L'amenaça de la ultradreta marca unes presidencials a Portugal abocades a una segona volta: aquests són els candidats

Portugal celebra aquest diumenge eleccions a la Presidència de la República amb les enquestes pronosticant un triomf per la mínima del candidat de la ultradreta, seguit de ben a prop per  quatre aspirants més entre els quals no hi ha cap dona. De fet, només n'hi ha una entre els 11 caps de cartell que aspiren a succeir el conservador Marcelo Rebelo de Sousa.  

Les darreres enquestes auguren un resultat molt ajustat encapçalat per André Ventura, el líder de l'extrema dreta populista de Chega! —Prou!, en la seva traducció al català—, que a les darreres legislatives va portar la seva formació, de caràcter ultranacionalista i xenòfob i aliada de Vox, a convertir-se en la segona força política del país. Un sondeig del diari lusità Público li atorga un 21% dels vots.

El seguirien Antonio José Seguro, del Partit Socialista (20%); João Cotrim de Figueiredo, d'Iniciativa Liberal, amb el 19%; el militar independent Henrique Gouveia e Melo, amb el 15% dels sufragis, i, també amb el 15%, Luís Marques Mendes, del Partit Social Demòcrata —centredreta— del primer ministre Luís Montenegro. Catarina Martins, del Bloco de Esquerda, tot just assoliria el 3%.

Relacionat amb aquest tema

Units contra les persones migrants: Portugal s'afegeix al club de països de la UE que endureixen les seves lleis

Gerard Fageda

La mateixa enquesta, combinada amb una simulació estadística, augura un 99,5% de possibilitats que cap dels aspirants aconsegueixi diumenge superar el 50% dels sufragis, cosa que abocaria a una segona volta que se celebraria el proper 8 de febrer. El diari lisboeta estima un 38% de probabilitats que la segona ronda enfronti Ventura amb Seguro; un 19%, Ventura amb Cotrim; un 12%, Seguro amb Cotrim; i només un 8%, Ventura amb Gouveia e Melo.

Alguns analistes creuen que aquesta certesa que el resultat definitiu es farà esperar fins al febrer podria desmobilitzar una part de l'electorat —11 milions d'electors, que són més que els habitants del país perquè hi ha prop d'1,6 milions d'inscrits residents a l'estranger—. Al contrari, altres experts consideren, precisament, que l'empat tècnic que apunten els sondejos contribuirà al contrari, en instal·lar en el votant la idea que el bitllet a la segona volta es mou en una franja molt reduïda de vots.

El poder institucional del president de la República a Portugal es troba a mig camí dels règims presidencialistes, com França o els EUA, i d'aquells en què la prefectura de l'Estat electiva és una figura pràcticament testimonial, com Alemanya o Itàlia. Així, tot i que el president portuguès no governa ni nomena ministres, sí que té competències per dissoldre el Parlament, vetar lleis aprovades per aquest, portar-les davant del Tribunal Constitucional i convocar referèndums. A més, és el comandant en cap de les forces armades i té capacitat per declarar els estats de setge i d'emergència.

Portugal afronta un escenari polític i socioeconòmic complicat ja que, tot i que el creixement del PIB se situa al voltant del 2% i la taxa d'atur es manté a la baixa lleugerament per sobre del 6%, les desigualtats, els baixos salaris i les dificultats d'accés a l'habitatge han derivat en tensions i conflictes socials, alimentats a més per la impopularitat de les retallades de drets laborals impulsades pel Govern de Luís Montenegro. El passat 11 de desembre es va celebrar una vaga general, la primera des dels temps de la troica, que segons els sindicats va ser la més seguida de la història democràtica que el país va iniciar després de la Revolució dels Clavells de 1974.

Relacionat amb aquest tema

La concessió de 'visats d'or' es va disparar gairebé un 50% des que el Govern espanyol en va anunciar la desaparició

Begoña P. Ramírez

André Ventura, la ultradreta populista a l'estil Vox  

D'aquest brou de cultiu també s'alimenta Chega!, enarborant posicions ultradretanes i ultranacionalistes similars a les que Vox sosté a Espanya, amb un programa contrari a la lluita contra el canvi climàtic i un argumentari populista i antiwoke, que intenta copiar l'estil i el to de Donald Trump, i que se centra, sobretot, a dibuixar els migrants com l'enemic públic a combatre. El seu líder, André Ventura (43 anys), és un advocat i assessor fiscal que també va fer els primers passos com a comentarista esportiu.

A la darrera convenció de la formació de Santiago Abascal, a la qual va acudir com a convidat, es va explayar amb un discurs en què es va declarar "orgullós" de les caceres de migrants organitzades per feixistes l'estiu passat a Torre Pacheco (Múrcia). També va qualificar de "farsa" la tasca de la flotilla que va navegar cap a Gaza la tardor passada i les denúncies sobre l'extermini de palestins executat per Israel a la Franja.

Seguro, el socialista que apel·la al vot útil de l'esquerra  

El rival que més s'ha acostat fins ara a Ventura a les enquestes és el socialista Antonio José Seguro (65 anys), un professor universitari expert en Teoria de l'Estat i Relacions Internacionals que va fer carrera política sota el paraigua de l'actual secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, amb qui va ser ministre. Seguro, que va liderar el Partit Socialista entre el 2011 i el 2014, ha anat guanyant suport als sondejos durant les darreres setmanes apel·lant al vot útil de l'esquerra com a única manera de frenar l'extrema dreta.

Té un discurs suprapartidista i va programar una campanya molt personal amb la qual sembla haver aconseguit llimar asprors amb aquella part de l'electorat socialista que no li perdonava haver-se abstingut, quan era diputat a l'Assemblea legislativa, en la votació de les dràstiques retallades imposades per la troica de la UE a començaments de la dècada passada, durant el rescat del país després de la crisi financera.

João Cotrim, l'ideari neoliberal  

També ha anat pujant als sondejos l'economista i eurodiputat João Cotrim de Figueiredo (64 anys), exexecutiu de diverses empreses adscrit a Iniciativa Liberal, partit fundat el 2017 que es nodreix de l'ideari neoliberal més clàssic: rebaixes d'impostos a les rendes altes, retallades de drets dels treballadors, simplificació del mercat laboral, privatització de serveis, reducció de la presència de l'Estat en l'economia...

Cotrim ha aconseguit colar-se entre els favorits malgrat la denúncia per assetjament sexual que ha llançat en plena campanya una antiga assessora, a qui ell acusa de mentir. A això s'hi afegeix una sonora pífia, que podria haver dinamitat la seva estratègia, pensada per atraure el vot de centre i de centredreta, quan va assegurar que si ell no passava a la segona volta, potser es plantejaria votar Ventura, el candidat de l'extrema dreta. "No sé què em va passar pel cap", va dir l'endemà. Potser per esmenar-ho, s'ha afanyat a demanar el vot del primer ministre conservador i del seu Partit Social Demòcrata, intentant desactivar així el candidat d'aquesta formació, Luís Marques Mendes.

Gouveia e Melo, el militar independent que perd pistonada  

Qui sembla haver anat perdent pistonada a mesura que s'acosta el diumenge electoral és Henrique Gouveia e Melo, de 65 anys, almirall i excap de l'estat major de l'Armada, nascut a Moçambic en el si d'una família noble i de funcionaris d'alt rang i que es presenta com a independent amb el lema "El meu partit és Portugal". Gouveia va fer carrera militar com a tripulant cadet i després oficial de submarins, i s'ha anat forjant una sòlida imatge de funcionari honest i gestor eficaç de la cosa pública. Primer quan, com a comandant naval, va ser enviat a organitzar el suport militar a les operacions de protecció civil en els incendis de la primavera del 2017 a la regió Centre de Portugal, on van perdre la vida més de seixanta persones i on la seva tasca de coordinació va ser destacada aleshores com a fonamental per haver evitat que en fossin moltes més.

Després, com a cap de la missió que Portugal va enviar el 2019 a Moçambic per auxiliar les víctimes de l'huracà Idai. I dos anys més tard, el 2021, quan el Govern del socialista António Costa li va encarregar coordinar la logística de la campanya de vacunació contra la covid-19, després del caos provocat per l'equip anterior, acusat de favoritismes. Segons la premsa d'aleshores, el sistema de Gouveia e Melo va funcionar a la perfecció. Tanmateix, el marí, que va començar la campanya liderant les enquestes, s'ha anat empetitint, mostrant-se potser massa rígid en les distàncies curtes amb els electors i en algunes de les seves intervencions públiques.

Marques, un conservador massa clàssic  

L'últim dels cinc candidats amb possibilitats és Luís Marques Mendes, de 68 anys, un clàssic del Partit Social Demòcrata —equiparable al Partit Popular espanyol—, del qual va ser portaveu parlamentari durant el mandat de Marcelo Rebelo de Sousa. Ell mateix va presidir la formació entre el 2005 i el 2007 i va ocupar diversos ministeris durant els governs d'Aníbal Cavaco Silva i de José Manuel Durão Barroso.

Malgrat la seva evident adscripció partidista, es postula com un candidat expert, format i capaç, facilitador de consensos i garant de l'estabilitat política. Potser la seva feblesa rau en la dificultat per atraure l'electorat d'altres generacions en unes eleccions que els seus rivals, començant per l'ultradretà Ventura, han aconseguit fer bascular entorn del cansament amb la política tradicional i el descontentament amb les mesures del Govern de Montenegro.

Martins, del Bloco de Esquerda, sense possibilitats  

Sense cap possibilitat sembla haver quedat Catarina Martins (42 anys), diputada de l'Assemblea Nacional pel Bloco de Esquerda i excoordinadora de la formació frontista, anticapitalista i feminista, que va arribar a tenir més del 10% dels vots a les legislatives del 2015 però que l'any passat no va arribar al 2%. Tampoc no tenen opcions el comunista António Filipe, un expert jurista, politòleg i professor universitari; ni Jorge Pinto, candidat dels ecosocialistes de Livre. Moltes menys en té el biòleg, professor i líder sindical José Pestana; el pintor de carrer Humberto Correia i també l'artista, músic, actor i empresari Manoel João Vieira. El desembre passat, el Tribunal Constitucional va anul·lar per irregularitats procedimentals les candidatures d'altres tres aspirants independents.