Jordi Martí Galbis o Josep Rius, els grans aspirants a liderar Junts a les municipals de Barcelona

Quan resta poc més d'un any i mig per a les eleccions municipals del 2027, que en principi és la següent cita amb les urnes que hauran d'afrontar els catalans, a Junts se li multipliquen els fronts. A banda dels mals pronòstics a les enquestes i el trencament amb el PSOE a Madrid, el partit segueix sense un candidat clar a la capital, a Barcelona, on el 2023 va ser la força més votada tot i que, finalment, els pactes postelectorals donarien l'alcaldia al socialista Jaume Collboni.  

Precisament el seu referent dels passats comicis no ajuda gens a trobar un relleu que s'apropi a la seves opcions. El candidat va ser Xavier Trias, alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2015 i que, abans del 2023, estava apartat de la primera línia política. Trias no va ser un candidat qualsevol, admeten fonts del partit. Va ser el pal de paller del plantejament polític de la campanya, el gran impuls que necessitaven. Fins i tot, la formació va deixar enrere les seves sigles i va decidir personalitzar la marca: Trias per Barcelona. Fins i tot, a les paperetes electorals el que sortia era la cara de l'exalcalde.

L'aposta, arriscada però amb possibilitats, es va plantejar com l'antítesi total als vuit anys d'alcaldia d'Ada Colau, i va sortir gairebé perfecte. Xavier Trias va guanyar les eleccions municipals amb el 22,42% dels vots (149.235, en concret) i 11 regidors, seguit del PSC de Collboni, amb 10 representats, i de la Barcelona en Comú de Colau, amb nou. A la nit electoral semblava que els veïns ja teniu nou batlle, perquè es preveia ja un pacte amb l'ERC d'Ernest Maragall. I aquest acord va arribar. Però tot va canviar quan, a última hora, el PSC va aconseguir reunir el suport tant de BComú com del PP per investir Collboni com a alcalde.

Això va trastocar els plans de Xavier Trias, que va assumir el poc sentit que tenia que ell fos cap de l'oposició durant el mandat sense deixar pas a altres perfils polítics més joves. La idea inicial dels postconvergents era fer aquest camí gradual des de l'altaveu mediàtic que et dona el poder, com ha fet molts cops el PSC, però no va ser possible en no assolir l'alcaldia. La marxa de Trias del grup municipal va deixar Junts sense una referència coneguda per a la ciutadania, i va fer que aquells que eren més propers a ell perdessin pistonada de cara a ser ungits com a successor.

És el cas de Jordi Martí Galbis, la seva mà dreta. Galbis és regidor a l'Ajuntament des del 2011, i Trias l'havia assenyalat com el seu "recanvi" en diverses ocasions. Havia estat el seu cap de gabinet quan Trias ocupava la conselleria de Sanitat i, després de passar pel Congrés, ja va fer carrera al consistori. Tot i que encara no està descartat com a possible alcaldable, la sortida de Trias ha deixat Martí Galbis amb menys opcions. 

Martí Galbis és regidor des del 2011, però més del 80% dels barcelonins no el coneixen

Segons el darrer Baròmetre Municipal, publicat el juny, el 83,4% dels barcelonins no el coneixen. I això és gairebé una sentencia de mort per a unes eleccions locals. I més quan amb Trias succeïa tot el contrari. Per acabar-ho de rematar, l'enquesta situava Junts com a quarta força a la ciutat, per darrere de PSC, BComú i ERC.

L'home de Puigdemont  

L'altra opció que es planteja a nivell intern és un perfil de la màxima confiança de Carles Puigdemont: Josep Rius. Actualment és vicepresident i portaveu de Junts. Va ser cap de gabinet de Joaquim Forn al consistori quan aquest era el primer tinent d'alcaldia, amb Trias al capdavant del govern municipal (2011-2015). Tot seguit, passaria pel Govern de la Generalitat sota les presidència de Puigdemont i Quim Torra, primer com a director de l'Oficina del President (2016-2019) i després com a director general d'Anàlisi i Prospectiva al Departament de la Presidència (2019-2021). Diputat al Parlament des del 2021, va estrenar-se com a regidor a l'Ajuntament el 2023.

El barceloní va treballar durant els anys àlgids del Procés allunyat dels focus mediàtics, però la repressió va forçar relleus i el va situar en primera línia. Fonts properes al partit expliquen que mai no ha estat molt còmode amb aquest rol, però amb la situació actual del grup municipal i la necessitat de Puigdemont de seguir controlant la formació en un moment convuls fan que sigui una opció notòria. El que es planteja, doncs, és una decisió entre una persona arrelada al grup municipal, com és Martí Galbis, i un perfil de la màxima confiança de Puigdemont.

La decisió definitiva no trigarà en arribar. La setmana passada, en la convenció municipalista que va celebrar la formació, es va aprovar ja el reglament pel qual es reeixirà la presentació de les candidatures per a les eleccions del 2027, i tot apunta que abans que acabi l'any ja s'hi haurà posat ordre. Totes les fonts coincideixen en què la sang no arribarà al riu, com diu la dita, i que no es farà una batalla pública per ocupar el lloc, ja que el partit no s'ho podria permetre. De fet, no es descarta que les primàries no siguin necessàries si algun de tots dos observa que no té el pes suficient per tenir opcions.

Relacionat amb aquest tema

La CUP estudia presentar-se a Barcelona sense les seves sigles i en aliança amb moviments socials

Albert Aragonès

En tot cas, serà una decisió important que marcarà l'inici del disseny polític de la campanya de Junts a Barcelona, en un context en què els postconvergents es juguen molt de capital polític davant l'amenaça d'Aliança Catalana i l'hegemonia del PSC.