FiscalitatHarmonitzar els impostos i equiparar les rendes del treball i del capital, les receptes dels experts per afrontar la crisi

La tornada de la declaració de la Renda, que va iniciar-se a l'abril i finalitza el 30 de juny, unida a la disputa política que s’està vivint sobre els elements que hauria d’incloure la Reforma Fiscal en un context de crisi econòmica, ha fet aflorat de nou el debat sobre com s’hauria d’abordar el disseny i la gestió dels impostos. Com a novetats de la campanya d’enguany, Hisenda ha fet canvis que afecten les rendes més altes, ja que les persones amb uns ingressos anuals per sobre dels 300.000 euros tindran una pujada de dos punts de l’IRPF, fins a un tipus impositiu del 47%.

A més, els contribuents amb uns beneficis derivats dels estalvis que superin els 200.000 euros hauran de tributar un 3% més. Amb l’objectiu de premiar els ciutadans que apostin per executar obres per reduir la demanda de calefacció o d’aire condicionat, l’Agència Tributària contempla deduccions pels propietaris i llogaters d’habitatges. Més enllà d’aquests petits canvis, que podríem qualificar de cosmètics, les veus d’experts i economistes insten a modificar la filosofia i l’estructura del sistema impositiu per fer-lo més eficient i dotar-lo d’eines per afrontar l’actual crisi econòmica.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va presentar fa un mes aproximadament l’estudi Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2022, en aquest cas posant el focus en la tributació a Catalunya. La Comissió de Fiscalistes del CEC constata que amb relació a l'IRPF, Catalunya és la comunitat autònoma amb l'impost sobre la renda més elevat per a contribuents amb salaris bruts d'entre 20.000 i 30.000 euros. En el cas dels impostos de Patrimoni, on la Generalitat ha establert un mínim exempt de 500.000 euros, i el de Successions, els autors de l’estudi es qüestionen "la conveniència de mantenir-los a contracorrent de les tendències internacionals, tenint en compte les diferències que es generen entre les comunitats autònomes".

En aquest estudi, el CEC demana "un esforç a les comunitats autònomes en la unificació de plataformes per a la gestió dels tributs cedits". Per fer-ho possible, recomana l'establiment de determinats impostos per l'Estat, especialment de caràcter mediambiental, la recaptació del qual se cedís a les comunitats, donant-los capacitat normativa en tipus i deduccions.

El dúmping fiscal

La reforma fiscal no tirarà endavant per qüestions polítiques. És el vaticini que en fa Xavier Martínez, membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Amb la irrupció imminent d’un nou cicle electoral, creu que "les mesures que es posaran en marxa seran un mer maquillatge", quan s’hauria de posar fil a l’agulla per instaurar un codi tributari en l’àmbit estatal, que servís per regular les inspeccions, la gestió del compliment de les obligacions i "deixar de tractar el contribuent com un sospitós habitual, pensant en ell com un col·laborador".

Xavier Martínez defensa una harmonització tributària que eviti el dúmping fiscal que exerceixen alguns territoris com Madrid, que "s’ha convertit en una espècie de paradís fiscal amb una posició avantatjosa gràcies a l’exempció de l’Impost del Patrimoni". Davant d’aquesta disfunció, el membre de la Plataforma recomana implantar un tribut mínim estatal i una reforma fiscal acompanyada d’un nou sistema de finançament. El mateix que succeeix amb el de Patrimoni s’està donant amb el de Successions. Ambdós són impostos cedits per part del Govern central a les comunitats autònomes.

Amb l’objectiu d’incrementar la recaptació de les empreses en un període caracteritzat per l’estancament econòmic, Martínez rebutja el tipus mínim global del 15% de l’Impost de Societats, ja que considera que serà poc efectiu. Per millorar la mesura, sol·licita augmentar el percentatge i revisar la fiscalitat de societats com les Socimis o les Sicavs, artefactes financers creats per allunyar-se dels canals tradicionals de tributació.

En relació amb l’IRPF, Martínez planteja la teoria instaurada per l’economista francès Thomas Piketty, per la qual es proclama que la desigualtat afecta negativament el creixement i per això s’han de afrontar nous impostos a la riquesa. En aquest sentit, proposa equiparar les rendes procedents del treball i les del capital. Com a exemple, l’expert indica que una persona amb uns guanys anuals de 150.000 euros, si la tributació és com a renda de treball, el tipus màxim pot arribar al 52%, mentre que si aquesta procedeix del capital, la imposició es queda en el 27%.

Subvencions i eficiència econòmica

En la mateixa línia, en una conferència d’aquesta mateixa setmana al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, que ha participat en l’elaboració de Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària, s’ha mostrat partidari de l’harmonització fiscal a Espanya "per equitat progressista i eficiència liberal". L’economista demana que "els ajuts posats en pràctica per la crisi es facin per la via de les subvencions i no de les rebaixes fiscals, que són de més difícil reversió, particularment en els hidrocarburs que, si alguna cosa ha de fer la seva imposició, és augmentar".

Per a López Casasnovas, cal l'harmonització fiscal a Espanya "per equitat progressista i eficiència liberal"

Per a López Casasnovas, "aturar el dumping fiscal- sigui el d’Irlanda o el de Madrid- i garantir una fiscalitat més equilibrada entre tipus d’actius, reals o financers, i entre els mateixos financers, són tasques d’higiene per l’eficiència econòmica". En la reforma de l'Impost sobre Societats, l’economista comenta que els canvis més importants seran definits per les modificacions en l’escena internacional i que moltes d'elles seran a través de transposició de directives europees. En tot cas, López Casasnovas reclama que la reforma d’aquest tribut incideixi en aspectes com la millora de la competitivitat, la capacitat d'innovació i el dinamisme empresarial amb l'objectiu últim d'impulsar el creixement potencial de l'economia.

Els dos experts coincideixen a rebutjar els cants de sirena que propugnen una baixada d’impostos, argumentant que no és l’acció més adient en el context actual i menys sense detallar la part de la despesa que es reduiria. A més, consideren que no són temps d’introduir més deduccions fiscals, ja que la tendència general en l’àmbit comunitari va en direcció contrària. Respecte a les rendes, una via a explorar seria deflactar els sous en funció de la inflació. Es a dir, eliminar l’efecte de la pujada de preus sobre els salaris. Aquesta és una eina per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, que s’arrossega des de fa més d’una dècada.