Jornada clau per a l'oficialitat del català a la UE, amb la mirada posada en l'estabilitat del Govern espanyol

El reconeixement del català -juntament amb l'eusquera i el gallec- com a llengua oficial de la Unió Europea arriba aquest dimarts a una jornada clau, després d'un any i mig de gestions i negociacions per part del Govern espanyol amb la resta dels 27 països de la Unió Europea. El tema no té encara un consens clar, i amb només el veto d'un dels països de la UE es pot rebutjar l'oficialitat de les tres llengües, però malgrat tot el Govern espanyol ha decidit no només incloure novament la qüestió a debat en l'ordre del dia de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, sinó que hores d'ara fins i tot preveu forçar-ne la votació. I és que aquest és un tema que és vital en el manteniment de l'estabilitat de l'Executiu espanyol i la majoria parlamentària al Congrés dels Diputats, especialment pel que fa a la relació amb Junts.

Les tres llengües cooficials de l'Estat espanyol tenen aquest dimarts una possibilitat inèdita d'aconseguir el reconeixement europeu. La qüestió ja ha estat debatuda en altres ocasions al Consell d'Afers Generals, però aquest és el primer cop que el Govern espanyol es planteja sotmetre-ho a votació. En les anteriors ocasions diversos països van expressar la seva reticència a acceptar l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec i van demanar més informació sobre la proposta al Govern espanyol. El cost econòmic de les traduccions o una possible onada de peticions d'altres llengües han estat els principals arguments contraris a l'oficialitat de les tres llengües cooficials de l'Estat espanyol.

Ara, després d'elaborar una proposta que podria neutralitzar la majoria d'objeccions expressades, segons fonts del Govern de la Generalitat, el Ministeri d'Exteriors estaria decidit a forçar la votació aquest dimarts i el ministre José Manuel Albares negocia contra rellotge per assolir l'objectiu. Però aquestes mateixes fonts admeten que el reconeixement "no serà fàcil", i no descarten una possible retirada de la votació si hi ha algun país que mostra un rebuig explícit, ja que un sol veto faria fracassar l'operació.

Implicació d'Albares i de Sánchez

El reconeixement de l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec per part de la Unió Europea és un tema capital per a l'estabilitat del Govern espanyol, ja que és fruit de l'acord entre Junts i el PSOE per al nomenament de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, i posteriorment per a la investidura de Pedro Sánchez. La qual cosa ha fet que sigui el propi ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, qui comandi personalment la negociació. I fonts del Govern de la Generalitat admeten que fins i tot, en alguns moments, les converses amb dirigents d'alguns països han requerit la intervenció directa del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb trucades telefòniques per intentar frenar els vetos existents. Albares es mostra "moderadament optimista" davant la reunió d'aquest dimarts. La mateixa expressió que també utilitza el conseller d'Unió Europea i Acció exterior del Govern de la Generalitat, Jaume Duch, que afegeix: "No és una qüestió que hi hagi uns partits a favor i uns altres en contra amb diferents estratègies. És una qüestió de país".

Fonts de l'Executiva de Junts admeten que "els esforços del ministre [José Manuel] Albares són intensos i decidits", i aquestes mateixes fonts reconeixen que "és la primera vegada que un Govern espanyol defensa a la Unió Europea de forma contundent el reconeixement del català", però recorden que "fins ara tampoc els Governs del PSOE ho havien fet". Des de Junts s'adjudiquen el mèrit d'aquest canvi de posició del PSOE per la seva pressió però també mostren preocupació "per la falta de resultats obtinguts fins ara, quan ja estem a mitja legislatura". Per la qual cosa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, prem l'accelerador de la pressió: "El PSOE sap que està en números vermells del nostre crèdit de confiança", assegura, tot insinuant que aconseguir l'oficialitat del català a la UE podria restablir part d'aquesta confiança perduda.

Turull: No és el moment de fer gesticulacions ni especulacions. El PSOE sap que està en números vermells del nostre crèdit de confiança

Turull afirma que en aquest tema "tothom sap quina feina ha de fer". Pel secretari general de Junts, l'oficialitat del català "és un tema molt seriós", i insisteix que qui ha de treballar-lo és el Govern espanyol. "No és el moment de fer gesticulacions ni especulacions", diu, de cara a la possible votació d'aquest dimarts. Una pressió de Junts, que podria estar darrere l'últim moviment del Govern espanyol d'aquest dimarts.

Relacionat amb aquest tema

La votació sobre l'oficialitat del català a la UE, en dubte per les reticències d'una desena d'estats

ACN

Una majoria d'investidura plurilingüe i el PP en contra

Tampoc es pot oblidar que en la majoria de la investidura no és només Junts qui veuria bé que el Govern espanyol aconseguís l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec. També ERC considera imprescindible el reconeixement, tal com expressa el president del partit, Oriol Junqueras: "La llengua catalana té molts més parlants que moltes llengües que ja són oficials". "Som ciutadans europeus i tenim tot el dret de poder utilitzar-la", defensa Junqueras. En aquest sentit, el dirigent republicà exigeix que el català s'ha de poder fer servir "en tots els àmbits, també tots els àmbits de la Unió Europea". Però també altres partits bascos com el PNB i EH Bildu, o el gallec BNG, formen part de la pressió a l'Executiu espanyol per aconseguir que les llengües respectives aconsegueixin l'estatus europeu, tot i que es manifestes de forma molt més discreta que els catalans.

Per la seva banda, Partit Popular i Vox són els partits que han mostrat el més absolut rebuig a l'oficialitat de les tres llengües. En el cas del PP consideren que no és de rebut aquesta oficialitat perquè cal reservar-la a llengües del conjunt d'un estat, la qual cosa no seria el cas del català, l'eusquera i el gallec, només cooficials amb el castellà en diverses comunitats autònomes, però no en el conjunt de l'Estat espanyol. El Partit Popular ha mogut fils a Brussel·les, mitjançant els seus homòlegs europeus, per mirar de frenar-ne l'oficialitat. Un fet que xoca especialment amb l'aspiració del gallec, pel fet que el PP governa Galícia, un feu popular, i per l'origen gallec del president del partit, Alberto Núñez Feijóo.

Relacionat amb aquest tema

Tot el que has saber del Pacte Nacional per la Llengua que divideix l'independentisme

Judit Castaño

El PP de Catalunya es mostra també discret sobre el tema, però ha admès que Feijóo ha fet trucades a països governats pel Partit Popular Europeu (PPE) perquè no donin suport a l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la votació que tindrà lloc al Consell d’Afers Generals de la UE aquest dimarts. “Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, ha dit el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, en referència a les pressions del Govern espanyol per aconseguir el suport dels 27 estats membres. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, ha afegit. A banda, el dirigent popular ha criticat que es faci un “ús polític” de la llengua i ha dit que l’oficialitat “no és transcendental” per millorar l’ús social del català.

Junqueras: La llengua catalana té molts més parlants que moltes llengües que ja són oficials. Som ciutadans europeus i tenim tot el dret de poder utilitzar-la

De fet, una part de les maniobres contràries les ha liderat l'actual secretària general del PPE, la catalana Dolors Montserrat. Aquesta posició ha estat durament criticada pel ministre Albares aquest dilluns en una entrevista a RNE: "No entenc que demà tots els partits espanyols (no) fem tot el que està a les nostres mans. Aquí ens hauríem de trobar tots els espanyols, tots, del PSOE i del PP, nacionalistes i no nacionalistes". Albares recorda que l'Estat espanyol és plurilingüe i que uns 20 milions de ciutadans, aproximadament, parlen alguna d'aquestes tres llengües.

Relacionat amb aquest tema

Illa defensa l’oficialitat del català a Europa: "No és fàcil, però persistirem"

ACN

Les reticències d'una desena de països

Però més enllà de les maniobres polítiques, aquesta no és una qüestió que es jugui en l'arena parlamentària, sinó en la dels estats. En diàleg i negociació de govern a govern. I tot apunta a què el Govern espanyol "ha fet els deures", en paraules d'un dels dirigents del PSC al Parlament. Les principals reticències de la resta de països de la UE serien tres. La primera seria el component econòmic pels costos de la traducció al català, gallec i eusquera que l'oficialitat comportaria. Una xifra que en conjunt s'estima en 132 milions d'euros. Aquesta objecció ja va ser neutralitzada per part d'Albares amb la presentació d'un pla que inclou el compromís de l'Estat espanyol de fer-se càrrec del total d'aquesta quantitat.

Albares: No entenc que demà tots els partits espanyols (no) fem tot el que està a les nostres mans. Aquí ens hauríem de trobar tots els espanyols, tots, del PSOE i del PP, nacionalistes i no nacionalistes

Una segona objecció important és el temor d'alguns països a què el reconeixement del català, l'eusquera i el gallec pugui desfermar una allau de reclamacions d'altres comunitats lingüístiques d'Europa. En aquest grup hi ha països com França, on a més del català i l'eusquera també existeixen altres minories nacionals amb llengua pròpia com el cors o el bretó, o Itàlia amb el cas del sard, per exemple. Però també països com les repúbliques bàltiques, especialment Letònia i Lituània, que manifesten prevenció davant les possibles aspiracions de la comunitat russòfila dels seus país. O el mateix a Xipre en el cas de la minoria turca. Aquestes objeccions s'haurien negociat per la via d'una proposta del Govern espanyol en què s'especifiqui que només podran ser oficials a la UE les llengües amb reconeixement constitucional en un estat membre de la UE, ja que la majoria de llengües que ho podrien reclamar no tenen aquesta consideració als seus estats.

Encara quedaria una tercera objecció per part de països nòrdics com Suècia o Finlàndia, i Alemanya que encara es mostra indecisa, en què la reticència és més de caire polític ja que consideren que aquesta és una demanda que respon als interessos polítics personals d'un Govern com l'espanyol, i no a un interès general de la UE. En aquests casos, la negociació s'ha situat més en el plànol bilateral per intentar aconseguir que es retiri el veto. A canvi de possibles contraprestacions geoestratègiques, per exemple en tot el que suposa la defensa front a l'amenaça russa, entre altres aspectes. A més, també està previst que el Govern espanyol posi sobre la taula aquest dimarts noves condicions que ajudin a donar l'empenta final a neutralitzar les discrepàncies. "Si aquest dimarts s'aconsegueix l'oficialitat, el Govern espanyol deurà alguns favors a Europa", explica amb ironia un dirigent de Junts.

Polònia marca l'ordre del dia

La reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, on està previst tractar el tema, començarà aquest dimarts a les 10 del matí a Estrasburg. Els plens d'aquest organisme se celebren mensualment i es van alternant entre Brussel·les i Estrasburg. D'entrada no està previst que hi participi el ministre José Manuel Albares, sinó el secretari d'estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, com és habitual. L'ordenació de l'ordre del dia va a càrrec de Polònia ja que té en aquests moments la presidència rotatòria de la UE. La qüestió de l'oficialitat de les tres llengües es podria debatre, i si s'escau votar, a primera hora del matí o a última hora de la tarda, segons consideri la presidència polonesa.

No es tracta d'una votació de sí o no, sinó d'unanimitat. Per tant, el repte a aconseguir és que la major part dels països fins ara reticents s'abstinguin de votar, i que cap d'ells ho veti. Un sol vot en contra, d'entre els 27 membres, faria desestimar la petició del Govern espanyol. La qual cosa mostra l'extrema dificultat de l'operació, sense que això dilueixi les esperances d'aconseguir-ho. "És molt difícil perquè cal unanimitat, però tampoc és impossible", assegura un dirigent socialista coneixedor de les negociacions, que admet que hi ha molts països que manifesten dubtes però apunta a què cada cop són menys els opositors partidaris del veto. Aquesta mateixa font recorda que "no cal aconseguir el sí, sinó evitar el no, i cal confiar que cap país es voldrà quedar sol vetant un tema com aquest contra Espanya".

Un altre dels grans arguments de la petició és que el català és una llengua parlada per uns 10 milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d'altres llengües que sí que tenen l'estatus d'oficial. En comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, el català és la tretzena més parlada, per davant del danès, el finès, el suec o el gaèlic.

Des del ministeri d'Exteriors subratllen que la proposta d'Espanya busca assolir l'oficialitat "total" de les tres llengües i descarten cap fórmula "parcial". "Es portarà a adopció i, si s'adopta, serà oficial", subratllen. En aquest sentit, les mateixes fonts reiteren que la implementació haurà de ser progressiva perquè s'haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.

Gaèlic, l'últim precedent

L'última llengua que va esdevenir llengua oficial de la UE és el gaèlic, l'any 2007. Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però no va ser fins al 2005 que va presentar formalment la petició al Consell de la UE perquè el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial a la UE. El 2007, els estats membres van donar llum verda a la petició, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua, amb menys de 200.000 parlants habituals, va fer impossible l'oficialitat d’aquesta a la pràctica fins al 2022. Segons dades del govern d’Irlanda, el 2022 prop d’1,9 milions de persones admetien poder parlar el gaèlic, però amb diferents nivells de fluïdesa. D’aquestes, només 195.000 afirmaven saber parlar la llengua plenament, mentre que més de la meitat (1.034.000) va reconèixer dificultats per poder parlar-la.

Fonts diplomàtiques admeten que l'agenda de la reunió pot modificar-se fins a últim moment i que la presidència de torn polonesa del Consell de la UE, encarregada d'organitzar els debats i reunions dels 27, pot decidir dimarts mateix si la qüestió se sotmet o no a votació. La majoria de països continuen "analitzant" en detall la proposta espanyola. Caldrà esperar a veure si finalment es vota o no un reconeixement en què el català, l'eusquera i el gallec es juguen una part de la seva supervivència com a llengües vives i útils en el marc de la UE. Però on la situació política a l'Estat espanyol fa que el Govern espanyol també es jugui l'estabilitat fins al final de la legislatura, amb tot de partits de la majoria d'investidura que tenen en el seu ADN la defensa i promoció d'aquestes llengües.