Illa i Pradales demanen per carta l'oficialitat del català i l'euskera als estats membres de la UE

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el lehendakari basc, Imanol Pradales, han enviat una carta als 25 estats de la Unió Europea per a demanar la plena oficialitat del català i l'euskera a les institucions comunitàries. Els mandataris han volgut unir esforços posant en valor la necessitat i el benefici de potenciar les llengües pròpies de Catalunya i el País Basc, amb la intenció de convèncer els estats europeus que l'oficialitat no perjudica ningú. 

En una publicació a la xarxa social X, el president Illa ha fet pública la carta i ha destacat que "Europa no seria Europa sense la seva diversitat lingüística". "El català, l'eusquera i el gallec tenen molt passat, present i futur, i mereixen ser plenament reconeguts", afegeix en la missiva que han fet ubica aquest dijous a només un dia de la reunió del Consell d'Afers Generals que ha de tractar el tema.

A la carta, lloen la "història plurilingüísta" d'Espanya, i la contribució de les llengües als móns de la cultura i la comunicació. També apel·len als "drets lingüístics" de milers de ciutadans de l'Estat que tenen en aquestes tres llengües el seu idioma matern o d'ús, i al que ajudaria l'oficialitat a la "identificació" amb el projecte europeu de tots ciutadans.

A la taula dels ministres europeus    

La carta d'Illa i Pradales arriba a la taula dels ministres d'Exteriors europeus a només un dia de la reunió del Consell d'Afers Generals que haurà de tractar, de nou, la possibilitat que el català, el gallec i l'euskera siguin oficials a la UE i a les seves institucions. D'aquesta manera, els presidents intenten participar de l'ofensiva de pressió per a convèncer els governs dels països membres per a acceptar la proposta del Govern espanyol per la plena oficialitat de les tres llengües. 

L'oficialitat del català, el basc i el gallec tornarà a la reunió, però es limitarà a un intercanvi de punts de vista i no inclourà una votació final, segons vam saber la setmana passada. La notícia arriba després que Dinamarca, el país a càrrec de les reunions ministerials fins a finals d'any, apuntés que no havia detectat canvis en la postura dels països respecte a l'anterior reunió on es va abordar el tema.

El Govern espanyol ha enviat també una nova proposta a les capitals de la UE per intentar superar les reticències. Segons un memoràndum que el ministeri d'Exteriors ha fet circular en els darrers dies i que ha pogut veure l'ACN, la proposta introdueix un nou article per "esclarir encara més" el compromís d'Espanya amb el pagament dels costos derivats de la implementació de l'oficialitat.