L'accident de metro i la visita del papa a València, cites judicials clau de 2020

"Jo no t'espere". Així deia la consigna impresa en les banderoles que penjaven en alguns miradors de València. Tot un atreviment davant l'implacable discurs oficial. Corria l'estiu de 2006 i la ciutat era una olla a pressió. Els governs de Francisco Camps i Rita Barberá havien posat tota la carn a la graella per rebre el papa Benet XVI. La V Trobada Mundial de les Famílies era el gran negoci de l'any per al PP valencià i aquell que no estiguera amb ells estava contra ells. Hi va haver una època, no tan llunyana en el temps, en què prevalia un imaginari pervers: hi havia valencians bons i valencians dolents.

El matí del dissabte 8 de juliol d'aquell any, el pontífex es parava davant de l'estació de metro de Jesús, dipositava una corona, unia les seues mans i resava al costat de les màximes autoritats. Cinc dies abans de la seua visita, sota aquelles andanes, s'havia produït un dels accidents ferroviaris més greus que es recorden, que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47. Conclosa la benedicció, el papa i tota la comitiva feien mitja volta i emprenien l'agenda oficial. Res ni ningú podien impedir allò pel que, segons deien al Palau, posaria València al mapa internacional.

Canal 9, maquinària del deliri, es va convertir en corretja de transmissió audiovisual d'un esdeveniment que va alterar hores de programació pública. La mateixa televisió que el 3 de juliol, dia del sinistre, obria el seu informatiu amb la visita del papa i no amb l'accident de la línia 1. El mateix canal que va repetir durant dies la mateixa versió que s'escoltaria en la primera comissió parlamentària, fulminada en pocs dies: que l'accident havia estat "fortuït, a causa d'una combinació de factors imprevisibles que només passen una vegada a la vida". Un informe recent de la Unió de Periodistes Valencians revela que la tele pública va distorsionar i va ocultar dades, a més de no donar cabuda ni als familiars de les víctimes ni a postures crítiques.

Ara, gairebé catorze anys després, la casualitat ha volgut entrellaçar de nou aquests fets en una doble cita judicial que marcarà les pàgines de tribunals durant 2020. En unes setmanes comença a València el judici per l'accident de metro i al març començarà a l’Audiència Nacional la peça emmarcada a la Gürtel que investiga el presumpte tripijoc de contractes durant la visita de Ratzinger a la capital del Túria. Dos processos connectats entre si que ens transporten, ineludiblement, a una de les èpoques més tenebroses de la història valenciana recent.

Una lluita per a tota la societat

"Esperem que quede establerta la relació entre les decisions dels directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i l'accident. Eren les persones que tenien la capacitat d'evitar o corregir que es poguera donar aquest excés de velocitat", afirma Rosa Garrote, presidenta de l'Associació de Víctimes de Metro 3 de juliol (AVM3J). Aquest col·lectiu forma part de l'acusació juntament amb la Fiscalia Provincial de València i famílies de víctimes a títol particular. A la banqueta dels acusats s'asseuran vuit antics alts càrrecs d’FGV, entre ells, l’exgerent Marisa Gracia. Se'ls atribueixen 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional, 47 delictes de lesions per imprudència greu professional i un delicte contra els drets de seguretat dels treballadors. La Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó, mentre que l'AVM3J reclama elevar la pena a quatre anys.

El judici, que començarà el 27 de gener a la Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia i s'estendrà previsiblement fins al juliol, arriba ordenat per l'Audiència Provincial després de reiterats arxius per part de la magistrada instructora del cas, Nieves Molina, que mai ha vist responsabilitats més enllà de l'excés de velocitat en què va incórrer el maquinista mort. Una posició que contrasta amb la de la Fiscalia, que veu indicis de delicte i entén que FGV no ha acreditat cap actuació adreçada al control directe de la seguretat a les vies, del material rodant o la formació dels conductors. Es preveuen en aquest procés 66 sessions en les que seran citades a declarar gairebé 300 persones, entre testimonis i pèrits.

"Ens queda el consol que la nostra lluita ha servit per a alguna cosa. És una manera de revertir el dolor i convertir-lo en alguna cosa positiva", sosté Garrote. I hi afegeix: "Hem de conscienciar-nos com a societat per estar molt més vigilants i no permetre que els gestors públics facen el que els vinga en gana". Ho diu amb coneixement de causa. El camí fins ací ha estat ple de no poques misèries i menyspreu, i la seua lluita no va obtenir un suport càlid fins a l'emissió d'aquell Salvados que va sacsejar l'opinió pública. Francisco Camps, reelegit president de la Generalitat per majoria absoluta el 2007 i 2011, mai no va rebre els familiars de les víctimes.

No va ser fins al 2015, amb la conformació del Govern del Botànic, que la Generalitat va demanar perdó per la gestió de l'administració autonòmica en la tragèdia, la pitjor registrada en un ferrocarril suburbà a l’Estat espanyol. També les Corts van dur a terme la reparació i, de fet, es va posar en marxa una nova comissió d'investigació que va concloure que hi va haver 13 responsables, entre ells, Francisco Camps i Juan Cotino. Garrote es congratula perquè l'AVM3J ha contribuït recentment a la millora del sistema ferroviari i tramviari amb l'aprovació en cambra autonòmica de la Llei de Seguretat Ferroviària: "Era una de les nostres reivindicacions, a més del protocol d'atenció a les víctimes, per evitar que altres famílies hagen de passar pel calvari que nosaltres hem patit".

"Trama vaticana" en Gürtel

L'altra data marcada en vermell al calendari és el 9 de març. És el dia assenyalat per la Secció Segona dels jutjats penals de l'Audiència Nacional per jutjar la peça separada del cas Gürtel que tracta la visita del cap de l'Església catòlica a València, i que portarà a la banqueta dels acusats l'expresident de les Corts i exdirector general de la Policia en el primer govern Aznar, Juan Cotino. Investigat també en el marc del cas Erial, cal recordar que el seu nom ha estat vinculat a la nefasta gestió de l'accident de metro després de les denúncies de les víctimes que asseguraven que el dirigent havia volgut comprar el seu silenci amb l'oferiment de llocs de treball. Es va negar a parlar amb Jordi Évole al programa emès el 2013.

Cotino afronta ara la petició d’onze anys de presó per part de la Fiscalia Anticorrupció per "impulsar activament" la contractació d'una empresa pantalla de la trama en la retransmissió de la visita del pontífex. Se l'acusa d'un total de quatre delictes: malversació de cabals públics, frau a l'Administració Pública, suborn passiu i prevaricació continuada, mentre que se sol·licita que siga inhabilitat durant deu anys per a l'exercici de la funció pública.

Hi ha altres 23 persones processades, entre les quals es troben l'exdirector de la televisió pública valenciana, Pedro García Gimeno, i diversos dels seus alts càrrecs, així com els responsables de l'entramat d'empreses de Gürtel, l'anomenat grup Correa: Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez 'El Bigotes' i José Ramón Blanco Balín. Per a Anticorrupció, Cotino va actuar en comú acord amb tots ells perquè la contractació de la xarxa s'efectuara mitjançant l'ens públic Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per tal de realitzar el "pagament amb càrrec a fons públics". El judici preveu sessions fins al 4 de juny.