La UE no se'n refia de Trump: els líders respiren alleujats després del gir sobre Groenlàndia però es preparen per a un futur incert
Després de la cimera d'aquest dijous, el consens general és que els darrers dies han suposat un punt d'inflexió i que han d'estar preparats per a noves agressions del president nord-americà

Brussel·les--Actualitzat a
Els líders europeus van respirar alleujats quan el president dels EUA, Donald Trump, va retirar l'amenaça d'apoderar-se de Groenlàndia per la força i d'augmentar els aranzels als estats membres de la Unió Europea. Tanmateix, el magnat novaiorquès ha provocat una ferida profunda en les relacions transatlàntiques, i els caps de govern i d'estat europeus asseguren que no ho oblidaran.
A la cimera europea d'aquest dijous, el consens general dels líders és que els darrers dies han suposat un punt d'inflexió i que han d'estar preparats per a noves agressions potencials del president nord-americà contra el bloc europeu.
La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que és una de les veus més tèbies amb Trump dins la UE, va advertir en acabar la cimera de líders que el bloc comunitari manté les seves contramesures per si la Casa Blanca opta per tornar a atacar Brussel·les. "Estem preparats amb contramesures comercials i també amb instruments no aranzelaris", va advertir la líder conservadora.
De fet, la intenció dels líders és deixar sobre la taula les respostes que estaven estudiant aplicar contra els EUA en cas que Trump hagués mantingut les seves amenaces. Cal recordar que la llista de productes nord-americans als quals aplicar aranzels per un valor de 93.000 milions d'euros està congelada fins al 6 de febrer. La UE la va congelar per l'acord comercial que van tancar amb Trump a l'estiu; però si no prorroguen el bloqueig entraria en vigor automàticament i, més endavant, la podrien activar en qualsevol moment.
L'altre as a la màniga que es guarda la UE —i així ho van recordar diversos líders a la cimera europea— és l'anomenat instrument bazuca. Es tracta d'un mecanisme destinat a dotar la UE d'un marc jurídic que faciliti l'augment dels aranzels duaners, la restricció de les importacions o exportacions, l'exclusió de determinats països de la participació en licitacions públiques o, entre altres coses, la suspensió de les obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans empreses tecnològiques. Tanmateix, en ser una resposta més contundent, hi ha menys consens sobre l'ús d'aquest contraatac en cas d'un nou atac de Trump.
Funciona el canvi de to?
Els líders europeus reivindiquen que el canvi de to ha estat clau a l'hora de frenar Trump i, per això, consideren que a partir d'ara han de mantenir un discurs més contundent i abandonar l'estratègia de l'apaivagament. Un dels dirigents que ha resumit millor aquesta posició és el primer ministre polonès. "L'apaivagament no dona resultats, només humiliació. Una posició europea ferma i la confiança en si mateixa s'han convertit en una necessitat imperiosa", va apuntar Donald Tusk, també expresident del Consell Europeu.
Però Tusk no va ser l'únic. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, el primer ministre belga, Bart De Wever, el president francès, Emmanuel Macron, i entre molts altres líders van destacar que l'última setmana ha estat un toc d'alerta i es van conjurar per incrementar l'autonomia d'Europa respecte als Estats Units.
Tanmateix, la voluntat de la UE de deixar de dependre dels Estats Units té limitacions, tal com contraposen els mateixos líders. Per aquest motiu, sobretot els estats membres més atlantistes, com Alemanya, també van insistir que la relació transatlàntica s'ha de preservar malgrat l'actual inquilí de la Casa Blanca.
Més enllà de les relacions comercials, una de les dependències més importants de la Unió Europea amb els Estats Units és en matèria militar, cosa que s'agreuja en ple expansionisme rus i amb la guerra d'Ucraïna. Per aquest motiu, sobretot els països de l'est insisteixen a mantenir-se sota el paraigua de seguretat que, almenys fins fa poc, els Estats Units han ofert a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.