Repressió a l'independentismeEl judici al Procés marca un intens any judicial que continuarà el 2020

El Procés va ser una "quimera", capaç de paralitzar la política de tota una comunitat autònoma, i de tenir una important rèplica a nivell estatal. Aquesta és la definició del Procés que va fer la Sala Penal de l'Tribunal Suprem en la seva sentència contra 12 polítics i líders socials catalans que estaven al timó abans, durant i després del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017.

El 2019 ha estat marcat pel judici i la posterior condemna per sedició i malversació de nou d'aquests dirigents. De febrer a juny, les mirades han estat posades a la vista oral a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i vuit polítics més, majoritàriament exmembres de Govern de la Generalitat. Però aquesta és només la punta de l'iceberg del laberint judicial del Procés.

El judici, presidit pel magistrat Manuel Marchena, era la part del lleó, i ha monopolitzat les tertúlies i pàgines sobre els tribunals. Però aquest laberint és allargat, i la decisió del Procés és l'inici d'un camí històric que ja s'albira llarg i accidentat.

El judici contra la cúpula de l'independentisme

Els preparatius, la vista oral i l'espera de la sentència contra la cúpula del Procés han tingut una enorme influència en l'esfera política: l'ona expansiva de la sentència va marcar la campanya electoral, i també les negociacions per formar govern, vist el paper decisiu d'ERC per a la investidura de Pedro Sánchez.

El Suprem va donar a conèixer la decisió el 14 d'octubre, si bé durant el cap de setmana es va filtrar que finalment condemnaria per sedició i no per rebel·lió, en línia amb la posició de l'Advocacia de l'Estat, i en contra de les tesis de la Fiscalia, que segueix defensant la rebel·lió dos mesos després de promulgar-se la resolució.

Segons el Suprem, els processats no perseguien aconseguir la independència per la via unilateral, sinó utilitzar l'1-O per negociar amb l'Estat

La Sala va imposar penes de presó que oscil·len entre els 9 i els 13 anys -la més gran, per a Junqueras, per sedició i malversació- per a nou dels dotze dirigents independentistes jutjats. Tres van ser condemnats únicament per desobediència, el que no comporta penes de presó.

La sentència, de gairebé 500 pàgines, en dedica 193 a justificar per què el tribunal considera que en cap moment s'han vulnerat els drets dels condemnats, com van al·legar les seves defenses. Sosté que hi va haver violència, si bé aquesta no va ser "instrumental, funcional i preordenada de manera directa", requisits per condemnar per rebel·lió. Esgrimeix també que els processats no perseguien realment aconseguir la independència per la via unilateral, sinó utilitzar l'1-O per negociar amb l'Estat.

Les defenses dels dirigents catalans van presentar a finals de desembre els seus incidents de nul·litat, per passar a la següent fase: acudir al Tribunal Constitucional, i posteriorment al Tribunal de Drets Humans de la UE, la instància en la qual realment tenen dipositades les seves esperances.

L'estirada d'orelles per la immunitat de Junqueras

El 2019 ha culminat amb una sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ha posat contra les cordes el propi Suprem: la justícia europea va fixar que el líder d'ERC va adquirir immunitat quan va ser elegit europarlamentari el 26 de maig, i més en concret quan es van proclamar les actes el 13 de juny. El Suprem ha d'interpretar ara l'abast d'aquesta immunitat. Junqueras no era immune quan va començar el judici -en febrer de 2019-, mentre que la vista oral va acabar precisament el 12 de juny, un dia abans de la data en què hauria d'haver adquirit la immunitat.

Si el Suprem decideix no retrotraure les actuacions del procés a aquest 26 de maig, o bé no anul·la el judici, la defensa de Junqueras ja té fixada la següent passa: Estrasburg (el TEDH), on aspira a condemnar a Espanya per violació de drets fonamentals. ERC ha condicionat el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez a la posició que mantingui l'Advocacia de l'Estat en aquest procediment. És més, retarda tal suport fins a conèixer la postura, en una clara maniobra per donar-li una visió més política a la condemna del Suprem.

Torra, condemnat i amb un altre judici a l'horitzó

Les derivades del Procés abasten fins i tot l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. El 18 de novembre, Torra va ser jutjat pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat de desobediència, en haver-se negat a acatar l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços grocs i altres símbols de diferents seus de la Generalitat .

El 19 de desembre, Torra es va convertir en el primer president condemnat en l'exercici de les seves funcions. El TJSC li va imposar un any i mig d'inhabilitació per desobediència, però la sentència encara no és ferma i Torra la recorrerà al Suprem. El TSJC també estudia si torna a investigar-lo per desobediència, en aquest cas en relació amb el llaç groc que penjava al Palau de la Generalitat al setembre, que va acabar sent retirat pels Mossos d'Esquadra.

ERC i JxCAT han evidenciat les seves múltiples diferències d'estratègia a mesura que s'acostava la sentència del Procés. El màxim exponent d'aquestes diferències era la seva forma d'encarar el ple d'investidura, si bé la fallida s'ha deixat veure fins a les seves expectatives sobre si els presos del Procés serien o no qualificats amb el segon o amb el tercer grau penitenciari.

En un any carregat de cites electorals, Junqueras i Puigdemont han lluitat, amb més o menys discreció, per fer-se amb les regnes de l'independentisme. El primer tutela ERC des de la presó de Lledoners, mentre que el segon fa el mateix amb JxCat des de Bèlgica, tot i que hi ha un president del seu partit assegut al Govern.

L'euroordre, contra les cordes

Les conseqüències tel·lúriques del Procés arriben fins i tot a la validesa de l'euroordre i la seva supervivència, després de les decisions de 2019 d'Alemanya i Bèlgica de no lliurar a Puigdemont. El líder d'JxCat és el gran beneficiat del procés de TJUE sobre Junqueras. Puigdemont es fa ara amb la condició d'eurodiputat i pot viatjar per tot Europa -inclosa Espanya-, a causa de la immunitat que el protegeix.

La Fiscalia ha arrencat la maquinària i ha demanat que es mantingui l'ordre de detenció internacional contra l'expresident, i que se sol·liciti al Parlament Europeu l'aixecament de la seva immunitat. Amb el 2019 en temps de descompte, Puigdemont ha sol·licitat al Suprem que s'aixequi l'euroordre dictada contra ell, ja que gaudeix d'immunitat. També demana que l'instructor del cas, Pablo Llarena, s'aparti del procediment si el Suprem no arxiva la causa oberta contra ell. Considera que ha perdut la imparcialitat.

El Suprem investiga Borràs

El 17 de desembre, poc abans que es donés a conèixer la imminència d'un acord d'investidura amb el suport d'ERC, va transcendir que el Suprem investigarà la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Laura Borràs. Està acusada d'adjudicar a dit diversos contractes a un amic, l'informàtic Isaías Herrero, durant la seva etapa al capdavant de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC).

El Suprem, que ja ha advertit que la valoració penal és "molt provisional", investiga Borràs pels suposats delictes de prevaricació, malversació, frau a l'Administració i falsedat. La investigació xifra en 260.000 la quantitat suposadament desviada dels comptes públics. Borràs és pròxima a Puigdemont i sonava com candidatable a la Presidència de la Generalitat.

Els quadres intermedis, al banc dels acusats

Destacats exdirigents del Procés, alguns d'ells subordinats dels ja condemnats, estan sent investigats pel TSJC. És el cas de Josep Maria Jové -en la palestra per haver format part de la delegació d'ERC que ha negociat el suport de la formació repúblicana a la investidura de Pedro Sánchez-. Jové, avui diputat al Parlament, va ser secretari de vicepresidència de la Generalitat, número dos de Junqueras, i forma part del seu cercle de màxima confiança. Seva és la famosa agenda Moleskine, que contenia el llistat de reunions que va mantenir per orquestrar el referèndum de l'1-O. A casa es va trobar també el document Enfocats.

Lluís Salvadó, també diputat d'ERC al Parlament i exsecretari d'Hisenda, va declarar com a imputat davant el TSJC pels suposats delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets. La Fiscalia l'assenyala com el responsable de projectar la Hisenda catalana que hauria entrat en funcionament d'haver-se aconseguit la independència.

Al seu torn, a l'abril 15 exalts càrrecs i tècnics de la Generalitat van ser processats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, acusats de malversar 4,3 milions d'euros, teòricament destinats a organitzar l'1-O.

Nuet, al Suprem; la Mesa, al TSJC

El 13 de desembre es va conèixer que el TSJC va decidir elevar al Suprem la causa contra el diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet, a causa del seu aforament. Al novembre, la sala civil i penal del TSJC va suspendre el judici a la Mesa del Parlament per desobediència, vist que Nuet va aconseguir el seu escó en les eleccions generals del 10-N. No obstant, el TSJC sí jutjarà la resta de membres de la Mesa -Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó-, així com a la diputada de la CUP Mireia Boya.

Els policies de l'1-O deixen en evidència els polítics

Hi ha prop de 50 policies imputats en el jutjat d'instrucció 7 de Barcelona per les càrregues de l'1-O a diferents llocs d'aquesta provincia. Quatre inspectors en cap de la Policia Nacional han deixat en evidència els responsables d'un dispositiu històric, sobre el qual suposadament ni el president de Govern espanyol, Mariano Rajoy, ni la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i ni tan sols el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, tenien detalls, i sobre el qual no van prendre decisions.

A l'inici de desembre, aquests inspectors van revelar que va ser el comissari en cap de la unitat d'antiavalots qui va donar l'ordre d'actuar en els centres de votació l'1-O. Les seves paraules entren en contradicció amb les explicacions del responsable del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, i de l'aleshores secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, avui portaveu de l'PP al Parlament d'Andalusia.

Els CDR i el Tsunami Democràtic

Les setmanes que envolten la sentència del Suprem s'han caracteritzat pel protagonisme dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i del Tsunami Democràtic, que han convocat actes de protesta pels carrers. Abans de la sentència, l'Audiència Nacional va detenir nou activistes dels CDR, en el marc de l'operació Judes i va acusar-los de terrorisme. L'operació s'ha anat desmuntant i ara ja han quedat en llibertat set dels nou detinguts el 23 de setembre i s'ha confirmat que no s'han trobat explosius. Aquest cas l'investiga el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, el mateix que va ordenar el tancament de les pàgines web de Tsunami Democràtic. 

La malversació, al Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes ha citat a Puigdemont, Junqueras i els altres membres de la Generalitat perquè donin explicacions sobre les despeses de l'1-O. El Suprem va condemnar 7 dels 12 dirigents jutjats per sedició amb malversació, i la pilota queda ara a la teulada del Tribunal de Comptes. Fonts del Tribunal expliquen que les parts estan citades el 28 de gener: demandants, Societat Civil Catalana i Fiscalia, i demandats. És la forma de procedir quan es conclou una causa: se'ls cita per facilitar-los les conclusions, i a partir d'aquí continua el procediment, que previsiblement cristal·litzarà en una sentència sobre l'abast de les responsabilitats econòmiques de cadascú.

Desenes de recursos davant el Constitucional

El Constitucional ja va trencar la seva unanimitat en qüestions sobre el Procés en resposta a el recurs de Junqueras sobre la seva permanència a la presó provisional. Tres dels dotze magistrats de la sala van emetre vot particular per qüestionar la decisió del Suprem de mantenir a la presó el líder d'ERC quan era candidat a les autonòmiques eleccions catalanes de el 21 de desembre de 2017, convocades mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i després de ser elegit diputat electe.

El tribunal de garanties encara té sobre la taula altres recursos dels dirigents del proces, entre ells sobre la presó preventiva i sobre la seva suspensió com a càrrecs electes. Al final, de totes totes ha de resoldre recursos contra la sentència de Tribunal Suprem.

I això és el dilucidat únicament aquest any. Al gener arrenca el judici oral contra tres membres de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, entre ells el major Josep Lluís Trapero, i contra la intendent del cos Teresa Laplana, aviat es coneixerà la data del judici a la Mesa ... Hi ha Procés per a estona.