EMERGÈNCIA CLIMÀTICAL'Ebre perd la meitat de la seva aigua en 25 anys

L'Ebre porta en la seva desembocadura la meitat de l'aigua que portava a mitjans dels anys 90. Segons les dades facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la conca, ha tancat l'any hidrològic 2018-2019 amb una aportació en la seva desembocadura a Tortosa de 6.037 hectòmetres cúbics, menys de la tercera part dels 18.216 amb els quals en la dècada dels 90 els ministres Josep Borrell (PSOE) i Jaume Matas (PP) van justificar els seus megalòmans projectes de transvasaments a l'arc mediterrani.

Aquest volum de 6.037 hectòmetres, que suposa un cabal mitjà de 195 metres cúbics per segon, menys del doble de l'històric corrent d'aigua de seguretat de cent que la Plataforma de Defensa de l'Ebre considera insuficient per a garantir la supervivència del Delta, situa el recentment finalitzat any hidrològic com el quart entre els pitjors de les últimes dues dècades, només per davant del 2001-2002 (4.179), el 2011-2012 (3.905) i el 2016.2017 (5.147).

En aquests vint anys, la mitjana va ser de 8.826, per sota de la meitat dels registres en els quals es van basar els projectes de macrotrasvases de fa un quart de segle.

Aquesta reducció de les aportacions al Mediterrani, que té com a motius principals la davallada de les precipitacions de neu i de pluja per l'escalfament global i la demanda més gran de recursos per l'extensió del regadiu, confirmen una tendència que els experts porten uns anys detectant: el Document Inicial del nou Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027 xifra en 16.448 el cabal mitjà del període 1940-2005, amb pics de 27.486 i mínims de 8.175, i el redueix a 14.623, amb els extrems en 24.019 i 8.402, per al cicle de 1980 a 2005.

Menys aigua per l'escalfament global

I les previsions apunten a que aquesta disminució dels recursos continuarà produint-se en els pròxims anys com a conseqüència de la crisi climàtica. "El percentatge de disminució de l'aportació natural en el període 2011-2040 respecte el període 1940-2005 és del 5% en la demarcació de l'Ebre", assenyala l'estudi, que adverteix que el cabal també disminuirà per l'"increment de consum de la vegetació natural derivada de la reforestació i revegetació a les zones de muntanya", que és un dels motius de la "disminució en l'escolament natural apreciable des dels anys 60 en les capçaleres dels rius".

Altres estimacions apunten al fet que la reducció de les aportacions de la conca pot arribar fins el 20% en les pròximes dècades com a conseqüència del canvi climàtic.

La caiguda dels cabals, que es dóna de manera generalitzada a tota la conca de l'Ebre, ha estat aquest any especialment notable en algun dels seus principals afluents com el Gállego, que ha tancat l'exercici amb una aportació de 255,8 hectòmetres cúbics quan la mitjana de les últimes dues dècades és de 541.

Alerta per sequera al Pirineu

Uns altres com el Jalón, en el marge dret, es troben en la mitjana, amb un registre de 247 per a una mitjana de 220, mentre l'Aragón, que en els darrers dotze mesos ha tingut diversos episodis de crescudes, estava amb 4.348, prop de quadruplicar el seu de 1.412.

Malgrat les dades de tancament de l'any hidrològic en aquests dos afluents, la conca de l'Ebre s'encamina cap a una situació crítica per la falta de pluges (han estat el 60% de l'habitual), segons anticipen els Indicadors de Sequera de la CHE, que atribueixen un episodi d'escassetat prolongada a quatre de les sis subcuencas més orientals de la demarcació: la del Cinca i el Gállego, la de l'Ésera i el Noguera Ribagorçana, la del Guadalope i la del Baix Ebre. Les seves mancances arrosseguen al conjunt de la conca a un quadre de sequera.

Les aportacions acumulades entre juny i agost es van quedar "per sota de l'habitual" a "pràcticament tota la conca", anota l'informe, que afegeix que els territoris de diversos afluents "traspassen el llindar de sequera perllongada o es troben amb valors pròxims a la mateixa, especialment a tot el marge esquerre", que és la que recull les aigües del Pirineu.

Tant el Cinca i el Gállego com l'Aragón i els Arbas, a més de l'Iregua, es troben en una situació d'alerta pel que fa a les aportacions naturals, mentre que ja han arribat a prealerta, a més del tram de La Rioja de l'Ebre, l'Aguasvivas, el Guadalope i la desembocadura, el Segre i el Noguera Pallaresa, la qual cosa suposa que les alarmes s'hagin encès en més de dos terços del Pirineu.