Què és i com va sorgir la Llei de claredat del Canadà?

El president del Govern, Pere Aragonès, ha aprofitat el discurs amb què ha obert el debat de política general del Parlament per anunciar que proposarà un acord de claredat al Govern espanyol per fixar les normes d'un nou referèndum d'autodeterminació català. La idea s'inspira en el model canadenc i no és ni de lluny la primera vegada que sobrevola la política catalana com a via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat. ERC la va defensar el 2019, a través de l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, però abans l'havia fet seva En Comú Podem els anys 2017 i 2018. Amb tot, el primer a apel·lar-hi va ser l'ara ministre de Cultura, Miquel Iceta, que va plantejar-la el 2016, quan era el líder del PSC.

L'origen d'aquesta via per resoldre el conflicte cal buscar-lo al Canadà fa més de dues dècades enrere. D'entrada, però, cal aclarir que la normativa, aprovada el 2000 pel govern federal canadenc, no va ser fruit d'un acord amb l'independentisme del Quebec, sinó que va ser un gest unilateral, que responia a gestos unilaterals presos prèviament a la província francòfona.

Anem a pams. Sota el govern del Partit Quebequès (PQ), el Quebec va celebrar dos referèndums, el 1980 i el 1995, per definir la seva relació amb el Canadà. En ambdós casos, els va convocar de manera unilateral, sense negociació ni acord amb el govern federal, que bàsicament es va limitar a tolerar-los i a recalcar que els resultats no serien vinculants. En la segona ocasió, el no a la independència es va imposar per un marge molt estret: l'1,1% dels vots, menys de 55.000 sufragis.

La Cort Suprema del Canadà va establir que si una majoria clara dels quebequesos votava per la secessió, el govern federal hauria de negociar la independència de bona fe

Finalment, la reacció del govern federal canadenc va ser acudir als tribunals i el 1998 la Cort Suprema del país va dictaminar que el Quebec no tenia el dret a independitzar-se unilateralment, però alhora establia que si una majoria clara dels quebequesos votava per la secessió, el govern federal hauria de negociar la independència de bona fe. La resolució va ser celebrada per les dues parts i és l'origen de la Llei de claredat que el govern canadenc va aprovar el 2000.

A grans trets, la normativa estableix que la Cambra dels Comuns de Canadà -l'equivalent al Congrés- té la potestat de decidir si la pregunta d'un hipotètic referèndum és prou clara i, a més a més, pot determinar si a la votació hi ha hagut una clara majoria favorable a la independència, el que pot interpretar-se com l'establiment d'algun tipus de majoria reforçada que vagi més enllà de la meitat més un dels vots. Si es donen aquests dos supòsits, s'iniciarien les negociacions per a la secessió de la província, un fet que implicaria també aprovar una esmena a la Constitució de Canadà.

Sense suport dels independentistes

La normativa no tenia el suport dels independentistes quebequesos, amb qui no s'havia negociat. I, de fet, només dos dies després, el govern del Quebec, en mans del PQ, va respondre-hi aprovant la Llei d'autodeterminació, que a la pràctica estableix que per tirar endavant un referèndum sobre la independència la província francòfona no necessita l'autorització del parlament canadenc.

Sigui com sigui, des del 1995 no s'ha celebrat cap més referèndum al Quebec, tot i que teòricament a diferència del que passava aleshores ara sí que hi existeix un marc legal canadenc que el faria possible. Avui el suport a la independència és clarament més baix que dues dècades enrere, probablement també provocat per les millores en l'autogovern que hi ha hagut en aquest temps.

Els precedents a Catalunya

La referència a la Llei de claredat canadenca per resoldre el conflicte polític català va aparèixer per primera vegada l'estiu del 2016 i va fer-ho el PSC a través de qui aleshores era el seu primer secretari, Miquel Iceta. En aquell moment, abans del seu congrés orgànic, els socialistes catalans defensaven una reforma constitucional, que entre d'altres qüestions blindés l'autogovern català, com a via de solució al conflicte.

Ara bé, si aquesta via fracassava, l'alternativa seria proposar "altres instruments democràtics", com ara "una llei de claredat com la canadenca, que establissin les condicions per, si fos necessari, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió". La proposta s'havia d'incloure a la ponència política del congrés del PSC, però va generar un fort rebuig al PSOE i, finalment, els socialistes catalans van optar per retirar-la del document.

Des d'aleshores, els socialistes no han tornat a defensar un acord de claredat i, de fet, aquest mateix dimarts tant Salvador Illa -en la seva intervenció al mateix debat de política general del Parlament-, com la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, han tancat la porta a la proposta d'Aragonès.

Els comuns ja van portar una proposta inspirada en la Llei de claredat canadenca en el programa per a les eleccions del 2017

Els anys 2017 i 2018 van ser els comuns els qui van defensar aquesta via. En el seu programa electoral per a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 la formació apel·lava a una Llei de claredat. Dies abans dels comicis, el seu líder del moment, Xavier Domènech, advocava perquè s'assolís primer un ampli acord a Catalunya sobre quina seria la pregunta del referèndum, quin resultat seria suficient i com s'implementaria i, posteriorment, s'hauria d'abordar la qüestió a les Corts espanyoles, intentant aconseguir les majories suficients per modificar una llei orgànica i, per tant, fer possible aprovar-hi també la Llei de claredat.

Al debat de política general del Parlament de l'any següent va ser Jéssica Albiach, que havia succeït Xavier Domènech al capdavant d'En Comú Podem, qui va apel·lar-hi. En concret, va instar el president de la Generalitat del moment, Quim Torra, a abandonar "terminis i calendaris impossibles" que generen "frustració" i a treballar en un "pacte de claredat, com al Canadà" per definir, primer a Catalunya, com ha de ser un referèndum d'independència. Aquest dimarts, Albiach ha lamentat que ERC se sumi al carro d'una proposta cinc anys després, però alhora l'ha seguit defensant. 

Finalment, el 2019 va ser qui era president del Parlament i dirigent d’ERC -i actual conseller de Treball-, Roger Torrent, qui va proposar al Govern espanyol un pacte que fixi "amb claredat" les condicions per celebrar un referèndum que serveixi per solucionar el conflicte polític català. Les declaracions de Torrent, fetes en una conferència al Fòrum Europa, s’inspiraven en la Llei de Claredat canadenca.