Els EUA decideixen a les urnes si la seva democràcia encara pot posar límits a Trump
Les eleccions de mig mandat són l'últim test per mesurar què queda del sistema democràtic del país després de dos anys d'assalt continu per part del magnat
Washington DC--Actualitzat a
Els nord-americans tenen l'oportunitat de recordar-li a Donald Trump que no és intocable i que encara ha de retre comptes. Després de gairebé dos anys extralimitant-se en l'exercici del seu poder com a president, aquest dimarts els ciutadans van a les urnes per decidir qui controla el Congrés federal. Tot i que es tracta d'unes legislatives, les eleccions de mig mandat s'han convertit en un referèndum sobre Trump. Però, sobretot, en l'últim test d'estrès del sistema de contrapoders del país.
En les últimes hores de campanya, els sondejos electorals projecten una onada demòcrata, amb altes probabilitats que el partit recuperi el control de les dues cambres del Congrés. De les set carreres crítiques per determinar la majoria del Senat, sis es perfilen com a favorables per als candidats demòcrates, que avantatgen els seus rivals republicans per un marge considerable.
L'enquesta de The New York Times mostra com només Iowa segueix sent una competició ajustada entre el demòcrata Josh Turek i la republicana Ashley Hinson. Però, més enllà de si els pronòstics dels sondejos es compleixen, hi ha altres preguntes que floten en l'aire: Trump acceptarà una derrota? Que els demòcrates controlin el Congrés suposarà algun canvi real en la manera de governar del republicà?
Relacionat amb aquest tema
Les eleccions de mig mandat tornen a situar el país davant una pregunta que va quedar sense resposta el 2024. Trump va guanyar les eleccions presidencials davant Kamala Harris i, per tant, no va necessitar activar les teories de frau electoral que havia estat sembrant durant la campanya. Ara, el magnat ha tornat a ressuscitar aquells fantasmes, amb una diferència: aquesta vegada està en el poder.
Des de fa setmanes, Trump ha passat de les paraules als fets. Al juliol, el president nord-americà es va dirigir a la nació per assegurar que havien descobert vulnerabilitats en el sistema electoral que calia corregir. Concretament, va afirmar que persones indocumentades havien estat votant il·legalment per afavorir els demòcrates.
L'acusació no era nova: ja havia estat difonent aquesta idea durant la campanya presidencial. La novetat és que, gràcies al control total del Departament de Justícia —dirigit pel seu antic advocat, Todd Blanche, la setmana passada l'Administració nord-americana va posar en marxa a Califòrnia l'Operació Protegir el Vot.
En el marc d'aquest dispositiu, orientat a reforçar les teories del frau electoral, 11 persones van ser detingudes en diferents ciutats de Califòrnia, mentre que altres 17 van ser imputades per suposadament haver-se registrat il·legalment per votar i, en alguns casos, haver arribat a emetre el seu vot. L'elecció de Califòrnia té una evident rellevància política: és el principal bastió demòcrata del país i l'estat que aporta més escons a la Cambra de Representants.
Relacionat amb aquest tema
Aquest dilluns, just en la vigília electoral, la Casa Blanca ha tornat a presentar un recurs davant el Suprem per demanar que s'apartin uns 20.000 vots per correu a Califòrnia, al·legant que podrien ser emesos per persones no ciutadanes.
A Alaska, que en les últimes setmanes s'ha convertit en un estat crucial per determinar el control del Senat, la Casa Blanca també va presentar una demanda davant un jutge per demanar que declari nul el resultat si no guanya el candidat republicà. El motiu és que, en la contesa en què competeixen la demòcrata Mary Peltola i el republicà Dan S. Sullivan, ha aparegut un tercer candidat que pot alterar el resultat: Dan J. Sullivan.
Relacionat amb aquest tema
Segons informacions de The New York Times, J. Sullivan s'hauria inscrit després que els demòcrates l'animessin a fer-ho, cosa que tant ell com l'equip de Peltola neguen. Els republicans sostenen que es tracta d'una maniobra per confondre els votants i dividir el vot. De moment, el jutge federal ha desestimat aquesta petició, però la Casa Blanca podria tornar a recórrer-la.
Queda a l'horitzó també la qüestió de si, al gener, quan toqui certificar el nou Congrés, els líders de la Cambra de Representants i del Senat acceptaran els resultats. La Cambra Baixa està presidida pel republicà Mike Johnson, un lleial a Trump, i el Senat, per John Thune. Trump podria intentar repetir la jugada del 2021 i demanar als seus legisladors que no reconeguin el resultat en alguns estats. Al Senat, si els demòcrates obtenen una majoria ajustada, n'hi hauria prou de negar-se a reconèixer un o dos senadors per assegurar-se que els republicans segueixen sent majoria.
Però, més enllà de si s'acceptaran els resultats dels comicis, també hi ha la qüestió de si Trump acatarà el que decideixi el Congrés en els propers dos anys. Amb la guerra de l'Iran, de la qual ni tan sols va informar els legisladors, el president nord-americà ja va deixar clar que governava en solitari. La mostra més recent de la seva voluntat de desoir al Parlament va ser l'acord per a adquirir tones de dièsel rus. El mandatari va tancar el tracte poques setmanes després que el Senat hagués aprovat el paquet més gran de sancions a Rússia des que va començar la guerra d'Ucraïna.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.