Trump torna a incomplir les seves amenaces a l'Iran i accepta dues setmanes d'alto el foc a partir de les exigències de Teheran

De destruir "tota una civilització" a acceptar una treva a partir de les exigències de l'enemic. Tot això, en el que ha trigat el sol a sortir i tornar a posar-se. Una hora i mitja abans que expirés el seu ultimàtum, Donald Trump tornava a recular i congelava per dues setmanes la seva promesa de desfermar l'"infern" a l'Iran. Washington ha acceptat la treva mediada a contrarellotge pel Pakistan a canvi que Teheran reobri l'estret d'Ormuz. Ara bé, tal com ha subratllat el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, "es podrà circular de manera segura" pel pas marítim "mitjançant la coordinació de les forces armades de l'Iran".

Trump ha compartit el comunicat d'Araghchi a Truth Social, donant per bona la idea de les forces armades iranianes controlant el pas marítim. Segons el comunicat iranià i el nord-americà, les negociacions es faran a partir de la proposta de 10 punts de l'Iran així com el pla de 15 punts de Washington. "Hem rebut una proposta de deu punts de l'Iran i creiem que constitueix una base viable per negociar", ha dit Trump. I afegeix que "gairebé tots els punts de desacord del passat ja han estat consensuats entre els Estats Units i l'Iran, però un període de dues setmanes permetrà finalitzar i formalitzar l'acord".

El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha celebrat la consecució de la treva a X i ha convidat les delegacions nord-americanes i iranianes a reunir-se a Islamabad aquest divendres.

L'anunci suposa la constatació de l'asimetria que hi ha en el conflicte i cristal·litza una realitat incòmoda per als Estats Units: l'estabilitat del flux de petroli depèn del fet que es compti amb l'Iran. És una realitat que, abans del 28 de febrer passat, semblava impossible. Però després que Israel i els Estats Units bombardegessin el país persa, els aiatol·làs han vist com la guerra de desgast els ha donat més rèdit que la via diplomàtica. El Tresor nord-americà ja va aixecar sancions al petroli iranià enmig de l'escalada de màxims històrics del barril de cru.

El marc de 10 punts iranià exigiria garanties que el país no tornarà a ser atacat, el control del trànsit marítim d'Ormuz i l'aixecament de totes les sancions. A més, demanaria que la pausa de quinze dies també s'apliqui als atacs israelians en el sud del Líban. Els mitjans estatals iranians també asseguren que el pla actual inclou l'acceptació del programa iranià d'enriquiment d'urani, que prèviament havia constituït una línia vermella per als Estats Units. L'administració nord-americana encara no ha confirmat si aquest és el marc al qual han accedit.

Israel descarta incloure-hi el Líban

Poques hores després que s'hagi donat a conèixer la pausa, ja hi ha hagut la primera nota de discòrdia. L'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, consensuava l'alto el foc, però deia que aquest no incloïa el Líban. Una altra vegada, Tel-Aviv exhibeix divergències d'interessos amb el seu soci transatlàntic, que està tractant la pausa com si ja fos el final de la guerra. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, parlava de "victòria per als EUA" i assegurava que s'havia aconseguit complir els objectius militars en el termini previst.

“Des del mateix inici de l'Operació Fúria Èpica, el president Trump va estimar que seria una operació d'entre 4 i 6 setmanes. Gràcies a les increïbles capacitats dels nostres soldats, hem aconseguit, i fins i tot superat, els nostres objectius militars principals en 38 dies", ha escrit Leavitt a X. La portaveu també ha anunciat que aquest dimecres el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el cap de l'Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, compareixeran per oferir una actualització de la situació a la regió. Pot ser que llavors l'administració nord-americana sigui capaç de concretar els abstractes "objectius militars" que ha aconseguit. Washington segueix coixejant del mateix peu amb què va entrar a la guerra: la falta d'un relat clar que justifiqui l'embolic.

Reculada dràstica

La reculada d'aquest dimarts és la més dràstica que ha protagonitzat Trump des que va atacar l'Iran. Poc més de 10 hores separen la publicació que anuncia l'alto el foc de la que amenaça de cometre crims de guerra contra Teheran. "Tota una civilització morirà aquesta nit", escrivia a primera hora del matí el president nord-americà.

Relacionat amb aquest tema

L'altra guerra de Trump: així està limitant el dret al vot de cara a les crucials eleccions de mig mandat

Antònia Crespí Ferrer

La greu escalada retòrica havia portat a Teheran a tallar totes les comunicacions oficials amb Washington. Els últims dies havien estat un crescendo d'amenaces amb atacs contra infraestructures civils com ponts, centrals elèctriques i fins i tot les dessalinitzadores del país. Accions que podrien constituir un crim de guerra segons el Conveni de Ginebra.

De fet, Washington pressionava els aiatol·làs amb accions que ja havien perpetrat. Tant nord-americans com israelians ja havien bombardejat ponts i vies ferroviàries en les hores prèvies al desenllaç de l'ultimàtum. El gir posa en dubte la credibilitat de les amenaces del president, especialment després d'insinuar un genocidi contra els perses. Ara, els iranians no només tenen raons per dubtar de la voluntat negociadora de Trump, sinó també de la seva predisposició a prendre accions més agressives.