses i altres ingressos". Europa Laica calcula que el gruix d'aquesta partida prové d'ingressos per la venda d'entrades a monuments. Segons la memòria, pertanyen a l'Església 3.161 béns d'interès cultural.

Per les aportacions dels fidels a través de "col·lectes ordinàries, específiques i subscripcions", els bisbats, segons les seves dades, van recaptar 399 milions el 2024. Amb això, segons la memòria, es completen les seves fonts d'ingressos fins a aquests 1.395 milions.

L'Església catòlica, considera Europa Laica, "oculta la magnitud dels beneficis derivats del seu entramat patrimonial i empresarial perquè la ciutadania no sigui conscient de la quantitat d'impostos que deixa d'aportar per aquests conceptes. Però per les dades recollides resulta molt difícil catalogar l'Església Catòlica com una entitat sense ànim de lucre".

La memòria recull que les diòcesis van destinar la majoria d'aquests 1.262 milions a la "conservació d'edificis i despeses de funcionament", 419 milions, el 33%. Per a la retribució del personal "seglar", els treballadors de les diòcesis, l'Església va aportar 257 milions, el 20%. El 19%, 236 milions, van anar al que anomenen "accions pastorals i assistencials". Els salaris dels sacerdots van ascendir a 197 milions d'euros, el 16%.

En despeses extraordinàries, definides com a "partides emprades en la construcció de nous temples, programes de rehabilitació i altres despeses de naturalesa extraordinària", les diòcesis van gastar 117 milions, el 9%. I el 3% restant, 35 milions, va anar a parar, segons la memòria, a centres de formació del clergat: seminaris, instituts superiors i altres iniciatives de formació.