Kristi Noem, de presumir d'haver matat la seva gossa a justificar des de la Casa Blanca els assassinats d'ICE

Fa poc més d'un any, la confessió de com va matar d'un tret la seva gossa de 14 mesos, Cricket, li va costar a Kristi Noem l'opció de ser la vicepresidenta de Donald Trump. L'aleshores governadora de Dakota del Sud va creure oportú narrar-ho a les seves memòries com una mostra del seu aplom polític. Una fredor que va acabar trobant un millor encaix en una altra àrea de l'administració Trump: secretària del Departament de Seguretat Nacional (DHS). Com a tal, Noem ha defensat l'assassinat de Renee Nicole Good a mans d'un agent d'ICE, justificant una suposada impunitat per a qualsevol actuació. 

En el seu llibre, titulat No going back: The truth on what's wrong with politics and how we move America forward, Noem relatava com es va veure "obligada" a matar la seva gossa de 14 mesos. La governadora es va endur la Cricket a una cacera de faisans amb altres gossos més vells, esperant que l'animal aprengués a comportar-se. Malauradament, la gossa va espatllar la jornada de caça perquè "es va tornar boja d'emoció, perseguint tots aquells ocells i passant-s'ho millor que mai a la vida".

De tornada a casa, la Cricket es va escapar de la camioneta de Noem i va matar les gallines d'un veí. Quan la republicana la va agafar perquè s'aturés, la gossa va intentar mossegar-la. "Odiava aquella gossa", escriu Noem al llibre, a la qual etiqueta d'"assassina entrenada" i d'"inútil" per a la caça. Així que la republicana va agafar l'arma, va matar la Cricket i la va enterrar en un clot de grava, tot i que al llibre insisteix que "no va ser una feina agradable", però que "ho havia de fer".

Sens dubte, com a cap del DHS Noem ha complert amb el que prometia al seu llibre publicat el 2024: no li tremola el pols a l'hora de complir ordres, per molt conflictives o desagradables que resultin. Durant aquest any, al capdavant de la campanya de deportacions massives, ha permès els operatius d'ICE a escoles i esglésies, ha desafiat la legalitat en nombroses ocasions, ha inundat ciutats demòcrates amb milers d'agents i ha donat llum verda a la violència parapolicial. Tot plegat, en col·laboració amb el sotscap de gabinet, Stephen Miller, i el tsar de la frontera, Thomas Homan.

A cada nova volta de rosca per endurir encara més l'assetjament contra les persones migrants, Noem hi era, al peu del canó, defensant les polítiques del president. Però aquesta no és l'única raó per la qual s'ha convertit en una de les cares visibles de la campanya de deportacions. La secretària del DHS, igual que el seu cap, té una predilecció innata per la televisió i l'espectacle.

Ja quan era governadora de Dakota del Sud es va fer construir un estudi de televisió milionari al soterrani del Capitoli de l'estat, segons una investigació local. La resposta de la seva oficina va ser que la despesa d'instal·lar l'estudi va ser molt menor que volar fins a l'estudi més proper per a les seves freqüents aparicions a la cadena Fox News.

Aquest gust per la càmera ha perdurat fins ara, i això s'ha vist en les seves nombroses aparicions als anuncis del DHS. Tot just arribar al càrrec, Noem es va posar el barret de cowboy i se'n va anar a la frontera sud, que va recórrer a cavall i amb la càmera a coll. Més lluny de la frontera, a l'interior, Noem també ha aparegut vestida amb l'uniforme d'ICE i sostenint una arma.

Al març, en plena polèmica pel vol de deportació que va sortir cap a El Salvador malgrat una ordre judicial de bloqueig, Noem va anar a la presó del CECOT a gravar un vídeo promocional. Amb botes de combat, una gorra d'ICE i un Rolex de 50.000 dòlars al canell, Noem va visitar la presó salvadorenca coneguda per les denúncies per les seves condicions infrahumanes. És al CECOT on van ser traslladats els 200 salvadorencs del polèmic vol de deportació del mes de març.

Els constants canvis de look de Noem han fet que molts mitjans nord-americans la bategin com la "ICE Barbie". Fins i tot influencers conservadors l'han criticada per restar seriositat al càrrec vestint-se com si es disfressés dels seus empleats. La comentarista conservadora Megyn Kelly va dir que Noem estava fent una feina "increïble", però en un episodi del seu pòdcast va suplicar a la secretària que deixés de "fer cosplay d'agent d'ICE". L'expresentadora de Fox News va assenyalar la seva pròpia cabellera solta i el maquillatge d'estudi, i va dir sobre Noem: "Es veu com em veig jo ara mateix, però és sobre el terreny amb la seva arma, en pla: anem a repartir llenya". "Deixa d'intentar glamuritzar la missió", va etzibar Kelly.

Relacionat amb aquest tema

Agentes del ICE asesinan a otra persona en un tiroteo en Mineápolis

AFP

Més enllà de defensar la impunitat dels agents d'ICE i de la patrulla fronterera, Noem ja ha protagonitzat altres casos en què intentava legitimar pràctiques il·legals. Enmig de la polèmica per l'aplicació de la llei d'enemics estrangers per deportar migrants —una llei que permet expulsar una persona amb tan sols l'acusació del Govern— Noem defensava que el dret a l'habeas corpus no s'havia d'aplicar als migrants.

La situació va arribar a ser fins i tot incòmoda quan Noem va testificar davant el Senat per aquesta qüestió i va ficar la pota amb el significat de l'habeas corpus, el dret legal —garantit per la Constitució— que permet a les persones detingudes pel Govern impugnar la seva detenció. La secretària del DHS va afirmar que l'habeas corpus era un "dret constitucional" del president per deportar persones. Aleshores, la senadora demòcrata per New Hampshire, Maggie Hassan, la va interrompre: "Això és incorrecte". L'habeas corpus, va replicar amb fermesa la senadora, "és el dret fundacional que separa les societats lliures com els Estats Units dels estats policials com Corea del Nord".

Malgrat les errades i les polèmiques, Noem és una figura que ha sabut escalar bé dins de l'òrbita trumpista. La seva conversió MAGA va començar el 2020, quan com a governadora de Dakota del Sud va imitar la gestió de Trump davant la Covid: va denunciar l'ús de la mascareta i el confinament, fins i tot quan hi va haver brots severs al seu estat. De fet, si Trump té la idea que el seu rostre aparegui al mont Rushmore, en part és culpa de Noem. Aquell mateix any li va regalar al republicà una rèplica d'1,20 metres del monument esculpit a les Black Hills de Dakota del Sud on també hi apareixia el rostre de Trump tallat al costat dels altres quatre presidents.

Tot i que Dakota del Sud és a uns 1.000 quilòmetres de la frontera amb Mèxic, Noem va convertir la qüestió fronterera i els creuaments de migrants en una prioritat de la seva agenda com a governadora. Això, juntament amb la seva assiduïtat a cadenes conservadores com Fox News, la va ajudar a guanyar punts. El nivell d'implicació va ser tal que el 2021 va desplegar tropes de la Guàrdia Nacional de Dakota del Sud a Texas per ajudar en les tasques de control fronterer. Tanmateix, els residents recorden que no les va desplegar per ajudar en les tasques de recuperació després de les històriques inundacions d'estiu a l'estat.

Tot plegat la va catapultar fins a la candidatura de possible vicepresidenta, si no fos per l'anècdota de la gossa Cricket i altres decisions estratègiques dins de les files republicanes. Però, tot i així, Noem no va renunciar a poder participar en el nou govern un cop Trump va guanyar les eleccions. Va ser ella mateixa qui va demanar al president que la posés al capdavant del Departament de Seguretat Nacional perquè era la seva "prioritat número u". Va afirmar, durant la seva audiència al Senat, que el càrrec necessitava algú "prou fort" per dur a terme l'agenda migratòria del president.