Espanya segueix a la cua de la UE en asil: només l'11% de les sol·licituds van ser favorables el 2025

El sistema d'asil espanyol va registrar el 2025 el seu pitjor resultat en anys. Tot just una de cada deu sol·licituds d'asil va ser reconeguda, consolidant a Espanya com un dels països amb menor taxa de protecció a la Unió Europea, segons la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Aquest dimarts, CEAR ha presentat l'informe Més que xifres 2025, que analitza en detall les dades d'asil del darrer any. Segons l'estudi, la taxa de protecció va descendir més de set punts respecte a 2024, situant-se en un 11%, la qual cosa fa un gir brusc a la lleugera millorança registrada l'any anterior, quan Espanya ja estava a la cua de la UE en reconeixement del dret d'asil.

L'organització assenyala que, tot i que les necessitats de protecció internacional no han deixat de créixer, el nombre total de sol·licituds d'asil que s'han registrat ha baixat un 14%, fins a 144.396. Aquesta reculada trenca amb la tendència a l'alça dels últims anys, interrompuda únicament per la pandèmia. Segons CEAR, la caiguda respon en gran mesura a les polítiques d'externalització de fronteres i a l'entrada en vigor del nou Reglament d'Estrangeria. Aquesta normativa penalitza a les persones la sol·licitud de les quals és rebutjada, al no computar-se la seva estada a Espanya fins a la resolució de l'expedient. Des de la seva implementació el 20 de maig, les sol·licituds procedents de Colòmbia, Perú i Senegal van registrar caigudes de 64%, 66% i 57%, respectivament.

"La regularització extraordinària anunciada a la fi de gener és una oportunitat per pal·liar la irregularitat a la qual s'han vist condemnades milers de persones, entre elles moltes que podrien merèixer protecció internacional", explica CEAR.

En contrast, van augmentar significativament les sol·licituds de persones provinents de Veneçuela i Mali, amb increments del 29% i del 50%, respectivament, "a causa de les polítiques migratòries del nou Govern nord-americà i a la recrudescència del conflicte al país africà".

El nombre de resolucions d'asil va assolir un rècord històric de 160.663, gairebé un 67% més que el 2024, la xifra més alta des de la creació de l'Oficina d'Asil i Refugi el 1992. CEAR adverteix, no obstant això, que gran part d'aquest augment es deu a l'automatització de respostes per a determinades nacionalitats, la qual cosa limita l'examen individualitzat i en profunditat de cada cas. Com a conseqüència, tot i que el nombre de sol·licituds pendents es va reduir lleugerament respecte a l'any anterior, encara 218.731 persones esperen una resolució que pot determinar la seva vida i la seva seguretat.

"Ens preocupa enormement que moltes persones que necessiten protecció internacional puguin veure rebutjada la seva sol·licitud d'asil sense que s'estudiï en profunditat els seus casos. Això pot provocar que es retorni a persones que pateixen greus amenaces al seu país d'origen", denuncien Mónica López i Mauricio Valiente, directors de CEAR.

Les resolucions negatives van augmentar gairebé un 77%, representant el 42,5% del total, mentre que les sol·licituds de protecció temporal de persones desplaçades d'Ucraïna van disminuir un 16,4% respecte a 2024, amb 30.698 casos. Les persones de Mali concentren gairebé el 48% de les resolucions favorables i compten amb la major taxa de reconeixement, superior al 99%, seguides de Burkina Faso (97%), Somàlia (93%), Nicaragua (85%) i Palestina (76%).

Descens d'arribades a Canàries

L'organització assenyala que s'ha produït un descens del 62% en les arribades a Canàries, que atribueix als acords d'externalització que té Espanya amb Mauritània, Senegal i el Marroc. No obstant això, adverteix que estan emergint noves rutes perilloses, com la de Balears, que registra un augment del 24,5% en arribades des de Somàlia, un trajecte que pot durar fins a dos anys.

"Aquest canvi de rutes és un avís per a navegants davant la implementació del Pacte De Migració i Asil a partir de juny. Una nova demostració que no es pot posar portes al mar i que les persones que han de fugir del seu país buscaran sempre altres alternatives, que gairebé sempre són més llargues, perilloses i mortals. Lamentablement, cada any augmenten els motius de desplaçament forçós i tenim l'obligació de donar-li una resposta adequada conforme a dret internacional a través de vies legals i segures", conclouen des de CEAR.