Trump redueix la inversió en defensa d'Europa però la manté lligada a l'OTAN mitjançant l'escut nuclear

El president dels EUA Donald Trump està obligant els aliats europeus de l'OTAN a rearmar-se a marxes forçades i fins i tot els ha amenaçat de deixar-los a l'estacada davant l'atac d'una potència estrangera, com pot ser Rússia. Així, la majoria dels socis europeus –menys Espanya– s'han compromès amb l'Aliança Atlàntica, que està controlada de facto pel Pentàgon, a gastar-se almenys un 5% del seu Producte Interior Brut (PIB) en defensa el 2035, si bé ara la taxa mitjana es troba al voltant del 2,3%.

La intenció del mandatari és deixar d'oferir la protecció que brinda a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial i estalviar-se els diners que fins ara li dedicava. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest dimecres que el Pentàgon ja està retirant capacitats militars a Europa i, per tant, els aliats europeus han de substituir-les amb els seus propis recursos. D'aquesta manera, malgrat la gran despesa que suposa, els líders de la UE esperen incrementar l'autonomia militar i deixar de dependre dels Estats Units en defensa.

Tanmateix, Trump no vol perdre el poder que té sobre els aliats europeus. Encara que els obligui a multiplicar la despesa militar, no té la intenció que siguin realment autònoms i vol mantenir-los dependents a través de les armes nuclears. De fet, l'armament atòmic és determinant en la defensa de Aliança Atlàntica i el que estructura el poder de dissuasió.

Així, tant l'Administració Trump com els dirigents de l'OTAN insisteixen que els aliats europeus han d'assumir responsabilitats en les capacitats militars convencionals, però no les nuclears. "La dissuasió nuclear dels EUA és sòlida, però és fonamental que Europa i el Canadà, pel que fa a les armes convencionals, comprenguin que els Estats Units tenen obligacions a tot el món de les quals s'ha de fer càrrec", ha insistit Rutte en la roda de premsa prèvia a la trobada de ministres de Defensa d'aquest dijous a Brussel·les.

En la mateixa línia, el secretari general de l'Aliança Atlàntica ha restat importància a la iniciativa de França, que és la principal potència militar i nuclear de la Unió Europea, i ha dit que en cap cas el paraigua nuclear que el president gal, Emmanuel Macron, ofereix a la resta d'aliats europeus pot ni pretén substituir el que els Estats Units dona al continent europeu. Així, tot i que Rutte ha acollit amb "gran satisfacció" la proposta francesa perquè "planteja un dilema estratègic addicional als russos", no resulta una alternativa a la protecció nord-americana, que és el "garant definitiu de la llibertat d'Europa".

Els problemes del paraigua nuclear europeu

La proposta de Macron ha tingut força bona acollida entre els aliats europeus i ja són nou països els que s'hi han adherit: Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Polònia, Suècia, Dinamarca, Grecia i el Regne Unit. No obstant això, aquest oferiment té lletra petita i presenta bastants complicacions.

En primer lloc, tant França com el Regne Unit –que també té armament nuclear– es mantenen reticents a cedir competències en matèria militar. I, de fet, fonts diplomàtiques de OTAN asseguren que alguns aliats europeus s'han ofert per finançar part del poder de dissuasió francès, però París s'hi ha negat perquè implicaria una codirecció d'aquestes capacitats militars i una pèrdua de sobirania en matèria d'armes nuclears.

Fonts diplomàtiques de l'OTAN també subratllen que les capacitats nuclears dels Estats Units ja estan repartides i distribuïdes per tot el continent europeu i estan molt ben integrades amb els Exèrcits de la UE, mentre que França en roman completament al marge. Segons aquestes mateixes fonts, alguns països consideren que suposa una altra complicació important a l'hora de buscar refugi sota el paraigua nuclear francès —especialment a curt i mitjà termini— en un context d'amenaça russa.

Les mateixes fonts també tenen dubtes sobre si la capacitat nuclear de França és suficient per protegir tot un continent. França compta actualment amb menys de 300 ogives nuclears, mentre que la Xina en té al voltant de 600, i tant Rússia com els Estats Units en tenen més de 5.000. Per aquest motiu, assenyalen que París —i els seus aliats, en cas que cooperessin— hauria de realitzar una important inversió en armament nuclear i augmentar substancialment la seva capacitat.

No obstant això, alguns països europeus consideren que el fet que la iniciativa comporti un augment de la capacitat nuclear de França i el Regne Unit pot suposar una violació del Tractat de No Proliferació Nuclear, a més d'enfadar a potències estrangeres i provocar una escalada militar. No obstant això, hi ha els qui ho neguen rotundament i reivindiquen el dret dels aliats europeus a comptar amb una força dissuasiva real i independent dels Estats Units.