L'aposta de la banca per la digitalització exclou la gent gran

"La percepció de les entitats és que amb la pandèmia en només nou mesos s'ha avançat el previst en cinc anys i ara seguiran pel mateix camí". Aquesta reflexió del treballador d'una entitat bancària descriu de manera precisa un fenomen sostingut en el temps, que s'ha accelerat amb la crisi de la Covid-19. L'aposta per la digitalització de la banca està deixant de costat en el sistema financer la gent gran, un col·lectiu exclòs per les seves limitacions en l'ús de la tecnologia. El procés va acompanyat d'un tancament progressiu de les sucursals bancàries, el que ha deixat la meitat de pobles de Catalunya sense cap oficina. La situació ja es coneix amb el concepte d'exclusió financera.

Aquest canvi de model en el sector el reflecteix l'informe "Tancament d'oficines bancàries i accés a l'efectiu a Espanya", elaborat pel Banc d'Espanya. Realitzat per Concha Jiménez i Helena Tejero, constata com l'efectiu segueix sent la forma de pagament més habitual en les compres i l'han elegit un 53% dels enquestats. Les autores precisen que "la consolidació del sistema financer espanyol ha suposat el tancament d'oficines bancàries, un procés que pot ser atribuït a la necessitat d'ajustar la capacitat i reduir els costos després de la forta expansió experimentada en anys anteriors".

Entre l'any 2008 i el 2017, Catalunya va passar de 8.004 oficines a 3.945. Aquest enfonsament del 50%, el més gran a nivell estatal, situa la concentració de nombre de sucursals per milió d'habitants en les 520, per sota de les 595 de la mitjana de l'Estat espanyol. Catalunya, juntament amb Madrid i València, acumula el 37% del total de punts d'atenció bancària i és la segona comunitat amb la retallada de sucursals.

Municipis sense oficina

L'informe del Banc d'Espanya mostra una altra realitat cada vegada més present: Dels 947 municipis catalans, 467 (gairebé la meitat) no disposa de cap oficina bancària, deixant un 3,2% de la població catalana sense una cosa tan essencial com l'accés a una entitat financera per disposar d'efectiu. Per al col·lectiu de persones grans, les que tenen mobilitat reduïda o les que no comptin amb transport privat, tenir un caixer és un servei bàsic, no un luxe.

Dels 947 municipis catalans, 467 (gairebé la meitat) no disposa de cap oficina bancària

Paral·lelament al desmantellament dels caixers del paisatge dels carrers, la decisió de les entitats financeres està generant una bretxa digital. La reducció dels serveis està portant determinats col·lectius, especialment el de persones més gran de 65 anys, a assumir noves eines i sistemes digitals. De la vocació de servei s'ha passat a l'autogestió de les operacions financeres habituals.

La digitalització bancària tan sols és l'excusa per accelerar el procés de transformació del nou model. Així s'expressa Víctor Miravete, responsable estatal del sector financer del sindicat UGT. D'aquesta manera, Miravete considera que "només les caixes rurals, que haurien d'apostar per créixer,  quedaran com a reducte d'un àmbit que entén els serveis financers com una eina d'equilibri territorial".

Menys oficines i més grans

El context empresarial empara la visió de Miravete. El Banc Santander ha anunciat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a 5.000 persones, el Sabadell ha plantejat una reducció de l'11% de la plantilla i Ibercaja està negociant ajustos laborals. El responsable sindical adverteix que "el canvi comporta un tancament d'oficines brutal". Com a exemple d'aquesta tendència, Miravete indica que en alguns municipis ha quedat desert el concurs públic per instal·lar caixers automàtics als carrers.

Víctor Miravete (UGT): "Intenten suplir la falta de confiança entre el client i el banc a través de la figura del gestor"

El nou paisatge del sector financer implica ciutats amb menys oficines, "a les quals no podràs entrar-hi sense cita prèvia". D'aquesta manera, UGT alerta que la dificultat en l'accés al servei fomenta l'exclusió financera. Tot i que, tal com comenta Miravete, "intenten suplir la falta de confiança entre el client i el banc a través de la figura del gestor, hi ha un rang de la població que no està acostumada a l'ús de la tecnologia". Malgrat que en alguns llocs s'hi desplacen setmanalment autobusos per oferir el servei de caixer automàtic, el sindicat valora la mesura com "insuficient". L'esperança és que, tal com ha succeït en països com Suècia, s'opti per la rebancarització, repoblant de sucursals el paisatge de les poblacions.

En una línia similar, el responsable estatal del sector financer de CCOO, Joan Sierra, emmarca el fenomen en un procés de reestructuració que ha expulsat del mercat laboral 100.000 persones a tot l'Estat espanyol. "L'exclusió financera ha comportat el tancament de la meitat de les oficines i la desaparició del sistema financer". Abans de la pandèmia, que ha accelerat la situació, ja s'arrossegava un escenari de tipus d'interès baixos, poca rendibilitat de les entitats financeres i menys punts d'atenció directa.

El final del model de proximitat

Sierra afegeix que l'exclusió financera s'està concentrant a la Catalunya buidada. "Hem perdut el model de les caixes d'estalvi catalanes, ara integrades bàsicament al BBVA, que apostaven per la proximitat". Ara, aquest paper l'han adoptat les caixes rurals, que mantenen la vinculació geogràfica i en alguns casos ofereixen serveis a dos o tres províncies.

Joan Sierra (CCOO): "Hem perdut el model de les caixes d'estalvi catalanes, ara integrades bàsicament al BBVA, que apostaven per la proximitat"

Més enllà dels impediments de connectivitat que planteja la digitalització, Sierra assenyala un handicap encara més generalitzat: la manca d'atenció personalitzada. "Els bancs busquen optimitzar la rendibilitat del client i la seva funció ja no és respondre al client, sinó que pretenen vendre productes financers". El negoci que dona marge de benefici a les entitats es trasllada a la comercialització d'assegurances o a la intermediació en els fons d'inversió. En aquest sentit, el dirigent sindical demana que en un sector tan regulat com el financer, l'administració ha de ser capaç de garantir els drets de la ciutadania a través d'un servei bàsic de bancarització.

Un model condemnat a desaparèixer. Aquest diagnòstic pessimista és el que realitza la professora de l'àrea de finances de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elisabet Ruiz-Dotras. Per a la docent, el perfil de consumidor també ha canviat amb l'arribada d'internet. "Igual que els vídeoclubs ja no existeixen per a llogar pel·lícules, d'aquí a uns anys, tampoc existiran les oficines tal com les coneixem". En un moment en què els horaris de les sucursals no s'adapten a les necessitats dels clients, "l'operativa digital ha fet que es perdi el concepte de confiança entre el banc i el client". Per aquest motiu, segons Ruiz-Dotras, el model tendeixi a dissipar-se.

El futur proper de l'evolució de el sector bancari passa per la digitalització, que deriva en un model d'entitat tecnològica de processos ràpids. Aquest viratge no deu ni pot oblidar-se de determinats col·lectius. La solució implica considerar com a essencial l'accés als serveis financers.