Rusia i la Xina consoliden la seva aliança estratègica davant la "llei de la selva" deslligada per Trump

El pacte energètic bilateral que han reblat el president xinès, Xi Jinping, i el rus, Vladímir Putin, a Pequín ajudarà encara més la Xina a reduir el cost del tall del subministrament d'hidrocarburs des del Golf Pèrsic per la crisi de l'Iran, i Rússia a mantenir la seva economia de guerra davant Ucraïna, on els més de quatre anys de contesa estan fent ja efecte a Moscou, sense perspectives de solució a mitjà termini.

Quan encara no s'havia apagat el ressò de la visita del president nord-americà, Donald Trump, a Pequín la setmana passada, xinesos i russos van consolidar aquest dimecres la seva aliança estratègica sobre la "pedra angular" de l'energia, però amb desenes d'acords més i una aposta decidida contra l'"unilateralisme", l'"hegemonisme" i "la llei de la selva" que, segons va dir Xi i tal com es va incloure en la declaració conjunta de la cimera, s'està expandint pel planeta. L'al·lusió al caos comercial, militar i de seguretat global era una referència directa a Trump i la seva múltiple estratègia d'ingerència i agressió militar.

La decisió de Pequín de rebre en menys d'una setmana els líders de les dues superpotències va ser una jugada mestra que ha venut millor l'aposta xinesa pel multilateralisme. Una aposta en la qual el gegant asiàtic s'apunta una victòria diplomàtica davant l'estratègia avassalladora desplegada per Trump des que va arribar al poder el 20 de gener del 2025.

La visita de Putin va coincidir amb el 25è aniversari de la signatura del tractat de Bon Veïnatge, Amistat i Cooperació entre la Xina i Rússia, que van ampliar ahir, i amb el trentè aniversari de l'establiment de l'associació estratègica entre els dos països. El viatge estava calculat al mil·límetre i el moment també, especialment pel fet que seguís al cap de molt pocs dies el de Trump i que el contingut de la visita del líder rus sobrepassés el fast al voltant del president nord-americà.

Un nivell excels de les relacions sino-russes

La Xina i Rússia, va dir Xi, es troben "en el nivell més alt de la seva història". Putin va venir a dir el mateix: "Els llaços entre els dos països han arribat a un nivell sense precedents". I tot això, en part gràcies a l'escenari que ha deixat sembrat Trump amb la seva caòtica i depredadora nova doctrina de seguretat nacional que posa la resta del món a mercè dels interessos nord-americans.

També va afegir Xi que Rússia i la Xina guarden "una estreta comunicació estratègica a tots els nivells" i "es recolzen fermament" en qüestions que afecten els seus "interessos fonamentals". Aquesta assertivitat apuntava a una simbiosi de les estratègies xinesa i russa que hauria de preocupar molt els seus contrincants. Per exemple, en la seva cimera amb Putin, el president xinès va proposar alinear el XV pla quinquennal xinès que regirà l'economia del seu país fins al 2030 amb l'agenda econòmica russa, sobretot per impulsar la cooperació energètica i tecnològica, amb la connectivitat i la intel·ligència artificial en ment.

Xi li està dient al món que vol la pau amb tots, però que els autèntics aliats són uns pocs, entre ells Rússia. I la confluència de les actuals circumstàncies internacionals, enverinades per l'avidesa de Trump, dona més valor a l'estratègia pacífica xinesa. Sobretot si en la balança es confronten la guerra comercial amb la qual amenaça sempre la Casa Blanca i, per exemple, la cooperació energètica amb Moscou.

En roda de premsa, Xi ha insistit que la Xina vol erigir-se com una "força d'estabilitat global". Si l'hi permeten les circumstàncies, perquè en la cimera amb Trump, el president xinès ja va advertir el nord-americà sobre la temptació omnipresent dels EUA de traspassar la línia vermella del suport a Taiwan i defensar la seva independència. L'ominosa disputa al voltant d'aquesta illa, la sobirania de la qual reclama la Xina, va ser l'espina més gran que va marcar la visita del líder republicà a Pequín. Poc després d'acabar el viatge, la premsa més conservadora dels EUA va començar a acusar la Xina de preparar un atac contra Taiwan en els pròxims anys.

Relacionat amb aquest tema

Xi Jinping deixa clar a Trump que la sobirania xinesa de Taiwan és innegociable i marcarà la relació amb els EUA

Juan Antonio Sanz

Una vintena d'acords, amb el petroli rus com a "pedra angular"

Xi i Putin van signar una declaració principal i una secundària, a més de vint acords i memoràndums d'entesa. En aquests documents, els presidents xinès i rus van reforçar la cooperació energètica dels seus dos països, que tots dos van reconèixer com "la pedra angular" de la relació bilateral, i van defensar un món multipolar.

Si en aquests moments l'intercanvi bilateral ha superat durant tres anys consecutius els 200.000 milions de dòlars, és d'esperar que a finals de 2026 aquesta xifra es dispari, ja que en els quatre primers mesos d'aquest any ja va créixer un 20%.

La Xina obtenia dels països del Golf Pèrsic, especialment de l'Iran, el 45% del petroli que alimentava la seva indústria, el transport i les infraestructures civils. El tancament de l'estret d'Ormuz i el bloqueig nord-americà dels ports iranians va aixecar un aparent mur per als interessos xinesos. Aquests, però, van saber aprofitar el corrent de compres que des de fa quatre anys havien establert amb el petroli i el gas russos, arran de les sancions occidentals després de la invasió d'Ucraïna i la fi de la venda de cru de Rússia a Europa. Com aquest dimecres va indicar Putin, Rússia és un proveïdor "fiable i estable" per a la Xina, passi el que passi al Pròxim Orient.

Va quedar en l'aire, en aquesta visita, el tancament d'un acord definitiu sobre el pla de transport de gas rus a la Xina denominat Força de Sibèria-2, que contempla el despatx de 50.000 milions de metres cúbics d'aquest hidrocarbur a través de Mongòlia. Pequín és molt cautelós sobre això i prefereix no córrer gaire. Una cosa és una aliança energètica d'iguals amb Rússia i una altra passar a dependre totalment del gas d'aquest país. Hi ha altres llocs de subministrament de gas natural, com Turkmenistan, i la Xina prefereix diversificar. Pequín ha après bé la lliçó de l'Iran i el Golf Pèrsic, i no vol cap risc en les fonts de proveïment d'hidrocarburs.

Condemna expressa als EUA i Israel per la guerra de l'Iran

Precisament, en aquesta trobada entre Putin i Xi hi va haver crítiques a la guerra desencadenada pel Pentàgon i Israel contra l'Iran, que ha posat de cap per avall el tauler econòmic i geopolític mundial, amb Trump pressionat pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el lobby jueu als EUA en un caos del qual el líder republicà es veu ara incapaç de sortir.

Relacionat amb aquest tema

La imminent visita de Putin a la Xina després del viatge de Trump apuntala l'èxit de l'estratègia globalitzadora de Xi Jinping

Juan Antonio Sanz

"Rússia i la Xina subratllen la necessitat d'un ràpid retorn al diàleg i a les negociacions de totes les parts implicades en el conflicte per evitar una ampliació de la zona de conflicte", ha apuntat la declaració conjunta de Xi i Putin. Tots dos van compartir "l'opinió que els atacs militars dels EUA i Israel contra l'Iran violen el dret internacional i les normes fonamentals de les relacions internacionals, i minen greument l'estabilitat al Pròxim Orient".

Si durant la visita de Trump a Pequín la setmana passada Xi va evitar carregar les tintes sobre l'agressió a l'Iran, amb Putin al costat sí que va accentuar la il·legalitat de l'agressió al país persa, el cessament de la qual "és imperatiu", així com "l'assassinat de dirigents de països sobirans, la desestabilització de la situació política interna, la instigació d'un canvi de poder i el descarat segrest de líders nacionals per al seu enjudiciament", en referència al segrest de Nicolás Maduro.

Aquest ha estat un dels atacs verbals més durs llançats contra l'estratègia filibustera de Trump a l'Orient Mitjà, al costat del seu pretorià Netanyahu, en realitat el major instigador d'aquest crim internacional, continuat amb més acarnissament per Israel al Líban amb l'experiència del genocidi comès a Gaza des d'octubre de 2023.

Sobre aquesta franja palestina, Xi i Putin van advocar per la consecució d'una “treva sòlida”, amb la qual cosa estaven dient que l'actual “pau” preconitzada falsament per Trump només és una farsa en la qual continuen els assassinats a Gaza i el setge de fam d'aquest territori palestí. En aquest sentit, els dos líders van reclamar "l'accés ininterromput de l'ajuda humanitària a tots els necessitats".

Sense insistir en la guerra d'Ucraïna

No hi va haver, però, en la trobada entre Xi i Putin moltes al·lusions a l'altra gran crisi que sacseja la comunitat internacional. Tots dos van donar suport a una solució política per a la guerra a Ucraïna, però sense més pretensions i amb la sospita que Pequín també veu en aquesta crisi massa interessos, no només els de l'expansionisme rus. I al contrari que amb l'atac a l'Iran, Pequín manca d'una definició precisa sobre el conflicte d'Ucraïna i no ha plantejat una condemna sense pal·liatius a la invasió russa, cosa que afegeix dubtes a la seva voluntat real per ajudar a posar fi a aquesta guerra.

Una guerra que es troba estancada i que no sembla que hagi de variar en els pròxims mesos, tret que una ofensiva russa desembossés a l'estiu l'actual empantanegament del front. Fa temps que Rússia hauria d'haver pres les ciutats de Sloviansk i Kramatorsk, a la part de la regió de Donetsk que encara controlen els ucraïnesos (un 20%), per completar la conquesta de tot el Donbass, aquest territori ucraïnès que Moscou considera rus.

Putin exigeix l'entrega de tot el Donbass i part d'altres regions envaïdes per començar a negociar amb serietat. No obstant això, els èxits militars russos no acompanyen en aquests moments aquestes reclamacions. Tot i que el desavantatge en tropes d'Ucraïna és evident, Kíiv ha sabut convertir la guerra en un tauler on els drons són els protagonistes. Els diners europeus han permès als ucraïnesos fer-se amb milers d'ells dotats d'una eficàcia que iguala o supera fins i tot els russos, aconseguint diàriament refineries, bases militars i infraestructures molt a l'interior de Rússia. Fins i tot Moscou està en el radi d'acció d'aquests aparells i de la intel·ligència militar que els emplaça, procedent del mateix Pentàgon o de la tecnològica Palantir, aliada de Trump.

La cautela xinesa sobre aquest conflicte en la visita de Putin, no obstant això, hauria de remoure les cadires dels dirigents ucraïnesos. La renovació de l'associació estratègica i d'amistat, i l'aposta per aquesta entesa energètica entre Moscou i Pequín suggereixen que hi haurà molts milers de milions de dòlars més per apuntalar l'operació militar russa a Ucraïna.

I el que sembla clar és que acabi quan acabi la guerra, amb la Xina al seu costat, Rússia no serà l'estat proscrit en el qual els països europeus de l'OTAN pretenen convertir-la al·legant que Moscou és el major perill per a Europa, fins i tot quan les majors i més concretes amenaces contra la Unió Europea han vingut de Trump, amb la guerra aranzelària, els seus intents d'apoderar-se de Groenlàndia o les humiliacions constants a les quals sotmet Brussel·les i molts dels Vint-i-set.

La cimera entre Xi i Putin ha remarcat que hi ha una voluntat de trencar l'actual statu quo de subordinació als EUA, que la Xina serà un dels pivots del nou paradigma de seguretat mundial i que comptarà amb Rússia per imposar, amb mecanismes econòmics capaços de fer caure els governs més poderosos, aquesta multipolaritat que no desitgen ni Washington ni els seus lacais europeus.