Iceta: "El 6 i 7 de setembre va trencar-se el Parlament i va fragmentar-se el país"

Fa just un any, el Parlament va viure un dels plens més crispats de la seva història recent. En dues sessions maratonianes –transcorregudes durant els dies 6 i 7 de setembre– la majoria independentista que formaven Junts pel Sí i la CUP va aconseguir l'aprovació de la Llei del referèndum d'autodeterminació, que se celebraria l'1 d'octubre, i de la Llei de transitorietat jurídica. Els diputats de Ciutadans, PSC i PP van abandonar l'hemicicle en el moment de la votació de les dues normatives, mentre que Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP) va optar per abstenir-se en la primera i votar en contra de la segona.

La interpretació del que va significar aquell ple varia molt en funció de qui la fa, ja que mentre PP i Cs directament parlaven de "cop d'estat" jurídic, el gruix de l'independentisme manté la defensa de la necessitat de validar la Llei del referèndum, davant la impossibilitat que l'Estat n'acceptés la celebració, mentre que té més discrepàncies al voltant de la Llei de transitorietat jurídica que, al cap i a la fi, mai va arribar-se a aplicar. Amb la voluntat d'aprofundir en la interpretació d'aquells fets, si bé amb una clara posició crítica i contrària a les dues lleis, la fundació del PSC, la Rafael Campalans, ha organitzat aquest dijous un col·loqui, que ha comptat amb la participació de l'exportaveu de CSQEP i exdirigent d'ICV Joan Coscubiela, les acadèmiques Astrid Barrio i Argelia Queralt i el diputat del PSC Ferran Pedret, a banda de la portaveu del grup parlamentari socialista, Eva Granados i el primer secretari del partit, Miquel Iceta, que s'han encarregat d'obrir i tancar l'acte, respectivament.

Un dels consensos dels ponents –que a banda de ser contraris a la independència tenen en comú que ara mateix no veuen un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta viable com una solució al conflicte polític català– és que aquell dia es van vulnerar els drets dels diputats de l'oposició i, per tant, es van saltar el que consideren principis democràtics bàsics. A partir d'aquí les interpretacions incorporen diversos matisos, si bé Barrio i Queralt coincideixen que el que va passar és una mostra de l'avanç cap al populisme i la deriva il·liberal de l'independentisme. Per a Eva Granados, el que va succeir és una "taca negra en la nostra història i les nostres institucions. Va ser autoritarisme, amb una majoria parlamentària conculcant els drets d'una minoria".

En el seu discurs de conclusió, Iceta ha opinat que "aquell dia es va trencar el Parlament, però també es va fragmentar el país". Segons ell, "va fallar el principi de responsabilitat per part de la majoria", malgrat les advertències que "allò acabaria com el rosari de l'aurora, com així ha acabat". Per al també president del grup parlamentari socialista, l'objectiu del col·loqui és contribuir a evitar "que es tornin a repetir" uns errors que "tot i ser comesos per uns, els hem pagat tots". Entre d'altres qüestions, Iceta ha criticat que normatives que implicaven desbordar la Constitució i l'Estatut no s'aprovessin per una majoria qualificada de dos terços i ha advertit que "les primeres víctimes del que va passar van ser la legalitat catalana i els drets dels diputats". A l'hora de plantejar sortides, Iceta no contempla un referèndum acordat, sinó que advoca per fer un "esforç compartit de restabliment del consens catalanista", així com per la recerca de "solucions acordades" i no perquè "una meitat imposi a l'altra la solució" i també un "compromís" per les polítiques socials.

Coscubiela: "L'astúcia va convertir-se en una estafa"

Apartat ja de la primera línia política, Joan Coscubiela ja va analitzar a fons el que va passar fa un any al seu llibre Empantanados. Per a ell, aquells dies va culminar tot un procés amb dos components determinants: "es va convertir una gran il·lusió col·lectiva en una gran ficció col·lectiva", que va materialitzar-se en la idea "que es pot fer un referèndum d'autodeterminació unilateral vinculant i que a més a més sigui acceptat per l'Estat espanyol i la comunitat internacional"; i, alhora, "l'astúcia, convertida en la gran arma política durant molt de temps, es va convertir en un autoengany col·lectiu, fins i tot en una estafa política de primera magnitud".

Coscubiela ha estat molt més dur amb la Llei de transitorietat que no pas amb la del referèndum, perquè aquesta "sense compartir-la, vaig entendre que tenia una lògica dins l'independentisme, perquè havien de donar una certa cobertura de legalitat a l'1 d'octubre". Un any després, per a l'exdiputat s'ha posat de manifest el "procés de retrocés nacional que vivim" i l'aprofundiment en la "fractura" que hi ha a la "societat catalana". Partidari de "combatre" tant "l'unilateralisme" com el "frontisme" per trobar alguna sortida al conflicte actual, cosa que no significa una solució permanent, admet que això no serà fàcil mentre a l'agenda hi hagi a l'horitzó el judici i les possibles condemnes a dirigents sobiranistes i el calendari electoral de l'any vinent. Coscubiela, que ha tornat a refusar l'empresonament polítics independentistes, també ha fet una crida a "llegir bé la realitat", quelcom que en la seva opinió no fa una bona part del sobiranisme, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra.

Barrio: "En nom de la democràcia poden matar la democràcia liberal"

Doctora en Ciència Política i professora a la Universitat de València, per a Astrid Barrio el 6 i 7 de setembre de l'any passat van ser "la confirmació fefaent de la deriva il·liberal que ha experimentat l'independentisme". Barrio considera actualment l'independentisme majoritari com un moviment "populista", que aposta per una "idea literal de govern del poble, en què aquest no té límits i tots aquells mecanismes de control de la democràcia liberal es poden ignorar, com ara la divisió de poders o la idea d'estat de dret". Per a Barrio s'han de qüestionar tant el procediment –s'havia reformat el reglament del Parlament per introduir-hi l'opció d'aprovar normatives per lectura única, accelerant-ne els tràmits– com el contingut de les normatives. Segons ella, "l'independentisme s'ha cregut un relat que només mira una part de la moneda. I sí, la democràcia és el govern del poble, però la democràcia liberal implica qui governa i amb quins límits governa i en els darrers temps el govern de Catalunya i els partits que li donen suport pretenen governar sense cap límit d'allò que vol el poble". Com a conclusió, opina que "ens podem trobar que en nom de la democràcia acabin matant la democràcia liberal".

Queralt: "El que tenim és un exercici de populisme"

Professora a la UB i doctora en Dret Constitucional, Argelia Queralt també situa actualment l'independentisme com un moviment majoritàriament populista. A diferència del que opinava fa uns anys, avui en dia ja no veu un referèndum acordat que cabria a la Constitució, no vinculant això sí, com una solució, sinó que considera que "hem arribat a tal nivell de polarització, que plantejar-lo suposaria institucionalitzar la fractura que tenim". Segons ella, els dies 6 i 7 de setembre de 2017, "ens vam adonar que s'estava produint un trencament de l'ordenament jurídic constitucional, que és reformable i millorable però també és plenament democràtic. I es pretenia fer una ruptura al·legal, només amb la base del poble". L'acadèmica creu que "una de les conseqüències és que aquesta actitud s'acabi carregant l'autogovern de Catalunya" i ha sentenciat que tot plegat "no anava de democràcia com deien [els independentistes], sinó d'independència. El que tenim a Catalunya no és un exercici d'aprofundiment democràtic, sinó un exercici de populisme".

Argelia Queralt considera directament que ara mateix "la democràcia i l'autogovern estan en perill" a Catalunya i ha afirmat que aquí "no s'han acceptat" les conseqüències que implica tota revolució. "Es pensava que es trencaria un sistema constitucional i que no passaria res", ha subratllat, per afegir que no creu "que hi hagi rebel·lió per enlloc i que la presó preventiva és desproporcionada, però això no vol dir ni que hi hagi presos polítics ni que el jutge Llarena estigui prevaricant". També ha sentenciat que "Catalunya no té un dret a l'autodeterminació, no li reconeix cap norma internacional".

Pedret: "La democràcia no pot reduir-se a la regla de la majoria"

El diputat del PSC Ferran Pedret ha manifestat que les dues normatives no tenien "legitimitat d'origen" i ha incidit que "la idea que el principi democràtic es pot reduir a la regla de la majoria hauria d'estar molt superada; perquè el principi democràtic sigui tal hi ha d'haver el respecte als procediments i als drets de les minories, perquè sinó ets davant el dictat de la majoria". En la línia del que ha manifestat Miquel Iceta, el diputat considera que la sortida "no ha d'anar adreçada a un referèndum amb dues opcions, cal canviar la pregunta proposant a la ciutadania de Catalunya i el conjunt d'Espanya que es pronunciï sobre un acord polític, perquè així és molt més fàcil reunir majories".