Cuba i Colòmbia, els següents països marcats en l'agenda imperialista de Trump

Les conseqüències de l'atac nord-americà contra Veneçuela es deixa sentir a tota Amèrica Llatina i al Carib. Després de l'exitós segrest de Nicolás Maduro, un abrandat Donald Trump ha posat els seus ulls sobre Colòmbia i Cuba, als quals des de fa dos dies ha assenyalat de manera reiterada com els "pròxims" països que podrien ser intervinguts pels Estats Units. 

A bord de l'avió presidencial Air Force One i amb un to visiblement alegre, el magnat republicà ha assegurat que "Colòmbia també està molt malalta, dirigida per un home malalt [en referència al president Gustavo Petro], a qui agrada fabricar cocaïna i vendre-la als Estats Units". En la mateixa direcció, va advertir que Cuba "està a punt de caure" i que "de Cuba acabarem parlant, perquè és una nació fallida". 

Plou sobre mullat. No es tracta de la primera advertència que la Casa Blanca llança sobre aquests dos països, que juntament amb Mèxic –sobre el qual va dir que també "s'haurà de fer alguna cosa"– constitueixen els noms següents a l'agenda imperialista de Donald Trump. 

L'administració republicana està articulant una versió renovada de la 'Doctrina Monroe', considerant l'Amèrica Llatina i el Carib la seva esfera immediata d'influència. Una posició plasmada a l'Estratègia de Seguretat Nacional, el document que defineix les prioritats estratègiques dels Estats Units i que va ser presentat a finals de desembre de 2025. El text dóna màxima prioritat a l'hemisferi occidental i relega altres teatres com l'Orient Mitjà, arribant a afirmar que els EUA han de "reafirmar i fer complir la 'Doctrina Monroe' per restaurar la preeminència nord-americana a l'hemisferi occidental i protegir el nostre accés a geografies clau", i proposa un "Trump Corollary" que nega a competidors extra-hemisfèrics –com la Xina i Rússia– la capacitat de posicionar forces o controlar actius estratègics a la regió.

En aquesta visió geopolítica, difícilment tenen cabuda a la regió governs com el de Miguel Díaz-Canel a Cuba, un estat socialista a 90 milles nàutiques de Florida, o com el de Gustavo Petro a Colòmbia, el lideratge progressista del qual és vist amb recel des de la Casa Blanca. Tots dos països representen posicions que Washington percep com a contràries als seus interessos de seguretat i com a porta d'accés a altres potències internacionals.

 Petro, un "malalt" que ha de "tenir cura"

En el darrer mes, Donald Trump ha multiplicat les seves amenaces públiques contra el president colombià Gustavo Petro, elevant el to de la Casa Blanca cap a un aliat tradicional dels Estats Units. Trump va assegurar que el país està "governat per un home malalt, a qui li agrada fer cocaïna i vendre-la als Estats Units", i va afegir que aquest mandatari "no seguirà per molt més temps, deixeu-me dir-vos-ho". Quan una periodista li va preguntar si Washington estava considerant "una operació com la de Veneçuela" contra Colòmbia, el president nord-americà no ho va descartar, responent senzillament: "Em sona bé". 

No es tracta de la primera escalada retòrica. L'últim mes Trump ha posat Colòmbia tres vegades al punt de mira. A la roda de premsa sostinguda després de la captura de Maduro, va afirmar que Petro "està produint cocaïna i l'està manant als Estats Units", assegurant que "serà millor que vigili les esquenes". I ja a finals de desembre havia advertit: "Més li val anar amb compte perquè té fàbriques de droga. Fabriquen cocaïna a Colòmbia i l'envien als Estats Units. Val més tancar aquestes fàbriques de cocaïna".

Davant d'aquestes acusacions, Petro ha rebutjat repetidament que tingui vincles amb el narcotràfic, tot recordant que el seu nom "no apareix als arxius judicials sobre narcotràfic… ni d'abans ni del present"; i ha qualificat l'acció dels Estats Units sobre Veneçuela com a aberrant i com "una violació de la sobirania de tot Llatinoamèrica i el Carib". 

Una eventual intervenció a Colòmbia suposaria escalar els atacs que els EUA ja han realitzat a les costes del país en el marc de la lluita "antidroga". Durant els últims quatre mesos, el desplegament militar nord-americà al Carib ha atacat diverses embarcacions en aigües properes a Colòmbia. Accions que ja van escalar la tensió entre Washington i Bogotà després que Petro acusés Trump d'haver arribat a matar pescadors colombians. 

Relacionat amb aquest tema

L'atac de Trump a Veneçuela marcarà els passos de Rússia a Ucraïna i deixa mans lliures a la Xina a Taiwan

Juan Antonio Sanz

Les amenaces del magnat republicà arriben en ple any electoral a Colòmbia. El 2026 el país haurà de triar president en uns comicis en què el candidat de l'esquerra, Iván Cepeda, surt com a favorit segons els primers sondejos, encara que l'impacte polític de l'agressió nord-americana a Veneçuela i de les amenaces directes encara no ha estat incorporat per les enquestadores i podria alterar un escenari que, per ara, continua obert. 

Cuba i el bloqueig acarnissat

Mateixa retòrica s'ha emprat contra Cuba, país que Trump considera especialment vulnerable per la seva dependència energètica i econòmica de Caracas. Des de l'Air Force One va afirmar que "Cuba sembla que està a punt de caure" perquè la seva economia, llastrada per dècades de bloqueig, ara perdria l'accés al petroli veneçolà i les divises que rep pels serveis mèdics i educatius que l'illa presta al país. "No sé com es podran mantenir, no tenen ingressos. Rebien tots els seus ingressos de Veneçuela, del petroli veneçolà", va dir Trump, que va afegir que no creu que sigui necessària una operació militar similar a la de Veneçuela perquè "s'està enfonsant definitivament" per si sola.

La relació estratègica entre l'Havana i Caracas, que incloïa l'enviament periòdic de milers de barrils de cru per sostenir el sistema energètic cubà, ha quedat provada en conèixer-se que 32 ciutadans cubans –pertanyents a la guàrdia de seguretat de Nicolás Maduro– van perdre la vida durant l'operació nord-americana a Veneçuela, una dada que subratlla el grau d'implicació de forces i intel·ligència cubanes en suport al Govern de Maduro.

El context intern a Cuba ja era delicat abans de la intervenció: amb un empitjorament del bloqueig i les sancions; amplis talls denergia; escassetat de combustibles i una crisi econòmica que fa especialment sensible l'eventual caiguda d'un soci com Veneçuela. 

El Govern de Miguel Díaz-Canel ha denunciat l'acció nord-americana com a "terrorisme d'Estat" i crida a la resistència regional, mentre que Trump, encara que descarta per ara una intervenció militar directa, qualifica el règim cubà com "un gran problema" i adverteix d'una pressió sostinguda sobre l'illa, assenyalant que "acabarem parlant de Cuba" davant la seva "decadència". En tot cas, a Cuba es mostren confiats, encara que prudents i recorden que tenen dècades d'experiència sobre com tractar l'ingerencionisme nord-americà.