El Govern revisarà els protocols que s'activen en episodis de fred després de la mort de dues persones sense llar

La mort de dues persones sense llar en només 48 hores a Barcelona i Badalona ha sacsejat Catalunya en plena onada de fred, amb temperatures que han arribat a –12 °C al Pirineu i sota zero a gran part del territori. Els dos casos han reobert el debat al voltant dels protocols d'emergència que s'activen en situacions de fred com la que ha viscut el país en els darrers dies. Les entitats que treballen amb persones sense sostre denuncien que les administracions continuen reaccionant "massa tard i amb recursos insuficients". 

Arran d'aquests fets, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat que el Govern revisarà els protocols amb els ajuntaments per fer-los "més flexibles" i garantir que ningú quedi desatès. Al seu torn, les entitats reclamen que aquesta revisió no es quedi en una resposta puntual a l'onada de fred, sinó que impliqui un canvi estructural.

La Generalitat també s'ha compromès a reforçar el suport als ajuntaments, que són els responsables directes d'activar espais d'acollida i dispositius d'emergència, en forma de recursos. Tot i això, no ha concretat quins recursos addicionals es destinaran, ja que hi ha en marxa "una negociació amb les entitats municipalistes".

Relacionat amb aquest tema

La crisi de l'habitatge, el factor clau que explica perquè s'ha disparat el sensellarisme a Barcelona

Ona Falcó

La directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ha criticat que les administracions només abordin el sensellarisme a l'hivern en funció "d'un termòmetre" i no d'una política estable i preventiva. La Creu Roja ha activat dispositius d'emergència en una vintena de municipis, entre els quals Barcelona, Badalona, Sabadell, Mataró, Granollers, Sitges, Girona, Palafrugell, Calafell o Mont-roig del Camp, i ha atès 291 persones des de dissabte, allotjant-ne 106 en espais municipals.  

La Creu Roja atén prop de 300 persones per l’onada de fred a 20 municipis catalans

Segons Arrels, els equipaments disponibles són "insuficients" i molts no estan adaptats a les necessitats reals de les persones que viuen al carrer. La situació és especialment crítica a Barcelona, on gairebé 2.000 persones dormen al ras, un 43% més que el 2023. Durant el 2025, Arrels va atendre 3.337 persones, la xifra més alta de la seva història, segons dades provisionals fetes públiques aquest dijous per l'entitat. "Cada any hi ha més persones que necessiten ajuda i els recursos no creixen al mateix ritme", alerta Fernández.

Per tot plegat, les entitats reclamen més allotjaments estables, centres nocturns de baixa exigència a tots els districtes, més recursos per als ajuntaments i una llei contra el sensellarisme que fa quatre anys que està encallada al Parlament.

Així mateix, Arrels alerta que el 2026 serà un any clau per comprovar si l'Ajuntament de Barcelona compleix el compromís d'obrir un centre nocturn de baixa exigència a cada districte i per veure com s'aplica la nova Ordenança de Civisme, que segons l'entitat incrementa les sancions sense tenir en compte la realitat de les persones sense llar.