Brasil, l'últim dic: Lula i Bolsonaro arriben igualats a unes eleccions clau per a Llatinoamèrica
Des que Trump va tornar a la Casa Blanca, les set eleccions presidencials celebrades a l'Amèrica Llatina s'han saldat amb la victòria d'una dreta cada vegada més radicalitzada.
-Actualitzat a
Quan va arrencar la campanya electoral al Brasil, a mitjans d'agost, el president Lula da Silva avantatjava en set punts al senador Flávio Bolsonaro - fill gran de l'expresident condemnat a 27 anys per l'intent de cop de 2022 -. Aquesta distància s'ha evaporat. Una campanya centrífuga, de cos a cos, ha buidat el centre i ha portat el candidat del Partit Liberal (PL) a l'empat tècnic en vigílies de la primera volta d'aquest diumenge.
L'última enquesta de Datafolha, del 24 de setembre, dóna a Lula un 40% d'intenció de vot enfront del 36% de Flávio, i un 47% enfront d'un 45% en segona volta; l'enquestadora Quaest els empata al 42% en la segona volta. Algunes firmes, la minoria, ja situen el senador ultradretà al davant. El conjunt de sondejos dibuixa un lleugeríssim avantatge de Lula que no aconseguiria la majoria absoluta dels vots vàlids –exclosos blancs i nuls– necessària per guanyar a la primera, la qual cosa abocaria el país a una segona volta d'infart el 25 d'octubre.
A l'urna electrònica, davant la qual estan cridats uns 159 milions d'electors aquest diumenge, figuraran dotze candidats, però només dos compten. Les eleccions depassen les fronteres nacionals, està en joc si el Brasil se suma a l'onada reaccionària que castiga l'Amèrica Llatina o si Lula aconsegueix frenar-la en la primera economia de la regió.
Relacionat amb aquest tema
Política de la butxaca
Lula ha fet de la seva gestió la seva principal carta. Va obrir la campanya a São Bernardo do Campo, on va dirigir les vagues metal·lúrgiques contra la dictadura, i des de llavors ha esquivat els debats aspres en els quals la ultradreta es mou amb comoditat —armes, avortament, educació— per atrinxerar-se en l'únic on la campanya ultra manca de resposta: la butxaca. L'aposta assumeix que la por a la fallida democràtica, que li va donar la victòria el 2022, ja no mobilitza després de quatre anys de govern.
Les dades acompanyen la tesi de Lula. L'atur va tancar el 2025 en el 5,4%, el nivell més baix en catorze anys, amb més de 103 milions d'ocupats; la pobresa extrema va baixar al 4,4%, la FAO va retirar el país del Mapa de la Fam, al qual havia tornat amb Bolsonaro, i l'economia va créixer un 2,3%. El Govern ha aconseguit traduir gran part d'aquestes dades macro en mesures que es noten en la nòmina i en el rebost: l'exempció de l'impost sobre la renda per a salaris de fins a 5.000 reals —uns 800 euros—; el programa Gás do Povo, que lliura gratis la bombona perquè les llars pobres no tornin a cuinar amb llenya, i una pujada de la Bolsa Família —el programa de transferències a famílies pobres— que l'oposició titlla d'electoralista.
El repte és que aquests votants hi vagin. Al Brasil el vot és obligatori, però la multa per no fer-ho —3,51 reals, poc més de mig euro— amb prou feines dissuadeix, i en la primera volta de 2022 es va abstenir gairebé el 21% del cens. Lula arrasa al nord-est —55% enfront del 25%, segons Datafolha—, entre les rendes baixes, les dones i els catòlics; Flávio domina el sud i les rendes mitjanes, i el sud-est, amb quatre de cada deu votants, està empatat.
Relacionat amb aquest tema
Aquí treu el cap el major enemic de Lula: els que més falten a les urnes són els electors amb menor renda i escolaritat, i cada punt de participació perdut al nord-est i les perifèries erosiona el matalàs del president, que el 2022 va guanyar per poc més de dos milions de vots. Flávio ho sap i dimarts va convidar entre rialles a quedar-se a casa a qui no anés a votar-lo.
Lula s'ha embolicat, a més, en la bandera. L'aranzel del 50% que Donald Trump va imposar el 2025 als productes brasilers en represàlia pel judici contra Bolsonaro li va regalar un eix de campanya. El Suprem nord-americà va anul·lar el gravamen trumpista al febrer, però des de juliol regeix un altre del 25% per una via legal diferent. Un marc que Lula ha explotat durant l'últim any acusant l'oposició de donar suport a qui "danya la pàtria i l'economia" mentre ell la defensa.
Relacionat amb aquest tema
El 22 de setembre, Lula va portar el debat a l'Assemblea General de l'ONU, on va denunciar l'ús d'aranzels com a instrument de coerció i va proclamar que "el Brasil no cap al pati del darrere de ningú". Al davant, Flávio va demanar al maig a Trump, al Despatx Oval, que declarés terroristes el Primeiro Comando da Capital i el Comando Vermelho, les dues faccions criminals més grans del país, una designació que Brasilia fa mesos que intenta evitar.
Mà dura importada
Flávio Bolsonaro agita la inseguretat i la mà dura en un país que segueix dessagnant-se amb 40.775 morts violentes intencionals el 2025. Una xifra que fa anys que baixa als carrers, però no en la percepció dels brasilers, que situen la seguretat entre els principals problemes del país.
El programa electoral del senador ultra obre amb el capítol "Brasil Sem Medo", prometent declarar "narcoterroristas" a faccions i milícies, castració química per als agressors sexuals i rebaixa de l'edat penal als 14 anys per als delictes més greus. "El bandit armat amb un fusell a la mà serà abatut", promet el document. Lula també ha entrat en aquest terreny i vincula la creació d'un Ministeri de Seguretat a una reforma constitucional que coordini als tres nivells de govern contra el crim organitzat. "És fàcil matar al bandit en una favela; el problema és que el que mana viu en un àtic", va dir, admetent que la inseguretat és real sense assumir el marc ultra.
La resta de l'ideari bolsonarista combina Estat mínim —un tesouraço o tisorada sobre la despesa, la supressió de deu ministeris i noves privatitzacions, en sintonia amb la motoserra de Javier Milei— amb un alineament amb Washington i Tel Aviv escenificat amb banderes nord-americanes i israelianes des del seu primer míting. És el programa en què convergeixen, cada vegada amb menys matisos, les noves dretes radicals de la regió: la seguretat com a guerra que va popularitzar Nayib Bukele, l'ajust fiscal com a dogma i la relació amb els Estats Units com a adhesió abans que com a negociació.
Flávio compta amb el suport del bloc de les tres B -Bíblia, Boi i Bala; Bíblia, bous i bales-: les esglésies evangèliques, entre els fidels de les quals Datafolha li dóna un 47% enfront del 27% de Lula; l'agronegoci, i el lobby armamentista i policial.
Crisi del Suprem
La remuntada no s'explica per l'absència d'escàndols. Flávio està investigat per presumpta corrupció i blanqueig per un fet que ell mateix ha admès: Daniel Vorcaro, amo del liquidat Banc Màster, va pagar milions de dòlars per finançar Dark Horse, el biopic del seu pare. Però el cas també ha esquitxat el Suprem: un informe policial va revelar converses de Vorcaro amb un número atribuït al jutge Alexandre de Moraes —el que va portar el procés contra Jair Bolsonaro— en què li demanava ajuda per frenar la investigació. El tribunal es va reunir al setembre, en una sessió sense precedents, per decidir si investiga un dels seus.
El bolsonarismo ha sabut moure el focus: el seu cap de campanya, el senador Rogério Marinho, repeteix que Moraes i Lula són "dues cares de la mateixa moneda". L'argument recicla la vella croada de Jair Bolsonaro contra el Suprem i cala. A això se suma el desgast de quatre anys de govern -Quaest registra un 49% de desaprovació enfront d'un 46% d'aprovació-, alimentat pel cost de la vida, els alts tipus d'interès i el frau a jubilats de la Seguretat Social (INSS). Amb els dos candidats rebutjats per més de la meitat de l'electorat, el discurs antisistema castiga dos candidats que saben el que és governar.
Últim gran reducte
El món mira al gegant sud-americà, un país de 213 milions d'habitants amb una superfície que dobla la de la Unión Europea. Des que Trump va tornar a la Casa Blanca, les set presidencials celebrades a l'Amèrica Llatina s'han saldat amb la victòria d'una dreta cada vegada més radicalitzada —les últimes, el Perú i Colòmbia, al juny—. El Brasil és l'última papereta del cicle.
El Brasil de Lula i el Mèxic de Claudia Sheinbaum, els dos països més grans i poblats de la regió i les seves principals economies, són els dos últims grans reductes de l'esquerra llatinoamericana després de l'atac contra Veneçuela i el setge intensificat contra Cuba.
El que es dirimeix diumenge no s'esgota al Palau de Planalto, la imponent seu de l'executiu a Brasília. A les mateixes urnes es renoven dos terços del Senat, la cambra a la qual la Constitució reserva el judici dels magistrats del Suprem per delictes de responsabilitat i que la dreta aspira a controlar a partir del 2027. Guanyi qui guanyi la presidència, el pols entre el bolsonarismo i el tribunal que va condemnar al seu fundador es lliurarà també allà.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.