Jaume Asens: "La pandèmia no pot ser la continuació per altres mitjans de la lluita independentista, i ho està sent"

El fet que Iglesias escollís per al càrrec el líder dels Comuns ja evidencia el pes de la formació d'Ada Colau en el grup, i s'esperava que Asens modelés la posició d’Unidas Podemos en relació a la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal, un dels objectius prioritaris del govern de coalició a l'arrencada de la legislatura, però també que portés les regnes de les relacions amb les forces independentistes. La pandèmia ho ha arrasat tot; la reforma de el Codi Penal espera en un calaix, i el president d’Unidas Podemos a la cambra baixa critica avui la instrumentalització del coronavirus per p art de les formacions independentistes.

En entrevista telefònica amb Público, el dijous 23 d'abril, Asens reconeix alguns errors de Govern espanyol, posa en valor la influència de Unidas Podemos per impulsar algunes mesures des de l'executiu, i dubta que el PP tingui intencions reals de sumar-se a un acord de reconstrucció, atesa la seva "deslleialtat" i el seu "seguidisme" a la ultradreta.

En el ple de dimecres, el vicepresident Iglesias va negar davant el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián que el Govern tingui un afany recentralitzador. Aprecia vostè risc de recentralització? S'està comptant amb les comunitats autònomes com cal?

És veritat que en un moment de pandèmia ha d'haver una major coordinació entre les comunitats autònomes, sota un comandament únic. És un moment de molta excepcionalitat i això pot evitar que entrin en competició entre elles, que actuïn de forma descoordinada o en direccions contràries. Hi ha d'haver una certa coordinació centralitzada.

Això no vol dir que s'hagi alterat el sistema de competències en cap moment, segueixen tenint les seves competències intactes. En Sanitat, per exemple, han tingut un paper clau, per exemple en la gestió de les residències de gent gran. També crec que les comunitats autònomes, que s'han fet càrrec de l'emergència sanitària, han de tenir un paper molt important en el moment de la reconstrucció, han de ser un altre actor important. Un són els actors socials, un altre els municipis, i el tercer actor són les comunitats autònomes.

"Qualsevol pacte de reconstrucció hauria de passar per donar més diners a les comunitats"

Crec que qualsevol pacte de reconstrucció hauria de passar per donar més diners a les comunitats. Primer, per ajudar-los a pagar la factura sanitària, però després necessitaran més recursos per poder afrontar el futur garantint que ningú quedi enrere. De la comissió de reconstrucció hauria de sortir un acord per un nou model de finançament, i és veritat que la qüestió territorial hauria de seguir estant present. Hem entrat en aquesta crisi sense haver resolt molts dels grans problemes que teníem com a societat, i el llegat que rebem de la dreta segueix aquí: un model productiu intensiu en sectors extractius, una desigualtat galopant, i la qüestió territorial segueix sobre la taula. No ha desaparegut.

A compte, del model territorial, el Govern de Catalunya ha estat un dels més crítics amb la gestió de l'executiu espanyol. Aquesta setmana, el Govern de JxCat i ERC ha arribat a afirmar que "no hi hauria hagut tants morts i infectats si Catalunya fos un estat independent". Què llegeix vostè en aquestes declaracions? Tenen alguna cosa a veure amb que Torra ja havia anunciat eleccions abans de la pandèmia?

"Em sembla perillós polititzar els morts, com estan fent determinats sectors de l'independentisme, que volen polaritzar en termes identitaris"

Aixecar fronteres i banderes no és una fórmula per aturar el virus. Crec que aquells que volen tancar-se darrere d'una frontera, sigui regional o nacional, i creuen que l'egoisme els protegirà, s'equivoquen. Em sembla perillós polititzar els morts, com estan fent determinats sectors de l'independentisme, que volen polaritzar en termes identitaris. En termes de Catalunya respecte a Espanya. Així com la dreta polaritza en l'eix esquerra-dreta, l'independentisme vol superar aquests eixos ideològics, transcendir, i catalitzar l'enuig; el malestar; la desafecció; la ràbia o el dolor dels altres, cap a la pertinença a l'Estat. Com a element de confrontació amb l'Estat, amb Espanya. Em sembla perillós perquè té a veure amb aquesta idea de 'nosaltres sols ho farem millor'.

Ho vam veure en 2008. En els moments de crisi hi ha tres sortides alternatives: la dels que defensen que els que més tenen han de repartir amb la resta, la de l'15-M. Hi ha la sortida de l'extrema dreta, a la qual se suma moltes vegades la dreta, que passa per reclamar que se’n vagin els que sobren. Després hi ha una tercera sortida, la dels que defensen el '' ens n’anem nosaltres ', la sortida del Brexit. En l'actual situació s'està tornant a repetir el mateix esquema. Veiem com hi ha qui pensa que cal assenyalar a qui més té, l'opció del repartiment equitatiu que trenca els dogmes neoliberals. La següent és la que apunta els enemics externs, els diferents; els més febles, els independentistes, o fins i tota la Xina, com fa Donald Trump. I després hi ha la sortida dels que volen abandonar la casa comuna i gestionar la pròpia, la pulsió de molts països del nord respecte al sud.

Però no són només determinats sectors de l'independentisme. Això ho diu la portaveu del Govern, Meritxell Budó, però un recent article d'Oriol Junqueras a 'La Vanguardia' apunta en aquesta direcció. "L'Estat espanyol no ens serveix, no és útil als ciutadans de Catalunya. Necessitem urgentment un Estat propi capaç de limitar amb valentia les reformes que calen pel món que ve "... Això és buscar vots en la pandèmia?

Es podrien dir moltes coses sobre la gestió de la pandèmia per part de la Generalitat, per exemple pel que fa a les residències de gent gran, o a les contradiccions en el seu discurs. Del fet que demanessin el confinament total i després una mesura incompatible com permetre que la gent gran surti al carrer acompanyada pels seus fills. Jo no vull entrar en valorar tot això, ja hi haurà temps, però sí vull valorar com formulen les crítiques. Criticar el Govern és legítim, crec que s'hauria de fer amb més cura, amb més lleialtat, però benvingudes siguin les crítiques. El problema és amb quin relat es connecten aquestes crítiques. Aquesta idea d'Espanya com a llast, Espanya ineficaç, lenta, burocràtica. És la mateixa idea que intenten col·locar els partits de dretes a Holanda o Alemanya respecte als països de sud.

"És com si els partits de l'independentisme processista, que s'havien quedat sense nord pel que fa al full de ruta, ara haguessin vist en la pandèmia la possibilitat d'articular un discurs de 'nosaltres sols'"

Més enllà d'això, em sembla que connectar el malestar territorial que existia abans amb el malestar generat durant la pandèmia és molt perillós. La pandèmia no pot ser la continuació per altres mitjans de la lluita independentista, i ho està sent. Hi ha una obsessió per destruir la credibilitat de Govern, per vincular-lo amb el tema de fons que no és problema de Govern, sinó que el problema és Espanya. És com si els partits de l'independentisme processista, que s'havien quedat sense nord pel que fa al full de ruta, ara haguessin vist en la pandèmia la possibilitat d'articular un discurs de 'nosaltres sols', 'nosaltres som millors i sortiríem abans d'aquesta pandèmia '. Em preocupa que ho faci ERC. És important que Rufián defensi la fraternitat entre els pobles al Congrés, però el problema és que el dia després el seu partit aixeca la bandera del sectarisme, la bandera de 'nosaltres sols'.

Això ho ha escrit el màxim dirigent del seu partit, i la frase anterior és del Govern del qual forma part ERC.

Sabrià [Sergi Sabrià, portaveu d'ERC al Parlament] i Junqueras. D'una banda tenim Rufián dient que això no va de fronteres, però al seu torn altres dirigents semblen alimentar aquest discurs d’ 'Espanya ens infecta o ens mata'. És una mica contradictori. Em quedo amb el discurs de Rufián, m'agradaria que aquest fos el discurs d'ERC a Catalunya per als dies de pandèmia que encara tenim per davant.

Abans de la pandèmia, un dels temes estrella de la legislatura era la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal. En Unidas Podemos estudiaven diferents fórmules, han arribat a decidir-se per alguna? Han seguit treballant en aquesta reforma?

Alguns debats han quedat en suspens. La capacitat legislativa de Congrés està limitada a hores d'ara a la lluita contra la pandèmia. Altres qüestions centrals que afecten la reforma del Codi Penal, com és aquest cas, han quedat en segon pla.

"És important que Rufián defensi la fraternitat entre els pobles. El problema és que el dia després el seu partit aixeca la bandera de l sectarisme, la bandera de 'nosaltres sols'"

Després de la represa d'activitats al Congrés, els espanyols s'han acostumat a veure l'hemicicle mig buit, amb tot just unes desenes de diputats. En què han treballat els parlamentaris aquestes setmanes de confinament? Hi ha menys feina?

Treballem en comissions, en l'elaboració de proposicions de llei i no de llei (PLS i PNLs), en el disseny dels escenaris de futur. S'han pres diferents iniciatives legislatives en aquestes setmanes. La Taula de Congrés està funcionant, el Congrés també, i arriben moltes propostes de diferents grups. Les debatem, prenem posició i ens arriben també les qüestions de Govern espanyol. Jo participo de les reunions de grup confederal amb els ministres, i també en les de seguiment de l'acord del pacte de govern amb el PSOE. L'activitat és més o menys la mateixa, potser una mica més gran, perquè la situació de la pandèmia i l'estat d'alarma fan que constantment haguem de prendre moltes decisions en molt poc temps, sobretot el Govern.

Els temps polítics en aquesta era de pandèmia són més veloços, tot caduca més ràpidament i això exigeix estar més alerta, amb els reflexos més actius, en un context on a tots ens fa efecte la tensió, l'estrès emocional de la pandèmia. No només en termes personals, d'amics que estan malalts o fins i tot gent coneguda que ha mort, sinó en termes col·lectius. És segurament el moment més decisiu d'aquesta era, i el que està passant ens està transformant com a individus i com a societat. Transcendeix a cada un de nosaltres, ens interpel·la d'una manera dura.

Què ha passat amb la reforma del reglament proposada per Unidas Podemos a principis d'abril perquè poguessin exercir totes les seves tasques de forma telemàtica? Hi ha hagut avenços? Està preparat el Congrés per a una cosa així?

No, la veritat és que no. Nosaltres vam fer una proposta per poder adaptar-lo a aquests nous temps, però els temps legislatius són molt lents. Aquests canvis requereixen d'uns tràmits que no estan preparats per respondre al ritme de la pandèmia. Va a una velocitat superior a la nostra capacitat per comprendre-la i per reaccionar-hi, ens porta avantatge en aquest sentit. El món del qual venim no estava preparat, hem d’anar-lo preparant.

Els diputats d'Unidas Podemos que no resideixen a Madrid no han estat presents en els plens. Quan hi tornaran?

"Aquest és segurament el moment més decisiu d'aquesta era, i el que està passant ens està transformant com a individus i com a societat"

En el primer moment vam decidir, en coherència amb el que estàvem demanant al conjunt de la ciutadania, que no anàvem a desplaçar-nos a Madrid aquells que residim fora. Li estàvem dient a la gent que s'havia de quedar a casa, a la rereguarda, perquè els qui estan en primera línia puguin seguir lluitant contra el virus. Ens semblava incongruent no fer el mateix. Ara que estem entrant en una fase de flexibilització del confinament ens estem plantejant revisar això, però sense anar en massa, només les persones que siguin necessàries. De fet ja estan començant a acudir a les compareixences dels ministres, però sempre garantint que sigui un nombre reduït de persones, també per protegir els treballadors i treballadores de Congrés.

S'ha criticat el Govern espanyol per la seva falta de diàleg. Quins canals oberts de diàleg amb el Congrés hi ha avui? Amb quina freqüència conversen?

A l'inici la relació amb el Govern estatal va ser difícil. Suposo que va ser fruit de les presses, del desbordament de la situació, que calia prendre moltes decisions en molt poc temps. No hi havia gairebé temps per sotmetre a deliberació, amb el risc de cometre errors, perquè en aquest context és impossible no cometre errors. A mesura que s'ha començat a assentar la situació dels canals de comunicació més formals s'han pogut tornar a restablir. El Govern estava començant a caminar, nosaltres no hem tingut els famosos 100 dies de gràcia per l'impacte de la pandèmia. Portàvem només dues reunions de la comissió de seguiment de l'acord de coalició abans de la pandèmia, alguns estàvem començant a conèixer-nos. Ara el contacte és més fluid.

Al·ludia als escenaris de futur en els quals ja estan treballant. De quins temps estem parlant? ¿S'estan preveient escenaris amb la vista posada en tres mesos, sis, finals d'any? Com s'està abordant?

Hi ha hagut una primera fase de contenció, on es tractava d'aturar l'expansió de la pandèmia, de baixar la corba i de donar protecció als més vulnerables. Quan es comença a relaxar el confinament, la quarantena més estricta, hi ha voluntat d'entrar en la fase de reactivació, d'evitar que la interrupció de les activitats econòmiques tingui un efecte permanent en el teixit productiu, i per tant d'evitar els tancaments d'empreses , els acomiadaments. A mesura que es vagin relaxant aquestes condicions entrarem en una etapa posterior . No hi ha una previsió exacta, és molt difícil avançar esdeveniments amb aquest virus, però crec que la tercera etapa, de reconstrucció econòmica i social, arribarà quan s'aixequin per complet les restriccions.

"Haurem de prendre lliçons de tot el que ha passat. Crec que la pandèmia, com a gran fenomen excepcional que és, mostra els aspectes crítics de l'anterior normalitat"

Ja no estarem en estat d'alarma, i l'objectiu serà doblegar la corba de recessió, sense deixar ningú enrere. Crec que en aquest moment s'obrirà un debat que ja es comença a abordar, és evident que haurem d'afrontar grans debats. Haurem de prendre lliçons de tot el que ha passat. Crec que la pandèmia, com a gran fenomen excepcional que és, mostra els aspectes crítics de l'anterior normalitat. L'excepció sempre mostra com és la normalitat, i la idea és no tornar a la normalitat anterior, no tornar a allò que havíem normalitzat, el que ens ha portat fins aquí.

Cal tenir molt present que la pandèmia no és un fenomen aïllat sense història, sense context social, cultural o polític. A la fi aprendrem a viure amb aquest virus, com hem après a fer-ho amb d’altres de més letals, però hi haurà un abans i un després, perquè el món de què venim no tornarà a ser igual. De les moltes lliçons que caldrà prendre, una és que potser podem viure més a poc a poc, contaminant menys, deixant de ser nosaltres un virus per al planeta i per a nosaltres mateixos.

Podem aprendre que la recepta és cooperar més i competir menys, que cal abordar tot el que ens ha passat en clau comunitària, també el que toca a la sanitat. Espanya arriba a aquesta crisi després de les retallades en sanitat, sent el quart país de l'OCDE que més ha retallat en sanitat de la dècada, només per darrere de Grècia, Islàndia i Portugal, segons l'OCDE. La pandèmia s'ha estès en un teixit en què la sanitat s'ha vist delmada, i els atacs a l'estat de benestar llavors representen avui una debilitat estructural. No és casualitat que els països que han aplicat més polítiques d'austeritat, els que tenen menys despesa social o sanitària, siguin els que tenen uns sistemes de prevenció i curació més precari. Es posa en joc l'estat social que teníem. Es posa en evidència que on som, i les dificultats que tenim per respondre a aquesta pandèmia, tenen molt a veure amb la forma en què vam resoldre la crisi de 2008.

S'ha criticat el Govern espanyol per l'absència de protecció dels sanitaris, l'elevadíssim nombre de morts, la gestió de les residències de majors o la tardança a reaccionar, a més de pels errors de comunicació reconeguts pel vicepresident de Drets Socials. Quins errors reconeix en aquesta gestió?

"Hem subestimat la pandèmia. No vam prendre precaucions veient el que succeïa a la Xina, és una cura d'humilitat que cal fer, també els governs autonòmics"

És evident que no estàvem preparats per a una pandèmia d'aquestes característiques, i menys amb aquesta velocitat de propagació. L'hem subestimat, però no només ens passa a nosaltres. En general hi ha hagut un biaix cognitiu, que té a veure també amb com interpretaven els científics, l'OMS, la naturalesa d'aquesta pandèmia, quan es va assumir que era una cosa semblant a una grip, per exemple. Potser hi ha un biaix cognitiu que té a veure amb el fet que la Xina es veia com molt llunyana, i pensàvem que no ens impactaria de la mateixa forma.

La veritat és que no vam prendre precaucions veient el que estava succeint a la Xina, i crec que això és una primera cura d'humilitat que cal fer. També és veritat que li toca fer aquesta cura d'humilitat a tots els governs autonòmics, que tampoc van saber veure la gravetat del que els venia, ni els altres governs europeus. Parafrasejant Mario Benedetti, quan teníem totes les respostes el virus ens va canviar les preguntes. Ha actuat a una velocitat enorme, i en aquest context tan difícil, amb tantes incerteses, és impossible no equivocar-se, tret que un sigui un superheroi de ficció.

I hi ha un altre element: les catàstrofes com aquesta posen en evidència la debilitat de la memòria. Hi havia estudis científics dels EUA i altres països que ja avisaven que alguna cosa així podia passar. Hem de prendre lliçons perquè no torni a passar, perquè aquests elements hi eren, però no els vam tenir en consideració. I el que fa aquí l'oposició és funcionar amb cert biaix retrospectiu: critiquen a partir del coneixement que tenim avui les decisions que es van prendre ahir, amb un coneixement que no teníem en aquell moment. Ells reinventen la seva posició, sobreestimen les seves habilitats i, a posteriori, diuen coses que no havien dit prèviament. Deien el contrari.

L'Assemblea de Vistalegre del partit ultradretà Vox. Finalment aquests pactes de reconstrucció que defensa el Govern es tractaran a la comissió parlamentària a la qual al·ludia, com reclamava el PP. Tenen una proposta tancada sobre què ha de debatre aquest espai, sobre les seves prioritats? Com veu aquesta oposició que es reinventa? Hem escoltat els seus discursos al Parlament, el to i el fons.

"Els partits de l'oposició sobreestimen les seves habilitats i, a posteriori, diuen coses que no havien dit prèviament."

Per arribar a un nou acord social cal escoltar els que no van defensar les retallades, més que als que van retallar i privatitzar la sanitat, els que van acomiadar metges o eliminar llits d'hospital. Crec que hem de prioritzar l'entesa amb els que tenim més punts d'acord sobre què ha passat. És obvi que el diagnòstic no és el mateix que el d'aquells que tenen un determinat projecte polític, o que han defensat una determinada concepció dels serveis públics. Crec que hem de sortir amb un compromís unànime que no hi hagi mai més retallades. I cal parlar amb els agents socials i sindicals, ells han de ser els que ens marquin el rumb d'aquesta Espanya post-covid, això ha de ser clau. Més enllà del nom de l'acord, o del lloc des del qual es dissenyi, em sembla important que s'incorpori la societat civil, les organitzacions sindicals i moviments socials, que no es faci un pacte d'esquena a ells, des de dalt, tancats al Congrés. En aquest sentit la comissió pot ser un lloc perquè la majoria parlamentària, la majoria de la moció de censura, pugui fer valer la seva posició comuna.

Pedro Sánchez i la resta de l'Executiu han insistit molt en la importància que el PP s’assegui a parlar. Aquesta mateixa setmana Pablo Casado ha tornat a acusar el Govern de mentir amb les xifres de morts, la ultradreta ha seguit pujant el to ... Veu viable arribar a un acord amb el PP? Vol un acord el Partit Popular?

"Cal parlar amb els agents socials i sindicals. Han de ser els que ens marquin el rumb d'aquesta Espanya post-covid"

No, no ho veig. En tot cas, cap contracte social pot començar i acabar només en una comissió parlamentària fruit d'un acord amb el PP. És una idea central, ha d'anar molt més enllà i implicar altres actors. La dreta em sembla poc creïble, no dic ja l'extrema dreta, que ja s'ha autoexclòs. A lmenys, en aquest sentit ha estat més sincera, més coherent amb la seva posició. La posició de la dreta és contradictòria, la voluntat d'arribar a acords no sembla creïble tenint en compte la seva actitud tan deslleial.

I han fet com si ells no tinguessin a veure amb la gestió d'aquesta crisi, tot i que governen en diverses comunitats i hem vist què hi han fet. No vull entrar a valorar la gestió de la Comunitat de Madrid, Andalusia o Múrcia, però és obvi. Els mateixos errors que indiquen que ha comès el Govern, o més, els haurien comès ells des d'aquestes comunitats.

Es parlat molt dels rumors, la ultradreta ha fet campanya per revestir de llibertat d'expressió i informació la difusió de mentides, què cal fer aquí? Com s'ha arribat a aquest punt?

"Cap contracte social pot començar i acabar només en una comissió fruit d'un acord amb el PP"

Em sembla un punt clau. Crec que a la crisi sanitària i econòmica se li ha sumat la crisi vírica de la desinformació. La desinformació és precisament el millor amic del virus, i no només afecta la salut pública, sinó també a la democràcia. El periodisme crític enforteix la democràcia, però les fake news la destrueixen. És greu que es fes servir un lapsus greu, que es convertís en palanca per construir la mentida que es volien perseguir opinions discordants amb el Govern. I que precisament parlessin de cop d'estat els que no han condemnat els cops d'estat reals, no els imaginaris, els que han espiat als seus rivals polítics i han fabricat informació falsa, o han destruït proves en el passat.

En el seu llibre 'La pesta', Albert Camus parlava que les epidèmies morals són pitjors que les epidèmies biològiques. La dreta sembla estar en guerra amb la veritat, sobretot l'extrema dreta, i amb la dreta fent seguidisme, replicant els rumors que construeix de forma industrial. Quan no pares de dir mentides el concepte de veritat desapareix, i la veritat, si és important sempre, en un context com aquest ho és encara més. La gent té dret a tenir informació veraç. La llibertat d'expressió empara opinions subjectives, crítiques, però no el dret a mentir. El dret a mentir afecta el dret a tenir la informació veraç, i per tant a la llibertat d'opinió, al nucli central d'una democràcia.

S'hauria de fer alguna cosa més contra això des del Govern?

Sempre és millor no legislar en calent, però una democràcia que s'enfronta a una crisi sanitària d'aquestes dimensions ha de disposar de millors instruments per protegir els drets fonamentals de la ciutadania. Per això hi ha un debat obert en cercles jurídics, i en el Govern estatal. Ara mateix no hi ha una norma específica, però sí que hi ha diversos tipus penals útils com el de calúmnies o la simulació de perills que nosaltres -com Unidas Podemos- hem utilitzat per perseguir presumptes organitzacions criminals que han difós falses notícies per causar alarma social.

On creu que es nota la mà i la influència de Unidas Podemos en la gestió d'aquesta crisi?

"Tothom sap que, si Unidas Podemos no estigués al Govern, molt difícilment hi hauria un ingrés mínim vital, i difícilment diumenge els menors podrien sortir al carrer"

Crec que tothom sap que, si Unidas Podemos no estigués al Govern, molt difícilment hi hauria un ingrés mínim vital. Difícilment diumenge els menors podrien sortir al carrer, segurament seguirien confinats. La nostra presència al Govern és la garantia que no s’aplicaran les receptes de la crisi de l'any 2008, quan es va rescatar els bancs. Ara s'estan mobilitzant quantitats ingents de recursos per rescatar les famílies. Mentre abans es destruïa l'ocupació o s'aprovava la reforma laboral, ara es prohibeixen els acomiadaments i es protegeix la classe treballadora amb subsidis i ERTOs. En bona mesura, i no només, evidentment, té a veure amb nosaltres. Amb nosaltres i amb l'acord a què vam arribar amb el PSOE. De fet, moltes de les coses que estan en l'acord són ara més urgents que mai, com passa amb l'ingrés mínim vital, que ja molt aprop.

"La presó és un espai hostil i deshumanitzat. Allà dins es perd la intimitat, la llum solar, la tendresa de qui s'estima ". És un missatge publicat en el seu Twitter arran de l'emissió d'un programa de Jordi Évole, al febrer. Avui [dijous] s'ha conegut que Soto de Real ha reconegut la semillibertat a Rodrigo Rato, què cal fer amb les persones que estan en règim de semillibertat? És molt complicat evitar el risc de contagi en una presó.

"No és molt coherent deixar que els presos surtin a treballar i que després tornin a la presó, amb el risc que s'encomanin a altres interns"

És veritat que la crisi sanitària també afecta les presons espanyoles, i tot i la privació de llibertat la població carcerària no està fora de perill. La prova més clara són les morts a causa del virus que ja s'han produït. L'obligada convivència en comú en els centres de privació de llibertat, presons i CIEs, -per això es van prendre les mesures que es van prendre amb els CIEs-, fa difícil o impossible complir amb moltes de les exigències higièniques o sanitàries adoptades en el marc de l' estat d'alarma. Com es pot evitar el contacte en un menjador social? En cel·les en què hi ha diversos interns, com passa en molts centres penitenciaris? Crec que cal fer cas a l'OMS; al Consell d'Europa; a l'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet.

En les seves recomanacions, Bachelet ha demanat que s'eviti la saturació a les presons, que es redueixi el nombre de reclusos en ple contagi. Aquests organismes ho han assenyalat per qüestió de salut pública, però també cal tenir en compte les qüestions de tractament. La presó obeeix a uns objectius de tractament, i ara molts d'aquests tractaments s'han trencat. Crec que hauríem de tendir al confinament domiciliari per a tots els condemnats que estiguin en règim de semillibertat, i això suposa fer-ho amb els que estan en tercer grau, com ja es va fer, però també amb els que estan en segon grau. No és molt coherent deixar-los anar a treballar i que després tornin a la presó, amb el risc que contagiïn altres interns. És millor que es quedin a casa confinats i amb mesures de control, i que no estiguin entrant i sortint de la presó.

La Comissió Permanent de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) ha sortit en tromba a criticar les paraules de Pablo Iglesias, després que expressés públicament la seva confiança en el recurs que Isa Serra presentarà pròximament contra la seva condemna per part de TSJM. Quan el PP criticava la sentència de Gürtel o el magistrat Ricardo de Prada no hi va haver tant d'enrenou ...

"El mandat de la cúpula judicial ha caducat, té un grau d’il·legtimitat molt gran. Confon la independència judicial amb un privilegi corporatiu"

I això ho fa una cúpula judicial amb el mandat caducat, i per tant amb un grau d'il·legitimitat molt gran. Confon la independència judicial amb un privilegi corporatiu per blindar a l'escrutini públic. La independència judicial et blinda de rebre ordres d'altres poders que interfereixin en els teus treballs, però tu pots criticar als jutges. Interpreten la independència judicial com un privilegi de casta, i fan comunicats com no feien en el passat, quan era la dreta qui els criticava. És un comunicat de part, d'una persona com Lesmes [Carlos Lesmes, president de l'CGPJ i del Tribunal Suprem], amb un llarg currículum de vinculació a el Partit Popular. És un polític que està fent de jutge.

Què pensa de la sentència que condemna Serra a 19 mesos de presó?

Crec que el problema de fons és el plus de credibilitat que s’acostuma a donar a alguns testimonis policials. A priori, la paraula d'un policia val el mateix que la de la resta de ciutadans, però a la pràctica moltes vegades s'acaba imposant un principi de veracitat en relació a aquests testimonis propi de l'àmbit administratiu, però que no pot influir en el penal. I aquí acaben influint moltes vegades els prejudicis o els biaixos ideològics de qui jutja.

Quan van jutjar Esperanza Aguirre per donar-se a la fuga, i malgrat que els policies van afirmar que va fugir, els tribunals van donar més valor a la paraula de la política que a la dels agents de trànsit. En canvi, quan es tracta d'activistes s'inverteix de vegades el sentit de la presumpció d'innocència, i no és la primera vegada que hi ha acusacions policials que, de vegades, semblen muntatges d'aquest tipus. N’hi va haver amb els diputats en la protesta dels treballadors d'Alcoa, que va quedar en res, es va veure que era un muntatge.

"El tribunal dóna més credibilitat a la versió dels policies, i no ha manejat la variable de l'error. Els jutges s'equivoquen, es pot opinar sobre això"

Crec que en aquest cas el tribunal no ha manejat la variable de l'error. Pot ser que els policies no diguin la veritat, però prefereixo pensar que es van equivocar a l'hora d'identificar Isa. La identificació es va fer 19 dies després, a través d'una fotografia, no es va fer in situ. I en aquest desnonament va haver un grup molt nombrós de persones en moviment, un context en el qual és molt fàcil equivocar-se, passa sovint.

Si l'haguessin detingut en aquell moment seria diferent, però en reconèixer-la després la memòria és fal·lible, i crec que el tribunal no ho ha tingut en compte. Diu que pel fet de ser funcionaris no dubta que diuen la veritat, i això és una opció. És possible que no hagin anat amb intenció de no dir la veritat, però perfectament podria ser que s'haguessin confós. I no són testimonis imparcials, hi va haver un conflicte. Crec que això posa en evidència que la infal·libilitat de el poder judicial és un miratge. Els jutges s'equivoquen, i es pot opinar sobre això.