El Govern planteja crear un SMI català "de referència", en línia de les promeses electorals de la majoria dels partits

El Govern de la Generalitat pretén avançar cap a la creació d’un salari mínim interprofessional (SMI) català de referència que sigui més elevat que l’estatal, actualment fixat en 900 euros mensuals. Així ho ha avançat aquest dijous el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Pere Aragonès, durant la presentació de l’Informe Anual de l’Economia catalana. En cas de portar-se a terme, l’executiu no faria altra cosa que implementar una mesura que, d’una altra manera o altra, prometien cinc dels set partits amb representació al Parlament en els seus programes per a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Són tots excepte Ciutadans i PP.

En concret, Aragonès ha manifestat que “cal augmentar la renda disponible pels treballadors i treballadores del nostre país”. “Fins ara hem vist com l’SMI afecta de manera desigual, i un augment de l’SMI permet una millora en el conjunt dels salaris, sobretot en les dones”. Segons ell, “la feminització de la pobresa i la precarietat l’hem de combatre, i ho podrem fer si avancem cap a un salari mínim de referència propi”. El matís del vicepresident és important, ja que el govern autonòmic no té competències per fixar legalment un salari mínim, d’aquí l’expressió “de referència”.

El també dirigent d’ERC ha promès que “si el salari mínim de l’Estat és insuficient, ho farem nosaltres a través de la negociació amb sindicats i patronals”. I això passarà perquè “en les properes setmanes engegarem un instrument per fer-ne una estimació i presentar-ho d’aquí tres mesos aportant els resultats del càlcul”, sobre la quantitat en què hauria de situar-se.

Però què deien els partits sobre la qüestió abans de les darreres eleccions al Parlament? En el seu programa electoral, ERC proposava “un salari català de referència adaptat al major cost de la vida i la més alta productivitat a Catalunya, i unes negociacions salarials que prenguin com a referència l’increment de la productivitat a Catalunya”. Més endavant, concreta que l’aposta seria “avançar en el salari català de referència com a salari mínim propi tant en el marc de la concertació social, en la negociació col·lectiva com a les clàusules socials en la contractació pública”. Junts per Catalunya (JxCat) sí que concretava una xifra, per exposar que volia “promoure l’increment del salari mínim al nivell europeu, amb 1.100€ bruts mensuals, i dotant alhora a la concertació social de mecanismes per a la millora de la productivitat de les empreses”.

La CUP proposava “treballar per a la fixació d’un salari mínim interporfessional de 1.200 euros”, mentre que Catalunya en Comú Podem plantejava “recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris per reactivar l’economia. Incrementarem el salari mínim interprofessional fins a arribar a l’objectiu de la Carta Social Europea, del 60% del salari mitjà pactat en conveni col·lectiu (actualment, 1.000 €)”. La mateixa proposta la incorporava també el PSC. El PP no en feia cap menció, mentre que Cs es limitava a defensar el seu “complement salarial”, una mesura molt criticada per sindicats i economistes mínimament progressistes en considerar que, a la pràctica, suposaria una rebaixa dels sous que pagarien les empreses. També hi ha sindicats, com la Intersindical-CSC, que han demanat un salari mínim català de 1.200 euros.