La inflació genera una 'factura' de 280 euros més d'IVA a les llars catalanes els darrers dos anys

Amb el vent favorable de l'increment de la inflació, especialment visible durant els anys 2021 i 2022, resulta inevitable que l'Agència Tributària hagi recaptat més en el capítol dels impostos, sobretot en el cas de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), un tribut indirecte independent dels beneficis i de la renda del contribuent. Tot i l'aparent bona notícia, existeix un revers a aquesta tendència: l'impacte que ha tingut la inflació sobre l'IVA suportat per les llars en els anys 2021 i 2022.

Aquest aspecte és el que analitza Funcas, la fundació de les antigues caixes d'estalvi, en el darrer número dels seus Quaderns d'informació Econòmica. D'aquesta forma, en un exercici de destriar el gra de la palla, Funcas conclou que a les llars catalanes, la càrrega fiscal acumulada d'IVA en els anys 2021 i 2022 com a conseqüència exclusiva de les tensions inflacionistes va ser d'una mitjana de 280 euros, 17 menys que l'índex estatal.

Segons Funcas, l'afectació ha estat més gran en els municipis petits i les llars amb menys capacitat de despesa

La Fundació admet que l'afectació ha estat més gran en els municipis petits i les llars amb menys capacitat de despesa per l'efecte de l'impost en el preu dels aliments i l'energia. La previsió és que la retirada de les mesures d'estímul, fixada per a l'any 2024, com la rebaixa dels carburants o la supressió de l'IVA de productes com el pa, les farines, la llet, els formatges, els ous, les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, encara agreugi més aquest impacte a dues velocitats.

L'escalada de la inflació té un efecte directament relacionat amb els impostos. L'encariment dels productes i l'augment dels beneficis empresarials suposa una pujada de la recaptació que fa l'Estat. Tot i que l'estudi de Funcas no posa el focus en les dades de 2023, moment en què ja es pot comptabilitzar la rebaixa de l'IVA als aliments, la realitat estadística de la recaptació tributària ja dibuixa una equació de més ingressos derivats dels impostos indirectes i menys pels beneficis empresarials.

En el seu Informe Mensual de Recaptació Tributària (IMRT), Hisenda assenyala que "continua el considerable creixement de les retencions del treball, que són els ingressos que més aporten a l'augment de la recaptació". En el cas de l'IVA, l'Agència Tributària especifica que "els impostos lligats a la despesa tenen una menor participació en l'increment dels ingressos, encara que cal tenir en compte l'impacte de les rebaixes de tipus que redueixen el creixement de l'IVA en més d'un 4%".

Més IVA i IRPF i menys Societats

En el mateix informe, es fa un repàs de l'evolució dels ingressos per territoris entre gener i agost d'enguany. En el cas de Catalunya, s'ha recaptat un 9,6% més d'IRPF, superant els 16.000 milions d'euros. En relació amb el de Societats, els ingressos han baixat un 5,7%, quedant-se en els 2.600 milions i en l'IVA, la recaptació ha crescut un 5,1%, assolint els 13.100 milions.

A l'espera del tancament del 2023, les previsions indiquen que la recaptació global serà menor per l'efecte de les mesures del Govern central sobre els preus dels aliments i de l'energia i l'alentiment de l'activitat econòmica. Tot i aquest supòsit, el membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Xavier Martínez Gil recorda que "la inflació, sense aplicar una deflactació que ajusti l'augment dels preus al menor increment dels salaris, no deixa de ser un impost més que castiga les rendes baixes".

La Plataforma per una Fiscalitat Justa denuncia l'excés de beneficis fiscals que té l'IVA

Martínez Gil adverteix de la ineficàcia del sistema tributari actual, dels que menys recapta sobre el Producte Interior Brut (PIB) de tota la Unió Europea (UE). Per això, considera que un dels forats en el capítol dels impostos es presenta en l'excés de beneficis fiscals que té l'IVA, ja que un 48% del que es recapta es fa amb un tipus reduït del 10 o superreduït del 4%, lluny de l'habitual 21%. En aquest context, l'expert advoca per una avaluació que justifiqui la necessitat dels beneficis fiscals.

"Amb les exempcions de l'IVA s'ha aconseguit afavorir l'accés a l'habitatge dels col·lectius vulnerables?", es pregunta Martínez Gil. Aquest exemple li serveix per demanar una fiscalització i un control dels beneficis fiscals associats al pagament d'impostos. "Necessitem més llum i control sobre els resultats". De fet, un altre interrogant que deixa en l'aire és "si resulta just l'increment de la recaptació d'impostos, impulsat per la inflació?".

Cap a un IVA únic?

Martínez Gil al·ludeix a les tesis d'alguns economistes que asseguren que, a conseqüència del sistema tributari tan ineficient i l'acumulació d'exempcions, l'Estat espanyol recaptaria el mateix amb un tipus únic del 10%. Encara que un 50% de l'IVA que es recapta a Catalunya va a parar al govern autonòmic, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa alerten que "les bestretes i transferències, com que es fan amb retard, no reflecteixen la realitat de la recaptació de la Generalitat".

La Generalitat reclama a l'Estat una compensació de 1.700 milions per les rebaixes fiscals adoptades durant la pandèmia

En aquesta línia, la Generalitat reclama al Govern de l'Estat una compensació de 1.700 milions a conseqüència de les rebaixes fiscals adoptades durant la pandèmia de la Covid-19, una situació que ha impactat, segons assenyalen des de l'administració catalana, en els seus ingressos. En aquest context, s'hi troben reduccions com l'impost especial sobre l'electricitat, les rebaixes de l'IVA del gas i la llum, sobre les mascaretes o aliments bàsics.

Per revertir el descens d'ingressos amb la compensació, la Generalitat proposa un calendari de transferència dels fons: 172 milions durant el 2023, 642 milions més en el 2024 i 862 milions en el 2025. "Reclamem el que ens correspon", precisa la consellera d'Economia, Natàlia Mas.

En el marc d'un sistema de finançament totalment caducat, que reverteix en una manca d'autonomia financera, algunes veus reclamen que la càrrega tributària es reparteixi de manera més equitativa, sobretot en impostos com l'IVA, un tribut indirecte que afecta tothom igual, independentment de la renda. Com que no és ni progressiu ni objectiu, ja que s'aplica sobre la transacció, una possible mesura seria ajustar el creixement de la inflació a les rendes salarials a través de la deflactació. Seria un primer pas per dibuixar un nou sistema tributari més just i eficient.