L'Audiència de Barcelona reobre el cas de la mort d'un home que va ser reduït pels Mossos amb una pistola Taser

L'Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura de la investigació judicial per la mort d'un veí de Badalona després de rebre l'impacte de sis descàrregues elèctriques d'una pistola Taser dels Mossos d'Esquadra el passat 26 de novembre de 2021. La magistrada Mercedes Armas ha acceptat el recurs d'apel·lació presentat per l'acusació particular, impulsada per la família de la víctima a través del Centre de Defensa de Drets Humans Irídia, que aquest dimarts ha presentat el seu informe anual sobre violència institucional a Catalunya. 

Tal com explica Irídia, el dia dels fets, la família de la víctima va trucar al 112 perquè l'home -que tenia una discapacitat física i problemes d'esquizofrènia coneguts pel SEM i pels Mossos-, com havia passat en altres ocasions, els tenia tancats a casa i els amenaçava amb un ganivet. En comptes d'anar-hi personal mèdic i psicològic, agents dels Mossos van accedir al pis a través de l'habitatge d'un veí. Un dels policies va disparar fins a sis vegades la pistola elèctrica per reduir l'home de 38 anys, que va acabar morint a l'hospital. 

"La instrucció de la causa no ha estat completa"

El cas va ser arxivat pel jutjat de Badalona en fer cas d'un "insuficient" informe policial que descartava cap tipus de mala praxi. No obstant, la família, amb l'ajuda d'Irídia va recórrer l'arxivament a l'Audiència de Barcelona, que a finals del 2023 va obligar a reobrir el cas. Ara el jutjat de Badalona citarà diversos testimonis, cosa que no havia fet anteriorment, i manté investigats dos dels agents que van actuar aquell dia.

La secció conclou que "la instrucció de la causa no ha estat completa" i "resten diverses qüestions per resoldre amb la finalitat d'esclarir el succeït". Per això ordena la reobertura de la investigació, amb l'objectiu de determinar "si existeixen o no suficients indicis de criminalitat". 

"Cal més transparència i informació dels cossos policials", ha defensat la codirectora del centre Irídia, Anaïs Franquesa. Al parer d'Irídia, aquest cas mostra la necessitat de més transparència de cara a les famílies de les víctimes. L'advocada Mireia Salazar ha afirmat el cas mostra el mal ús que fa la policia catalana de les Taser per fer front a situacions amb persones alterades amb problemes de salut mental, en contra de totes les recomanacions d'organismes internacionals 

57 casos de violència institucional

El 20% dels casos de violència institucional que va atendre el Centre de Defensa de Drets Humans Irídia el 2023 van ser per actuacions policials o de la seguretat privada a l'espai públic. Ho constata l'informe anual sobre la qüestió que ha presentat aquest dimarts l'entitat. En concret, fins a 146 persones van dirigir-se al seu Servei d'Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional (Saidavi) per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D'aquest total, 55 persones i dos col·lectius van patir violència institucional.

Així doncs, en total, Irídia va atendre durant el 2023 un total de 57 casos de violència institucional, el mateix nombre que el 2022. Això suposa 191 casos menys que el 2019, quan es van atendre fins a 248 persones, la majoria arran de les protestes contra la sentència del Procés. 

El Saidavi és un servei gratuït d'Irídia que ofereix assistència jurídica i psicosocial a "les persones que han patit tortura i/o maltractament a Catalunya per part d'agents de forces i cossos de seguretat, funcionaris penitenciaris o agents de seguretat privada, quan aquests actuen per delegació de funcions de seguretat que són competència pública", tal com detalla l'entitat.   

Component discriminatori en l'actuació policial

Dels 57 casos, 35 (el 20%) van ser per actuacions policials o de seguretat privada a l'espai públic, cinc per denúncies de vulneracions de drets a la presó i cinc en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial. Pel que fa a la resta, 4 es trobaven en domicilis privats, 4 en context de protesta, 1 al CIE i 3 en contextos diversos diferents dels anteriors.

En 13 dels casos que s'han atès durant l'any 2023, s'ha identificat un component discriminatori en l'actuació policial

L'informe també destaca que, com a mínim en 13 dels casos que s'han atès durant l'any 2023, en la primera atenció s'ha identificat un component discriminatori en l'actuació policial: en nou casos per racisme, en dos casos per LGBTI-fòbia, en un cas per ambdós motius i en un cas perquè la persona tenia una discapacitat física. 

Durant el 2023 Irídia ha litigat en un total de 56 casos, però només 9 s'han assumit aquest any: 19 en context d'espai públic o domicili, 19 en defensa del dret de protesta, dret a la informació o infiltració policial als moviments socials, 16 en context de privació de llibertat en comissaries, presons o CIE, i dos per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana.

Un total de 49 dels casos segueixen oberts, i en el 40% d'aquests hi ha un component de racisme. En 42 casos es va per la via penal, mentre que els altres set són una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa.

Querella contra dos agents dels Mossos

Irídia també ha presentat una querella contra els dos agents l'ARRÒ de Mossos d'Esquadra que van colpejar dos manifestants amb el bastó policial de dalt a baix i directament al cap durant un acte de protesta contra el desallotjament de les cases okupades del Kubo i la Ruïna, al barri de la Bonanova de Barcelona. A partir de les imatges difoses per diversos mitjans de comunicació, revelen, "s'ha pogut identificar els agents que, presumptament, van clavar els cops".

A Irídia sostenen que "resulta preocupant el fet que, en el marc de la investigació judicial d'aquest cas, des del Jutjat es va oficiar a la Divisió d'Afers Interns (DAI) de Mossos d'Esquadra, des d'on es va informar que no s'havia iniciat cap mena d'investigació interna sobre els fets".