Homes, joves i amb poca confiança social, perfils on més arrelen idees retrògrades i antidemocràtiques

Un estudi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, estan més preocupades per la seguretat o l'incivisme, i amb dificultats econòmiques. Tot i això, l'auge dels valors involucionistes no és patrimoni de la gent jove, per bé que hagin fet forat entre els nois d'aquesta generació. 

L'Institut ha analitzat els perfils de població més propensos a abraçar aquests posicionaments a partir de diferents enquestes d'opinió recents del CEO, el CIS, l'Enquesta Social Europea i del mateix ICIP, seleccionant preguntes similars sobre les mateixes variables i ampliant el camp d'estudi amb altres de noves. Com a valor afegit, l'anàlisi de dades creua múltiples variables com el gènere, l'edat, el lloc de residència, l'origen, el nivell d'estudis o el grau de confiança, entre d'altres.

L'informe L'arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya, elaborat pel periodista Roger Tugas, destaca la transversalitat d'aquest fenomen social. El "perfil general" dels qui abracen aquestes idees retrògrades seria: persones amb poca xarxa, poca comunitat, poca confiança amb l'entorn, que viuen en un context de certa por i incertesa i que, a més, moltes vegades pateix precarietat". "Un perfil que moltes vegades coincideix amb el de la gent jove", admet Tugas, però no únicament.

La gent jove no està més allunyada que la resta del feminisme i, de fet, "mostra tendències progressistes". Tampoc no és especialment racista i és més partidària que el conjunt de la població de donar suport institucional a les persones més necessitades. Amb tot, el col·lectiu sí que defensa més la rebaixa dels impostos, encara que això perjudiqui els serveis públics, i està una mica més allunyada que altres franges de la defensa dels valors democràtics enfront de l'autoritarisme, tolera menys la discrepància, aposta més per endurir les penes i "podria ser menys crítica amb la despesa militar".

Així, l'estudi sosté que "no és del tot certa" la premissa d'alguns articles publicats, segons la qual la gent jove és l'únic focus dels posicionaments retrògrads. Per l'autor, "les enquestes només ho confirmen parcialment", i "quedar-se en aquest estadi equivaldria gairebé a identificar aquest fenomen com un fet generacional o genètic. Fins i tot, si no es va més enllà, podria interpretar-se com una criminalització del jovent". Des de l'ICIP sostenen que "no hi ha solucions màgiques" davant d'aquest estat d'opinió, però el director Kristian Herbolzheimer apel·la a la "responsabilitat de fugir del fatalisme".

L'estudi de l'ICIP

L'ICIP fa enquestes periòdiques sobre la "convivència" a Catalunya. Com ha explicat el director, havien "detectat una proporció petita però consistent de persones que donen respostes dissonants". L'entitat va encarregar l'informe per "entendre" millor les raons i fugir d'anàlisis simplistes, com ara que és un fenomen que només té a veure amb la gent jove.

L'estudi es complementa amb un espai web que ofereix la possibilitat d'interactuar directament amb les dades, a partir de l'encreuament de múltiples variables com el gènere, l'edat, el nivell d'estudis i el grau de confiança, entre d'altres. L'espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques. L'ens destaca que és la primera recerca empírica que analitza els perfils de població que més abracen els valors antidemocràtics.