Veneçuela obre el seu subsòl al capital estranger mentre els EUA relaxen les sancions contra Caracas

El desglaç econòmic entre Caracas i Washington avança a un ritme inversemblant fa tot just unes setmanes. Després de la reforma a contrarellotge de la Llei d'Hidrocarburs, que va obrir l'explotació petroliera al capital privat, l'Assamblea Nacional —de majoria chavista— va aprovar el 9 de març en una primera discussió el Projecte de Llei Orgànica de Mines. El text, presentat amb urgència per l'Executiu i impulsat per la presidenta interina Delcy Rodríguez, suposa la primera reforma substancial de la legislació minera veneçolana en més de dues dècades i obre el subsòl del país -or, diamants, coltan, terres rares- a la inversió estrangera i al capital privat nord-americà.

El tràmit parlamentari va arribar tot just cinc dies després que el secretari de Interior dels Estats Units, Doug Burgum, aterrés a Caracas el 4 de març acompanyat de representants de més d'una vintena d'empreses mineres -entre elles Peabody Energy, Lundin Mining, TechMet i Caterpillar, grans multinacionals del sector-. Després de reunir-se amb Rodríguez al palau de Miraflores, Burgum no va escatimar en elogis. "Vull agrair al president Trump pel seu coratge i el seu lideratge. Les seves accions han generat oportunitats per canviar la direcció de Veneçuela, i Veneçuela, sota el lideratge de Delcy Rodríguez i el seu germà, Jorge Rodríguez, ha estat movent-se a la velocitat de Trump", va declarar el secretari, que va qualificar la seva visita de "fantàstica" i va subratllar que les oportunitats de col·laboració són "il·limitades".

La de Burgum no va ser la primera visita d'alt nivell del gabinet Trump a la nova Caracas. Des de l'atac i segrest de Nicolás Maduro en l'operació militar del 3 de gener, que va derivar l'arribada de Delcy Rodríguez a la presidència i va obrir una etapa inèdita de tutela econòmica nord-americana sobre Veneçuela, Washington ha enviat a la capital veneçolana a diversos dels seus principals funcionaris: el secretari d'Energia, Chris Wright, la visita del qual va aconseguir l'obertura del sector petrolier veneçolà; el cap del Comando Sud, el general Francis Donovan; i el director de la CIA, John Ratcliffe.

Burgum, empresari tecnològic reconvertit en polític i responsable dels recursos naturals de l'Administració Trump, va arribar a sòl veneçolà amb la intenció clara d'obrir la mineria veneçolana a la inversió estrangera.

Una nova llei per a un sector estratègic

L'esborrany de la nova Llei Orgànica de Mines, al qual han tingut accés agències com Reuters i EFE, consta de 19 capítols i 126 articles. Deroga la Llei de Mines de 1999, estén el termini de les concessions de 20 a 30 anys, permet a empreses nacionals i estrangeres explotar directament els jaciments, i estableix que les disputes contractuals es resoldran mitjançant arbitratge internacional —una garantia per atreure a capital estranger—.

La nova norma deroga la Llei de Mines del 1999 i estén el termini de les concessions de 20 a 30 anys

L'interès de Washington no és capritxós. Veneçuela posseeix uns dels subsòls més diversos i menys explotats d'Amèrica Llatina. L'Arc Miner de l'Orinoco, declarat zona de desenvolupament estratègic pel mateix Maduro el 2016, abasta més de 111.000 quilòmetres quadrats a l'estat Bolívar -el 12% del territori nacional- i concentra jaciments d'or, coltan, bauxita, ferro i diamants. Matèries primeres crítiques i estratègiques per al desenvolupament tecnològic. Del coltan s'extreu el niobi i el tàntal, entrades fonamentals per a l'electrònica de defensa i les bateries de nova generació; la bauxita alimenta la cadena global de l'alumini, que Washington considera estratègic per reduir la seva dependència de la Xina.

Fins ara, el sector miner veneçolà operava sota la Llei de Mines decretada per Hugo Chávez el 1999, que reservava a l'Estat l'exploració i explotació dels principals jaciments i limitava severament la participació privada. A aquesta restricció legal s'afegien les sancions nord-americanes, que havien convertit l'or veneçolà en un actiu pràcticament no negociable en els mercats occidentals.

El sud del país, on es concentra l'Arc Miner, arrossega dècades de mineria il·legal, presència de grups armats i devastació mediambiental documentada

No obstant això, les draconianes sancions nord-americanes sobre l'or van començar a desfer-se el 6 de març d'aquest any, quan el Departament del Tresor va emetre la Licencia General que autoritza a empreses nord-americanes a comprar, transportar, importar i revendre or d'origen veneçolà, fins i tot en operacions que involucrin directament al govern de Caracas o a l'estatal Minerven. La llicència imposa condicions estrictes —traçabilitat, informes periòdics, exclusió d'actors vinculats a la Xina, Rússia, l'Iran o Cuba— però transmet una senyal política inequívoca. Aquell mateix dia 6, segons va confirmar el mateix Burgum en declaracions televisives, va arribar a territori nord-americà el primer carregament d'or veneçolà; 100 milions de dòlars en metall preciós que van creuar l'Atlàntic tot just dos dies abans que l'Assamblea Nacional iniciés el debat de la llei.

El que segueix és més complex. L'explotació de minerals requereix una gran inversió i exhaustius estudis geològics que poden demorar-se anys. El sud del país, on es concentra l'Arc Miner, arrossega dècades de mineria il·legal, presència de grups armats i devastació mediambiental documentada. Falta per veure si la nova legislació esborrarà del mapa aquests actors i garantirà l'arribada de la tan promesa inversió estrangera.